Torra i Colau acorden dedicar 59 milions més al Consorci de l’Habitatge de Barcelona

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han acordat aquest divendres en una reunió extraordinària de la junta del Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB) augmentar les respectives aportacions. El consistori (30 milions) i el Govern (29 milions) dedicaran un total de 59 milions d’euros més a l’ens dedicat a promoure l’accés a l’habitatge, que passarà, segons xifres de l’Ajuntament, a disposar d’un total de 647 milions d’euros. Aquest augment gairebé salomònic, amb tot, continua deixant la Generalitat molt lluny del compromís de finançar el 60% del consorci, tot i que les dues administracions discrepen en els càlculs.

El Govern té el 60% de la representació al CHB, i l’Ajuntament, el 40% restant. Si l’aportació del Govern era fins ara del 16,23%, segons els càlculs del consistori, amb l’acord es queda al 19,24%, a poc menys d’un terç de l’objectiu. La de l’Ajuntament quedaria en un 80,76%. “El consorci en cap cas fa promoció d’habitatge”, ha contestat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, de manera que “en cap cas” es poden comptar els 301 milions d’euros que l’Ajuntament dedica a aquest apartat –i els 36 que hi dedica el Govern– en el còmput de l’ens. Això canvia els percentatges: partint de les dades que ha facilitat l’Ajuntament, si no es té en compte l’apartat de promoció d’obra nova, l’Ajuntament dedicaria 256,9 milions d’euros al consorci, i el Govern, 88,5. Els percentatges continuarien desequilibrats: un 74,4% per part del consistori i un 25,6% per part de l’executiu. Calvet no ha validat aquests càlculs i manté que l’Ajuntament no hauria tingut en compte algunes de les aportacions del Govern.

L’alcaldessa Colau ha valorat positivament l’acord amb el Govern, però, partint de les seves xifres, ha insistit que és “insuficient”. De fet, ha definit de “món al revés” la situació actual de consorci, en què l’Ajuntament hi és minoritari, però ha assegurat que en finança més del 80%. Ha recordat, a més, que l’habitatge és una competència autonòmica. “L’habitatge és un dels principals reptes de Barcelona i per això des de l’Ajuntament l’hem prioritzat, però venim d’un context de crisi amb unes polítiques d’Estat amb retallades en la política d’habitatge i una legislació que ens ha anat a la contra”, ha afegit. En aquest sentit, ha criticat l’augment de la liberalització del mercat del lloguer per part del PP, que ha dut a una “nova bombolla del lloguer”. L’alcaldessa també ha valorat molt positivament la decisió del Govern, que els han transmès avui, de convertir en permanent la protecció dels habitatges protegits, de manera que l’esforç públic no acabarà revertint a mans privades.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que també és president del CHB, ha explicat que per al Govern la política d’habitatge també és “una prioritat”. Ha afegit que la capacitat pressupostària del Govern en política d’habitatge està limitada pels plans d’habitatge estatal i que el govern popular va limitar els diners que es podien destinar a promocions d’habitatge de lloguer social. Calvet ha insistit que l’aportació estatal a Catalunya en aquest aspecte és clarament “insuficient”. Ha afegit que dimecres que ve abordarà aquestes qüestions en una reunió amb el ministre de Foment. “Parlarem de quina manera hem de revertir l’actual tendència dels plans estatals de l’habitatge, mal dotats i mal conceptualitzats”, ha assegurat.

Calvet ha afirmat que, al marge dels 30 milions anuals que aporta la Generalitat al consorci, han acordat dedicar-hi 30 milions més –ha arrodonit els 29–. Les aportacions de les dues administracions augmenten les partides per a la compra d’habitatges (40 milions més) i la mobilització d’habitatge buit privat (19 milions més). En aquest últim apartat el Govern fins ara no hi aportava diners i ara hi dedicarà 4 milions d’un total de 25.