Torreforta encara no ha superat l’explosió

TarragonaEl malson del 14 de gener a la tarda continua per a molts veïns dels barris de ponent de Tarragona. Sobretot per als que viuen al número 7 de la plaça García Lorca de Torreforta. L’explosió del reactor d’Iqoxe va enviar a 2,5 quilòmetres de distància de la deflagració una planxa d’una tona, que va impactar contra el seu edifici i va causar la mort del fruiter de 59 anys Sergio Millán.

Un mes després del tràgic succés, les famílies de Millán i de la veïna Loli Lucas encara no han pogut tornar a casa seva per culpa de les afectacions i s’han buscat domicilis pel seu compte, sense cap mena d’ajuda. “No podem viure allà, el nostre pis està apuntalat, els sostres danyats i hi ha esquerdes”, denuncia Lucas, que afegeix la sorpresa pel forat que encara hi ha obert al tercer pis, per on va entrar la planxa.

Mentre les asseguradores de la comunitat i de cada veí es posen d’acord per reclamar els danys, “ningú ha mogut encara una pedra”, lamenta Lucas, que viu al primer pis. “Va venir el temporal Gloria amb molt de vent i pluja i, tot i així, encara a ningú se li ha acudit posar una fusta per cobrir-lo. Els veïns no serem els que taparem el forat”, diu.

Més que una deixadesa, el forat representa per a molts veïns el testimoni i record d’aquell dia. El Cecilio, veí del segon pis i qui compartia replà amb Sergio Millán i la seva dona Rosa, declara que malgrat que no va patir danys al seu pis no va poder dormir a casa seva durant les cinc primeres nits. “Qualsevol soroll ens alterava”. La majoria dels inquilins d’aquesta escala han anat als serveis psicològics que l’Ajuntament de Tarragona ha posat a disposició dels ciutadans arran de l’accident d’Iqoxe.

A punt de marxar de casa

Antonio Martínez, president de la comunitat, explica que la placa va arribar de perfil, va passar entre dos blocs pròxims i va impactar al tercer pis, que estava buit des de feia un any. La pesant làmina va entrar per la finestra d’una de les habitacions i va foradar el terra, que es va desplomar sobre el segon A, on hi havia Sergio Millán. Vint minuts abans la dona del Sergio, el seu fill, la seva nora i la seva neta havien baixat al carrer, mentre ell es preparava per anar a comprar.

Lucas està convençuda que el seu veí “va sentir l’explosió i va anar corrents a la finestra per veure què havia passat”. La dona lamenta l’accident mortal i recorda que alguns veïns fa més de vint anys que es coneixen, quan van entrar a la primera promoció d’aquest conjunt d’edificis que presideixen la plaça García Lorca. Ara la roba del pis del Sergio encara està estesa i la seva dona Rosa viu al pis d’un dels seus fills.

Reclamacions

L’explosió del reactor d’òxid d’etilè d’Iqoxe es va produir a les 18.38 i va disparar centenars de projectils que es van escampar per l’entorn, des de Torreforta fins al Complex Educatiu de Tarragona. La combustió va generar una forta onada expansiva que va trencar vidres i va causar esquerdes als edificis més pròxims. Només al barri de Bonavista, a uns 700 metres de l’incident, s’han presentat desenes de casos per obtenir indemnització i es calcula que encara en falten molts més. A banda, l’associació de veïns també prepara una demanda contra Iqoxe.

L’Ajuntament de Tarragona ha rebut més de trenta trucades sobre dubtes en els tràmits per reclamar danys i el consistori ha fet d’intermediari amb les asseguradores en tres expedients. Malgrat aquesta cobertura, molts veïns, com els del número 7, no se senten acompanyats en tot aquest procés. “En aquests casos, durant la primera setmana, tothom ve i surt a la foto i després passen de tu. Si tu no ets qui truca, ningú et tornarà la trucada”, diu Lucas, que afirma que mentre espera anirà a les manifestacions i se sumarà a la vaga del 19 de febrer, per exigir més solucions i seguretat al pol petroquímic.

Un mes després de l’accident, la sensació d’incertesa que tenen els veïns del barri de Torreforta és semblant a la que tenen els treballadors de la petroquímica. De fet, encara no se sap per quins motius es va produir l’explosió.