La traca de les vuit, els ocells de Hitchcock i el Rei Bròquil: comencen les Festes de Gràcia

És bonic sentir les traques dels carrers que van acabant els decorats

Els veïns del carrer Verdi del Mig feien, a primera hora, els últims retocs
Toni Vall
15/08/2019
3 min

Barcelona“Si aquesta arrel es queda així la destrossaran”, “He pescat un pebrot!”, “Quina calor, redéu!”, “Va, que t’has tirat dues hores per muntar una barra!”, “Qui pot acabar d’escombrar?” És tota una experiència anar a quarts de vuit del matí a veure com els veïns de Verdi del Mig enllesteixen el guarniment de la festa major. Veggie Verdi es diu enguany i “és una mica complicat d’explicar”, em confessa la Susanna Font, que, junt amb el seu germà Sergi, és la comandant de l’operatiu. La història comença en un hort idíl·lic i amb un científic a qui li fallen les proves que està fent. Comença així un deliri de verdures mutants comandades pel Rei Bròquil que, a través d’una Star Gate, arriben a l’espai exterior i es confonen amb els àliens de tota la vida. Les explicacions, com a gran novetat d’enguany, es poden seguir a través de codis QR, de manera que el guarniment no és només tangible sinó que també habita al ciberespai.

És tradició també que tots els carrers hagin de donar per enllestit el seu guarnit com a màxim a les vuit del matí, hora de fer sonar la traca i començar a voltar per la resta de carrers engalanats. Si no es compleix amb aquest termini es corre el risc que quan passi el jurat els trobin amb els pixats al ventre. Els de Verdi fan sonar la traca, s’abracen després de mesos d’ideació i feina i de quinze dies d’ultraactivitat. “És diferent veure el projecte escrit i esbossat que haver-lo de fer viure en 800 metres quadrats”, confessa el Sergi mentre ja veuen arribar els de Travessia de Sant Antoni i els fan un passadís perquè entrin a veure l’obra acabada: “Els de Progrés encara estan pintant”, sento.

Comprovarem que els de Tordera també acaben d’enllestir detalls importants del seu vaixell viking. Segur que poden tenir-lo a punt al llarg del dia. Els ànims mutus estan assegurats.

També ens creuem amb els de Joan Blanques de Baix de Tot, que han completat un guarniment al·legòric i abstracte sobre les emocions diria que inspirat per la pel·lícula de Pixar 'Del revés'. La por, el vermell; la tristesa, el blau; la calma, el verd, i l’alegria, el groc. M’ho explica la Montse Clavé, que els ha ajudat. La Montse va formar un tàndem irreductible amb el seu estimat Paco Camarasa a la llibreria Negra i Criminal de la Barceloneta. A Providència han fet una mina amb dinamita, vagonetes, carbó i uns miners molt realistes que surten de sota terra amb la cara plena de sutge i el cor bategant-los a mil per hora.

Sempre hi ha algun carrer cinèfil. Acaba de complir-se el 120è aniversari del naixement d’Alfred Hitchcock i a la plaça Rovira i Trias han homenatjat 'Els ocells', un dels seus films més emblemàtics. Els coloms, au barcelonina, s’han unit als corbs, i les gavines que assoten Bahia Bodega destrossen una cabina de telèfon i terroritzen la humanitat amenaçant amb la fi del món. Un decorat molt ben aconseguit. Brillant, de fet. És bonic sentir de lluny les traques dels carrers que van acabant i que es confonen amb els tambors i els espeternecs dels petards de les diferents cercaviles que han iniciat les colles dels diables del barri. Foc i corredisses a primera hora del matí.

A Joan Blanques de Baix estan en plena xocolatada entre cavalls, cactus i tòtems del seu poblat indi. Un atrapa-somnis capturarà els desitjos dels passavolants durant tota la festa major. Els de Travessia de Sant Antoni han continuat el recorregut i ens els trobem a Ciudad Real, comentant els detalls de l’homenatge que en aquest carrer han fet a la festa major del 1935. “La que se lía, en Travesía, tra, tra!”, canten parafrasejant Rosalía, suposo. Al seu carrer, impressionen els filats i els tapissos del seu viatge a la Ruta de la Seda. Orient, els camells, el basar, els capolls de cotó, els ocells exòtics. Sens dubte un dels favorits per al premi gros. Com també ho és Mozart i la seva biblioteca cinc minuts després de la mitjanit. S’hi desferma la imaginació, els personatges de somni i d’insomni: el buda, la iguana colorista, l’orangutan, el coet espacial, la cara d’Einstein! Hi ha també el preciós Halloween de Fraternitat de Baix, les carabasses, els fantasmets, el 'trick or treat', les làpides i els ciris. Competeixen amb els seus veïns de dalt i el seu Fratern’s Dinner, que reprodueix un restaurant clàssic americà amb 'jukebox', 'cupcakes', batuts i gelats.

És colpidor acabar el recorregut en plena Atlàntida del carrer Llibertat. Sota el mar, amb el déu Neptú, les àmfores i les algues encantades s’hi creua la gentada, les colles, la banda de música, els Endiablats i els que ja porten més d’una hora fora del seu carrer, vivint els primers compassos de la festa. Hi tornaran aviat. És una setmana esgotadora. Val la pena viure-la.

stats