Totes les confessions religioses tindran els mateixos beneficis fiscals a l'Estat

MadridEl govern espanyol equipararà el tractament fiscal a totes les confessions religioses de l'Estat. Així ho ha acordat aquest dimarts al matí el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, amb l'Església ortodoxa, la Unió Budista, l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (mormons) i els Testimonis de Jehovà, que passaran a estar exempts de pagar l'impost de societats i l'IBI dels llocs de culte, oficines, centres de formació i residències de ministres de culte. D'aquesta manera, gaudiran dels mateixos privilegis fiscals que l'Església catòlica, la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques, la Federació de Comunitats Israelites i la Comissió Islàmica, així com les fundacions i les ONG.

Aquestes mesures s'aplicaran respecte a altres religions que tinguin reconegut un arrelament notori, sense necessitat que tinguin un acord de col·laboració amb l'Estat. A banda dels ja esmentats, també hi haurà exempcions en tributs locals com l'impost sobre activitats econòmiques i el de plusvàlua, entre d'altres. A més, s'introduiran incentius al mecenatge d'aquestes confessions amb desgravacions fiscals en l'IRPF a les persones que facin donatius.

El PSOE introduirà una esmena transaccional a la llei de mecenatge que aquest dimecres s'aprovarà en comissió al Congrés i haurà de passar pel Senat. Una de les formacions que hi donaran suport és el PDECat, que per boca del seu diputat Genís Boadella s'ha alegrat d'aquest pas per reduir les singularitats de l'Església catòlica. El mes de març passat l'executiu de l'Estat ja va assolir un acord amb la Conferència Episcopal Espanyola pel qual l'Església catòlica renuncia a les exempcions dels impostos sobre construccions, instal·lacions i obres públiques i els que afecten les contribucions especials.

"Corregeix una diferència de tracte de difícil justificació en aquest moment", diu la Moncloa. "Si s'amplia el tractament de l'Església catòlica a altres religions, en principi no ens sembla malament", hi ha coincidit la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra. L'article 16.3 de la Constitució estableix que l'estat espanyol és aconfessional –"cap confessió tindrà caràcter estatal", diu– i que els poders públics "tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i la resta de confessions".

Crítiques de l'esquerra i Cs

Unides Podem, en canvi, rebutja els canvis. El portaveu lila al Congrés, Pablo Echenique, ha opinat que caldria fer "tot el contrari" per avançar en la laïcització. "Que l'Església catòlica pagui els mateixos impostos que la resta d'espanyols i equiparar la resta de confessions a aquesta situació. No a la baixa, com s'ha fet", ha criticat. En la mateixa línia, el líder de Més País, Íñigo Errejón, ha denunciat la "barra lliure" d'impostos per a les institucions religioses, com Inés Arrimadas (Cs), que ha advertit que els espanyols esperen rebaixes fiscals per a ells mateixos.

De les noves confessions beneficiades hi ha 1,3 milions de fidels arreu de l'Estat, segons les dades facilitades pel ministeri de la Presidència. Un milió aproximadament són ortodoxos –la meitat corresponen a l'arquebisbat romanès–, amb 148 béns, locals i centres. De Testimonis de Jehovà en són 122.000, i tenen inscrites dues entitats, amb un centre a Ajalvir (Madrid), i 785 llocs de culte, el 60% dels quals en propietat. La Unió Budista d'Espanya-Federació de Comunitats Budistes d'Espanya té adherides 23 entitats i 100.000 fidels. Finalment, els mormons són 61.400 i tenen un temple principal en propietat a Madrid i 123 llocs de culte, dels quals un mínim de 22 són en propietat.