El PP aprova sol al Congrés una llei que obre la porta a fer tornar els toros a Catalunya

MadridLa comissió de cultura del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres amb competència legislativa plena la llei per a la salvaguarda del patrimoni cultural i immaterial, que, segons la majoria de l'oposició, obre la porta al fet que els toros tornin a Catalunya. Actualment les comunitats són les que regulen què és patrimoni immaterial, però el govern de Mariano Rajoy defensa que també és competència de l'Estat "preservar i posar en valor la cultura comuna". La norma ha passat amb només els vots a favor del PP, mentre que els socialistes s'han abstingut i la resta de grups hi han votat en contra. La llei ara passa al Senat.

Tant per a CiU com per al PNB, Esquerra Plural, Esquerra i Coalició Canària, la llei és innecessària i vulnera competències, a més de voler promocionar "la Marca Espanya del PP". La diputada de CiU, Montserrat Surroca, ha criticat els "interessos velats" de la norma perquè entenen que permetrà "prescindir de la llei contra les corrides a Catalunya i protegir una expressió cultural que queda fora del marc normatiu" de l'Estat. És a dir, segons el grup català al Congrés, la norma "concedeix a l'Estat capacitat de legislar per sobre de competències" marcades en la Constitució.

El diputat d'Esquerra Joan Tardá ha anat més enllà i ha acusat el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, de continuar en el seu objectiu d'aconseguir que la Unesco declari les corrides patrimoni cultural immaterial. "Aquesta nova llei espanyola no cobreix cap buit legal, només és l'eina que necessita Wert perquè pugui atribuir-se poders que no li són propis per fer retornar els toros a les escasses places catalanes", ha assenyalat. Com ho farà? "Aquesta nova llei entrarà en conflicte amb la llei catalana d'abolició de les curses de braus. I, aleshores, atès el conflicte d'interessos, li tocarà parlar al Tribunal Constitucional. És a dir, als dotze magistrats que estan al servei del PP i el PSOE", ha afegit.

Per a Tardà, la polèmica se centra en l'article 11 de la llei que s'ha aprovat, que estableix que "correspon a l'administració general de l'Estat" la "garantia de la conservació del patrimoni immaterial espanyol", així com "promoure'n l'enriquiment i fomentar i tutelar l'accés de tots els ciutadans a les seves diferents manifestacions".

Des del grup d'Esquerra Plural, la diputada María Caridad García Álvarez ha considerat que la norma fa "tuf de patriotisme mal entès" i d'un intent de "mercantilisme del patrimoni". El diputat del PNB Joseba Andoni Agirretxea ha demanat explicacions al PP sobre quin és l'objectiu de la llei, si el patrimoni cultural immaterial ja està protegit a l'Estat a través de normes autonòmiques. "No em ruboritza dir que la llei té una vocació hipercentralitzadora", ha assenyalat, i ha considerat que el verdader objectiu del PP és assumir ell les competències i que sigui el Tribunal Constitucional qui decideixi.

Els socialistes han estat els menys contundents amb la norma, si bé han assenyalat que el PP "ha impregnat d'ombres una llei que hauria de ser transparent". Els populars, amb majoria absoluta a la cambra, han negat que es laminin competències. "El PP se sent molt orgullós de cada expressió artística en cada racó d'Espanya i de lluitar i treballar per la unitat de la nació", ha conclòs la diputada María Ascensión Carreño.

Un pas més

L'any 2010 el PP –aleshores a l'oposició– ja va presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la prohibició dels toros a Catalunya. El tribunal el va admetre a tràmit i està pendent de sentència. El 2013 el ple del Congrés va aprovar amb els vots del PP i UPN –i l'abstenció del grup socialista– la iniciativa legislativa popular (ILP) que demanava declarar els toros com a bé d'interès cultural.

A diferència dels recursos interposats pels partits o altres administracions, els que interposa el govern espanyol davant el TC poden anar acompanyats d'una petició d'aplicació de l'article 161.2 de la Constitució perquè se suspengui per un termini mínim de cinc mesos qualsevol llei autonòmica impugnada, cosa que l'Estat ha fet en anteriors recursos contra lleis catalanes com la de consultes o la d'acció exterior.