Pagament massiu al gener per tornar les multes del primer estat d’alarma

BarcelonaQuan fa més de 20 mesos el covid s’estenia com un virus desconegut que obligava a tancar-se a casa, el govern espanyol va recórrer al primer estat d’alarma per imposar les mesures més dures de la pandèmia. Però a l’estiu el Tribunal Constitucional va tombar aquell confinament domiciliari, i per això ara s’han de tornar els milers de multes que es van posar per saltar-se les restriccions. Fa un mes el departament d’Interior es va comprometre a fer la devolució dels diners, i el secretari general, Oriol Amorós, explica a l’ARA que es preveu que el procés comenci d’aquí pocs dies.

La idea del Govern és publicar una resolució la primera quinzena de desembre per tancar tots els expedients de les sancions del primer estat d’alarma. A continuació, abans de Nadal, es vol obrir un formulari electrònic perquè les persones que havien pagat les multes puguin recuperar els diners: la suma de totes les denúncies que s’havien cobrat supera els 4,6 milions d’euros. Segons Amorós, la intenció és que a finals de gener es faci un pagament massiu a tots els que hagin donat les seves dades bancàries, que rebran el mateix import que van abonar.

Els sancionats hauran d’aportar les dades bancàries perquè Amorós assegura que Interior no les té –el sistema de pagament de les multes no les reté–. La web del formulari verificarà que les persones que reclamin els diners van abonar els imports. El secretari general defensa que no es tramitin “d’un en un” els expedients, perquè implicaria “molt més temps i recursos”. Això també suposa, a l’espera del vistiplau del gabinet jurídic, que les sancions es tornaran sense afegir-hi cap interès: Amorós argumenta que fer-ho obligaria a individualitzar el procés i pensa que la quantitat de l’interès “no té rellevància”.

En canvi, el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre qüestiona que el Govern no torni les multes amb un interès. Aguirre recorda que un cobrament indegut de l’administració té un interès de demora i legal del 3,75%, motiu pel qual considera que “correspondria” aplicar-lo. Al marge de l’interès, el professor també apunta que no individualitzar el sistema de retorn provoca que tampoc es notificarà directament als sancionats –com es fa quan es posen les multes– el procés per recuperar els diners.

Garantir la publicitat

Tanmateix, Aguirre admet que si l’administració fa un cobrament indegut és “feina” dels afectats reclamar-lo, de manera que pensa que el mecanisme que prepara Interior, amb una web per donar les dades, ho “facilita”. Aguirre veu “correcte” que es tanquin tots els expedients de les sancions amb una única resolució, però demana que se’n “garanteixi” la publicitat –a part del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC)– perquè les persones sàpiguen que tenen dret a la devolució.

Si la informació no arriba a les persones que han pagat les multes del primer estat d’alarma, Aguirre adverteix que el percentatge dels que finalment reclamin els diners podria no ser gaire alt. Amorós reconeix que, si durant el mes que volen donar de marge als afectats per omplir les dades –entre mitjans de desembre i mitjans de gener– ho fan poques persones, es podria retardar el pagament massiu, programat per a finals de gener. Igualment, el secretari general d’Interior explica que el tràmit per aportar les dades estarà operatiu durant quatre anys perquè és el temps que triga a prescriure el cobrament indegut.

Entre el 14 de març i el 21 de juny, en el primer estat d’alarma pel covid, els agents de policia van posar 170.278 denúncies a Catalunya. Un 84% –143.273 sancions– es van tramitar dins de termini, però els primers mesos hi va haver un col·lapse que va fer que el gruix de multes arribessin just abans de prescriure. S’havien pagat gairebé el 17% de les denúncies tramitades –24.295–, que sumen els 4,6 milions que ara es podran reclamar.