LLENGUA
Societat24/02/2018

Tots els accents dels fills de la immersió

Un acte en defensa del model d’escola catalana recorda a Santa Coloma que tot va començar allà

Sílvia Barroso
i Sílvia Barroso

Santa Coloma De GramenetUn català que va venir de Múrcia i la seva filla nascuda aquí, dues catalanes que van venir del Marroc i un xicot del barri del Fondo que diu que té “accent xarnego” van parlar ahir en català en un auditori ple de gom a gom a la ciutat on va començar la immersió lingüística, Santa Coloma de Gramenet. Va ser després que haguessin parlat un maresmenc, una mallorquina, un valencià i una nord-catalana. La musicalitat potent de tots els accents d’una llengua d’acollida ficada en una sala.

Els va ajuntar el sindicat de docents Ustec-Stes en l’acte Immersió lingüística, un model d’èxit. No cal dir que l’objectiu era defensar el model d’escola de Catalunya, pensat perquè la llengua cohesioni i no segregui. Per això s’hi van convidar ensenyants d’arreu dels Països Catalans, que van aportar-hi arguments i la seva experiència professional. I es guardaven per al final el diputat d’ERC “xarnego” i mediàtic Gabriel Rufián.

Cargando
No hay anuncios

Però abans, tothom va quedar clavat a la cadira amb l’emoció de Jesús Martínez, un professor d’autoescola murcià que a principis dels anys 80 va formar part del grup de pares que es van organitzar per aconseguir una escola pública amb el català com a llengua vehicular a Santa Coloma de Gramenet. “Fins aleshores, qui volia i podia portava els fills a alguna escola privada de Badalona amb ensenyament en català. Però nosaltres crèiem que aquella opció havia d’estar a l’abast de tothom”, va recordar.

Era el setembre del 1982. La primera porta on van trucar va ser l’Ajuntament, governat aleshores per Lluís Hernández. “No es van mullar gaire” però els van deixar un local per reunir-se. Després de mesos de discutir, el febrer del 1983 van saber que Jordi Pujol visitaria la ciutat. El van anar a buscar i no van parar fins que hi van parlar. Al cap d’un mes, els rebia a Palau i els prometia que el curs següent tindrien una escola en català. I així va ser: les tres primeres aules, d’educació infantil, amb 50 alumnes. Després, el model es va consolidar a tot el país. “I ara lluito perquè la meva neta no perdi el que vaig guanyar per als meus fills”, va rematar el Jesús.

Cargando
No hay anuncios

El català de nivell nadiu de la seva filla Nàdia -“Soc una alumna d’aquella primera fornada i vaig aprendre el català a l’escola, perquè amb la meva família parlo castellà”- i el de la diputada d’ERC Najat Driouech, la nena que el director de l’escola on va aterrar des del Marroc posava com a exemple perquè tenia “accent de Girona”, van donar veu a l’obra iniciada per aquell grup de pares amb un “Jo soc el resultat de la immersió”. Fàtima Taleb -regidora del govern de Badalona- i Rufián van afegir-s’hi amb la reivindicació del català, la “llengua minoritzada” que, gràcies a la immersió, es converteix en una eina de cohesió i igualtat “en una societat on es parlen més de 200 idiomes”.