Toni Rubio: “Una setmana després d’arribar ja ens deien «papa» i «mama»”
BarcelonaLa Rosa i el Toni són educadors socials i l’any 2010 es van convertir en pares de 3 nens, de 6, 8 i 11 anys. La quarta, de 12 anys, va arribar el 2011. Ells són una de les 35 famílies professionals a Catalunya que han acollit menors a qui els pares biològics no poden cuidar.
Com vau decidir convertir-vos en una família UCAE?
Va néixer la llei que creava la figura i vam néixer nosaltres. Fa 23 anys que treballo en centres d’acollida i, personalment, opino que no és la millor opció. Nosaltres creiem que un nen no hauria de passar mai per un centre, i per això és important potenciar les famílies alienes.
Quin és el vostre paper?
El nostre paper és el de pare i mare: eduquem, donem amor i carinyo, posem límits, anem a les reunions escolars... I alhora som conscients que en algun moment poden marxar. Entenem que tenen la seva família i ho hem de treballar amb ells. És l’avantatge de ser professional.
Quina és la relació amb els nens?
Al cap d’una setmana d’arribar ja ens deien “papa” i “mama”. Saben que no ets el seu pare, però necessiten dir-t’ho. I saben que, encara que algun dia hagin de marxar, a nosaltres sempre ens tindran. Som una família.
Per què no hi ha més UCAE?
No se’ls ha donat la importància que tenen. Les UCAE som més econòmiques que els centres: per 4 nens pagarien al voltant de 12.000 euros. Nosaltres en rebem menys d’una quarta part, amb una atenció més personalitzada i familiar. La llei no s’ha desplegat prou, i és vital que ho faci. Als centres d’acollida s’hi acumulen adolescents, grups de germans i infants amb discapacitats: costa molt que les famílies alienes els acceptin, i per això hi som nosaltres. En altres països les UCAE estan més desenvolupades i, tot i així, els seus sistemes també tenen defectes. Nosaltres demanem seure en una taula amb experts, ICIFS, EAIA, administració i famílies d’acollida per buscar fórmules que millorin el sistema actual. Amb l’experiència que estem acumulant i els referents d’altres països més avançats podríem crear un sistema pioner.
