"Tornar ara no és una opció"
Febrer del 2011. Amb el títol de mestre de primària a la mà, Andreu Masó es tira de cap al mercat laboral català. "Sense oposicions, amb les llistes saturades i veient que treballar de monitor de menjador no em donava per viure, vaig decidir moure'm per buscar altres sortides", explica. I la solució passava per marxar.
Agost del 2011. Ell i la seva xicota, Alba Vallvé, arquitecta, fan les maletes i marxen a Xangai a buscar-se la vida. "El pati està malament a Europa, i la Xina ens va semblar l'opció més segura per trobar feina", diu aquest jove de 24 anys.
Febrer del 2012. L'Andreu ja és cap del departament d'anglès d'una escola infantil de Xangai. "Bé, el departament el formo jo mateix -sóc el meu propi cap- però és una oportunitat que no crec que torni a tenir en molt de temps. Fins i tot tinc un despatx propi!", diu ufanós. I destaca que aquesta oportunitat seria "impensable" a Catalunya, atès que la seva experiència com a mestre "amb prou feines arriba a l'any".
Aquesta parella ha trobat a la Xina la terra de les oportunitats. L'Alba, de 25 anys, ha trobat feina com a arquitecta en una empresa xinesa i ha participat en un projecte important: el disseny de l'edifici de Tencent, el messenger gratuït xinès, un dels més utilitzats del món.
Com qualsevol persona que marxa fora, arrencar és el més difícil, però afirmen: "Quan entres a la roda i veus que te'n surts, t'hi vols quedar". És per això que, tot i trobar a faltar "la platja, la muntanya i el caliu de la gent", l'Andreu diu que "tornar no és una opció". Si de cas, marxar a un altre país. "És una qüestió laboral, a Catalunya no tenim sortides i, un cop t'acostumes a viure fora i mantenir-te a tu mateix, tornar a casa dels pares és un pas enrere", diu. I és que a Xangai han pogut independitzar-se i llogar un pis. Petit i de dues habitacions però suficient. "Amb un sou mileurista aquí es pot viure millor que a Catalunya. La vida és més barata", afegeix.
Una altra manera de viure
L'Andreu admet que ha tingut "sort" perquè de seguida va trobar feina com a mestre d'anglès tot i no ser la seva llengua materna, ja que "els pares xinesos volen mestres nadius". A la primera escola on va treballar ensenyava anglès a nens de 6 i 12 anys. Explica que el sistema educatiu és diferent: "Hi ha molta disciplina". Les classes s'interrompen per escoltar l'himne nacional o per fer exercicis d'estiraments. I els pares tenen molt més pes: "Paguen i són els que decideixen, has de fer el que diguin". Un cop al semestre, els pares tenen dret a entrar a l'aula i avaluar el professor. "De cop, et trobes amb 16 pares vigilant-te. Quan em va tocar el torn, vaig intentar fer-los partícips de les activitats però això els va descol·locar", apunta. De mandarí en sap quatre paraules i a classe hi té una traductora. I sobre les coses que més li xoquen dels xinesos afirma: "No tenen la mateixa concepció social que nosaltres, són més individualistes, més d'estar amb la família i els seus i no tenen sentiment de col·lectiu". És per això que ell i l'Alba han acabat relacionant-se més amb estrangers. "I com que es treballa molt, al final la vida social l'acabes fent amb els companys de feina", diu. També formen part del casal català de Xangai: "Això ens fa sentir més a prop de casa".
