“Tracten el territori com si fos homogeni quan no ho és”

Girona“Es dicten normes des de Barcelona amb conceptes o punts de vista molt urbans que serveixen per tot el territori quan no tot és igual: hi ha uns canvis de densitat bestials”, ha retret el president del Consell Comarcal de l’Urgell, Gerard Balcells, que amb aquestes paraules resumia el malestar que hi ha en part del territori català pel sistema de dividir el país per regions sanitàries, tot i les diferències en el nombre d’habitants i en el nombre d’infectats. El Ripollès ha demanat sortir de la regió sanitària de Girona, mentre que l’Alt Penedès i el Garraf volen deixar de formar part de la metropolitana sud, i el Solsonès lamenta que se’ls inclogui a la Catalunya Central, quan són de les zones amb menys casos. La solució, segons els alcaldes consultats, passa per aplicar les fases de desconfinament per comarques o àrees bàsiques de salut (ABS).

“El que demanem és que hi hagi igualtat amb els habitants i el nombre de casos”, ha reivindicat el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, que ha reclamat que s’inclogui aquest territori a la regió de la Vall d’Aran. “La nostra casuística i el nombre de positius és més similar a la Cerdanya que a la resta de Girona”, ha dit. Una petició que també signa la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, que ha defensat que s’hauria d’aplicar el desconfinament per comarques i no per regions sanitàries: “Som 68 municipis i molts no han tingut ni un sol cas positiu. No ens poden comparar amb les capitals, perquè ens causa un greuge important”.

Una situació semblant a la que viuen a les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf i el poble de Cunit, inclosos en la regió metropolitana sud. “Entenem que és molt difícil i complicat, però si s’haguessin implementat les vegueries –tal com es va aprovar– ara seríem a la fase 1. I no es pot comparar el nostre índex d’infecció amb el de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és més alt”, ha lamentat l’alcalde de Vilafranca i delegat de la Generalitat, Pere Regull. A uns quilòmetres més al sud, l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, s’ha afegit a les seves paraules: “El criteri sanitari és el millor, però posen al mateix sac el Garraf i el Baix Llobregat, quan són nombres molt diferents. S’ha d’analitzar la realitat de cada comarca i la incidència que hi ha tingut el virus”.

Falta de diàleg amb el territori

Tot i que la consellera de Salut, Alba Vergés, ha afirmat avui que la “coordinació amb el món local és imprescindible” i s’han pactat les mesures amb el territori, hi ha zones que senten que no s’ha tingut en compte la seva opinió. És el cas del Solsonès, on la presidenta del Consell Comarcal, Sara Alarcón, va enviar una carta reclamant al departament que no tractessin tot el territori de manera homogènia “perquè no ho és”. “A la Catalunya Central hi ha tres de les comarques més afectades pel virus, però nosaltres som de les menys afectades. Ens sap greu que no s’hagi tingut en compte l’especificitat del territori”, ha subratllat Alarcón, que no sap si la conselleria no ha rebut la seva carta o no ha acabat de fer-los "gaire cas”.

A la comarca del costat, al Berguedà, el seu president, Josep Lara, també ha recordat que, tot i formar part de la província de Barcelona: “No té res a veure l’àrea metropolitana amb la nostra casuística. Aquí tenim una densitat de població molt baixa: pots sortir a fer una volta i no et trobes a ningú”. Ara bé, Lara ha reconegut que, en el seu cas, entenen que es quedin a la fase 0: “Hem tingut molts afectats a les residències i la gent ha entès perfectament que no poguéssim avançar”.

Viure amb 50 veïns

Des d’Osona, el president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez, ha apuntat que fa unes setmanes tots els grups polítics van votar perquè s’extremessin les mesures de confinament, ja que eren la tercera comarca més afectada, però creu que ara “s’haurien d’aplicar les mesures de desconfinament per àrees bàsiques perquè són més pròximes a la realitat territorial”. Rodríguez també s’ha queixat perquè es tracta tot el territori de manera homogènia “quan només a Osona hi ha molta diversitat": "Tractar igual Vic i Vilanova de Sau potser és injust”.

I és que en els pobles petits no s’entén que s’hagin de seguir les mateixes regles que a les zones més poblades. “Nosaltres vivim sempre confinats per la densitat de població que tenim. Aquí surts al carrer i el que és normal és que no et trobis a ningú. I si no ens hem de poder veure ni tocar, s’hauria de tenir en compte la densitat de població”, ha recalcat el president del Consell Comarcal d’Urgell, Gerard Balcells.

Una opinió que també sosté l’Associació de Micropobles de Catalunya, que aplega les poblacions amb menys de 500 habitants. “Nosaltres tenim una densitat d’entre un i cinc habitants per quilòmetre quadrat, per mantenir la distància social ho tenim molt bé. De fet, correm més perill quan hem d’anar a comprar que en el nostre dia a dia”, ha assenyalat el membre del consell assessor de l’entitat, Sebastià Mata. Un d’aquests pobles és l’EMD Rocallaura, on la seva presidenta, Meritxell Raga, recorda que són 60 veïns, però formen part de la regió de Lleida, i es mantenen a la fase 0: “És molt diferent la visió rural de la urbana. I igual que les franges horàries no s’apliquen als municipis de menys de 5.000 habitants, s’hauria de fer el mateix amb el desconfinament”.