Quan va començar no era més que una desfilada amb un grapat de carrosses sense gaire sofisticació però, 34 anys més tard, el Carnaval de Torelló és un dels més populars de Catalunya, fins al punt que ha estat el més votat entre els lectors de l'ARA. Durant la setmana que precedeix aquest cap de setmana de disbauxa, els lectors han pogut votar quin era el municipi on se celebra el seu Carnaval preferit. De la votació n'ha sortit guanyador el Carnaval de Terra Endins, celebrat a Torelló. El podi el completen el Carnaval de Vilanova i la Geltrú i el de Solsona. Enmig dels preparatius per a un dels caps de setmana més intensos, els membres de l'organització expliquen què fa els seus Carnavals tan populars.
Terra Endins: Amb una història pròpia
El Carnaval a Torelló comença amb el cop d'estat amb què el rei Carnestoltes assalta el ple municipal per instaurar la República de la Barrila. A partir d'aquí els actes giren al voltant d'una història inventada protagonitzada per aquest rei republicà. Hi apareixen una família de personatges màgics i històries rocambolesques que ens remunten al Torelló del segle X. "Per lligar l'aparició del rei Carnestoltes amb tot el seguit d'actes en què apareixia, es va idear una història que, de fet, encara estem escrivint i evoluciona any rere any -explica Christian López, president de la PIOC, l'entitat que organitza el Carnaval de Torelló-. Els primers actes són molt teatralitzats, per introduir la gent a la història". Després vénen els balls de cada nit, i dissabte la rua.
"La competitivitat i la imaginació són el que ens ha convertit en el que som ara", afirma Christian López. La competitivitat ha fet que les comparses creixin cada vegada més i es facin més sofisticades. La imaginació i l'objectiu de guanyar el primer premi ha ajudat a fer les carrosses cada vegada més originals, així com a idear tots els actes que complementen la rua.
La mitologia torellonenca creix any rere any, amb nous personatges i nous rituals. Enguany, per exemple, el rei Carnestoltes ha aparegut per sorpresa al Pullassu, l'acte de dijous a la nit. "Perquè li ha donat la gana -comenta amb sorna-. Amb petits canvis imprevistos, crees interès i la gent segueix els actes amb molta atenció". De fet, el poble s'ha abocat a la celebració i ha convertit la rua en molt més que una desfilada. "Tothom es disfressa i passeja amb els carrossaires", diu López.
Vilanova i la Geltrú: Entre la tradició i la modernitat
A Vilanova i la Geltrú poden presumir de tenir un Carnaval molt més antic. Té més de 250 anys i només s'ha deixat de celebrar durant la guerra, i és un dels pocs que es van celebrar tot i la prohibició franquista de l'any 1937. Xavier Pol és president de la federació d'entitats que organitza el Carnaval, que n'agrupa 64 de tots els àmbits, des de la penya motociclista fins a l'associació filatèlica. Per ell, la història que hi ha al darrere del Carnaval és una de les claus del seu èxit.
Les comparses van vestides com mana la tradició: els nois amb barretina i americana i les noies amb el mantell d'índies. La vestimenta, però, no es conserva només per costum, sinó també per utilitat. Els mantells, per exemple, serviran en les conegudes guerres de caramels amb què acaba la rua per protegir-se dels dolços que es tiren els participants quan el mestre de cerimònies crida: "Comparsers, la plaça és vostra!" Enguany hi haurà unes quaranta comparses, unes quantes vingudes dels pobles de la rodalia.
Tot i que la tradició vertebra els set dies que duren les celebracions, també s'hi inclouen actes relativament més nous com la Merengada, una guerra de merenga encetada per un dels pastissers de la ciutat l'any 1972.
Solsona: Un carnaval geganter
Solsona entén el Carnaval d'una manera diferent de la resta de ciutats. "La rua no és el motiu principal del Carnaval", explica Raquel Freixes, presidenta de l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona. Es fa una rua, però "l'objectiu no és anar ben disfressat ni lluir, la qüestió és criticar i satiritzar, sobretot la política local i la catalana".
Les comparses participen en molts actes, especialment al costat dels gegants, que amb els seus braços articulats són molt vistosos i, en ser una ciutat amb gran tradició gegantera, són els grans protagonistes de la festa. Això sí, amb permís del ruc que cada any pengen del campanar.
Tot i que no és l'acte principal, Raquel Freixes reconeix que la polèmica dels anys 80 amb la gent que en veure fotografies de la festa es pensava que es tractava d'un ruc de veritat va fer molt famós el Carnaval, que des de llavors no ha parat de créixer. Com mana la tradició, el Mata-ruc d'Honor, un personatge famós que té l'honor de penjar el ruc, no se sabrà fins a aquesta tarda, igual que el personatge criticat amb la Bramada.
"Cadascun té peculiaritats que van més enllà de la rua i que el fan especial", comenta Raquel Freixes referint-se als tres Carnavals més votats pels lectors de l'ARA.