De Tossa a Roses: l’urbanisme que amenaça la Costa Brava

GironaUna de les conseqüències del boom turístic dels anys 70 va ser la proliferació d’obres immobiliàries a la Costa Brava amb blocs de pisos, apartaments i hotels a primera línia de mar. Malgrat que en els últims anys s’ha intentat frenar la nova construcció a les poques zones que encara queden verges, el totxo torna a amenaçar el paisatge del litoral gironí. Aquests són els principals projectes urbanístics previstos a curt termini.

El nou Bulli ja es comença a construir a la cala Montjoi

Un dels projectes que han aixecat més polèmica és el del nou Bulli 1846 de Ferran Adrià, que s’està construint a la cala Montjoi de Roses, al mateix indret on hi havia el famós restaurant. El projecte inicial preveia una ampliació del 50% respecte a l’antic restaurant, cosa que obligava el Govern a buscar fórmules legals per permetre aquesta actuació en un espai situat en ple Parc Natural del Cap de Creus. Després de les denúncies d’entitats escologistes, Adrià va renunciar al projecte de màxims i va decidir ampliar només el 20%, que és el percentatge que permet la llei en espais protegits. Però els entrebancs van continuar. L’any passat l’Ajuntament va aturar les obres que es feien a l’exterior del complex perquè no estaven autoritzades i s’hi volia construir noves edificacions que no complien el pla especial de la zona, que està protegida.

Els promotors van presentar de nou el projecte i des d’aquest juliol ja tenen llum verda per reprendre les obres. Des de la fundació asseguren que la setmana vinent tornaran les màquines a la cala Montjoi. L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, creu que el nou Bulli “serà molt positiu per al territori perquè representa una gran oportunitat per dinamitzar la zona i desestacionalitzar el turisme”. El nou complex, que preveu obrir portes l’any vinent, es convertirà en un espai dedicat a la creació gastronòmica.

Un port esportiu i un hotel de luxe a Tossa de Mar

Un dels projectes més faraònics que es projecten a la Costa Brava és el nou port de Tossa de Mar que l’alcaldessa Gisela Saladich fa temps que batalla per tirar endavant, malgrat les crítiques de la mateixa Generalitat. El projecte, que es remunta al 2012, es vol fer a la zona des Codolar i constaria de més de 400 amarradors, diversos magatzems, locals comercials i aparcaments, a més d’un túnel que connectaria les instal·lacions amb el nucli de la població.

La zona també s’urbanitzaria per acollir un hotel de 5 estrelles i quatre xalets de luxe, tot a l’antic camí de Lloret, en parcel·les d’entre mil i dos mil metres quadrats. Després que un jutjat de Girona suspengués el projecte, Saladich ha tornat a convocar un referèndum per consultar als ciutadans si volen el nou port, i està a l’espera de l’autorització de Madrid. “Si ens donen permís preguntarem al poble què vol”, diu l’alcaldessa, que també deixa clar que si la resposta de la majoria és no “s’arxivarà el projecte”, però si surt que sí “tirarà endavant”. I això que fa uns mesos la Comissió d’Urbanisme de Girona va assegurar que era “impossible” que es construís i el Síndic de Greuges també ha recomanat desestimar-lo per “incoherent” amb la normativa vigent.

Més de 2.500 habitatges nous en dotze anys a Pals

Des que fa dos anys l’Ajuntament de Pals va decidir tirar endavant un nou POUM, les entitats ecologistes no han parat de protestar. El nou document, que està pendent de l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme, preveu la construcció de prop de 2.500 habitatges nous en els pròxims 12 anys en un espai de “gran valor ecològic i paisatgístic” , segons denuncia la plataforma Salvem la Platja de Pals, que recorda que la població del municipi no supera els 2.500 habitants. Si tira endavant, el parc d’habitatges es dispararia un 60%. No obstant això, la regidora d’Urbanisme, Maite Servià, apunta que el nou pla general “només augmenta en menys d’un centenar els habitatges previstos al POUM del 1986”. “Hi ha uns drets urbanístics adquirits i no es poden anul·lar”, defensa la regidora, que assegura que si Urbanisme aprova el nou POUM seguiran “amb el pla establert”. També ha rebut les crítiques del Síndic de Greuges, que va demanar a l’Ajuntament que reduís dràsticament el nombre d’habitatges previstos.

Un xalet de mil metres quadrats a la cala el Golfet

Un dels motius del trencament de l’equip de govern de Palafrugell al mes de març van ser, precisament, les obres del xalet de mil metres quadrats que s’ha construït al penya-segat de la cala del Golfet de Calella de Palafrugell. Ho va aprovar l’exalcalde socialista Juli Fernández, que continua defensant la seva legalitat, malgrat que hi ha dos denúncies pendents de resolució. Una és de la plataforma Salvem el Golfet, que considera que la construcció acumula 21 motius per ser declarada “il·legal” perquè se situa en un penya-segat de caràcter inestable, a tocar de l’espai protegit del cap Roig i sense un estudi paisatgístic, i demana que s’enderroqui. La direcció d’Urbanisme també va interposar un recurs contenciós per anul·lar la llicència perquè “vulnera el volum màxim d’edificabilitat, el nombre de plantes i els criteris d’adaptació topogràfica”. L’actual alcalde, Josep Piferrer, diu que fins que els jutjats no donin resposta a les denúncies, “no es posicionaran” sobre el futur d’aquest xalet.

Edificis d’apartaments i un macrocàmping a l’Empordà

Hem parlat de cinc projectes urbanístics, però n’hi ha més. A la cala s’Alguer de Palamós, un promotor privat començarà a construir aquesta tardor dos edificis amb 48 apartaments cadascun a la zona de la Pineda d’en Gori, al costat de l’Espai Natural de Castell- Cap Roig. A l’Alt Empordà també hi ha previst aixecar un macrocàmping a Garriguella que ocuparà unes 17 hectàrees, amb 665 parcel·les i uns 8.000 m per construir equipaments com un supermercat, dos restaurants i un auditori.

A l’Escala també hi hagut polèmica per l’ampliació de l’Hostal Empúries, que preveu augmentar les habitacions i aixecar una nova planta. L’ajuntament del municipi ha suspès les obres d’ampliació perquè no compleixen amb les condicions de la llicència i ara els promotors estan a l’espera de saber si la comissió de Patrimoni accepta els canvis presentats. Tot un seguit d’obres que posen en perill les poques zones sense edificar que queden a la Costa Brava.

Una granja per a més de 83.000 pollastres

El gener d’aquest any l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro va aprovar la construcció d’una macrogranja de pollastres d’engreix a la zona de Solius, que tindrà capacitat per a més de 83.000 animals i ocuparà més de 4.200 metres quadrats entre les naus i els femers. La plataforma Salvem Solius ha criticat des del primer moment el projecte perquè considera que “destruirà la vall de Solius, tant paisatgísticament com ambientalment” i suposarà “una nova font de contaminació de les aigües”. A més, temen pel trànsit que hi haurà de camions, pels sorolls i per les males olors que originarà la posada en funcionament de la granja. Des de l’Ajuntament no han volgut fer comentaris sobre el projecte, que ja té llicència de construcció.