"Ens ha tocat la Grossa sent funcionaris!"

Barcelona"Sempre m'he sentit que no tinc una discapacitat i quan em diuen que no puc fer alguna cosa, responc: «Que no? Aguanta'm el cubata»". Amb aquesta actitud, Carol Mir, de 42 anys i amb discapacitat intel·lectual, va decidir que seria funcionària. És un belluguet que no para de saludar, de preguntar i de felicitar tothom que surt per la porta. Està exultant. És el dia de l'adjudicació de les places de la primera oposició de la Generalitat específica per a discapacitats intel·lectuals i tot són alegries per a un col·lectiu amb un alt índex d'atur: quatre de cada cinc persones en actiu no tenen feina. Per això, la convocatòria 240 era una bona oportunitat tant per a les persones amb discapacitat com per als seus familiars. "Imagina: una feina per a tota la vida, després de tant esforç, és un descans", encerta Mercè Fernández Martínez, de 28 anys i amb la plaça al departament de Justícia.

Fins ara, els discapacitats intel·lectuals només havien entrat a l'administració com a part de les quotes que la llei obliga a reservar al col·lectiu o a través del programa específic DIL, que es va posar en marxa fa dues dècades. En aquesta primera convocatòria exclusiva per als discapacitats intel·lectuals estaven en joc 151 places per al cos de subalterns (consergeria, uixers) en centres educatius, de salut o en departaments de la Generalitat, però finalment només se n'han cobert 78, mentre que la resta quedaran vacants. "No era gens fàcil", es queixaven alguns dels que van aprovar i ara tenen plaça, i afegien que l'examen va ser "molt llarg i cansat", poc adequat per a les seves particularitats. 

Tres anys de procés

Fonts de Funció Pública, dependent de la conselleria de Presidència, afirmen que la correcció i l'assignació de les proves es van fer "d'acord amb les bases de l'any 2019, establertes per l'anterior equip" i avancen que a partir d'ara s'iniciarà un "treball estret" amb organitzacions com Dincat, la patronal del sector de la discapacitat intel·lectual, per "adaptar" pròximes convocatòries.

Les oposicions es van convocar a finals de novembre del 2019, així que els que s'hi van presentar van haver de passar el confinament del covid "estudiant molt". Ha estat en molts casos un esforç de fer pinya, de pares i mares ajudant els fills a preparar els temes, d'animar-los en els moments baixos i de tranquil·litzar-los abans de l'examen. 

Tot el procés, fins a tenir els resultats, ha sigut llarg. Els futurs funcionaris han esperat un any per saber la seva destinació, en què molts es van desesperar. Carol Mir havia comentat a la seva empresa que havia guanyat unes oposicions, però l'adjudicació definitiva de les places no arribava. El retard es devia al fet que 20 dels opositors van reclamar un cop van tenir la nota i després es va detectar un error en els DNI, així que es va haver de tornar a fer la publicació del llistat de noms i es va haver d'ajornar la data de l'adjudicació definitiva. "Hem hagut d'estar molt pendents de tot, i fins i tot no hem anat de vacances per si ens cridaven", deia una mare que acompanyava la filla.

Si tenir una feina és indispensable per a qualsevol persona, per al col·lectiu de discapacitats intel·lectuals –com els que tenen un problema de salut mental– és una eina bàsica d'integració, de sentir-se útils per a la societat. La llei estableix que les empreses de més de 50 treballadors els han de reservar un 2% de places, però no es compleix. Segons Funció Pública, el personal amb algun tipus de discapacitat de la Generalitat era l'octubre del 2022 de 4.879 persones, és a dir, el 2,64%. Per això, la majoria estan ocupats en centres de treball especials. Només el 9% dels discapacitats poden fer una vida independent de la seva família. És el cas de Mir, casada amb un home sense discapacitat i que ha estat 15 anys treballant en una empresa del Maresme com a administrativa, i tot i que estava "satisfeta", explica que va decidir presentar-se a les oposicions perquè amb les crisis sempre li ha "generat ansietat" la por a ser acomiadada. "M'han trucat els meus companys de feina i estan tots plorant, contents per mi", explica sense deixar anar el telèfon mòbil, des d'on ha trucat a l'escola pública on, a partir del 9 de gener, ja l'esperen perquè comenci a la consergeria del centre.

A Maria Cinta Jamàs Llaó l'han acompanyat els seus pares des del Perelló, a les Terres de l'Ebre, a l'acte d'adjudicació de la plaça, en el seu cas a la Delegació de la Generalitat a Tortosa. La satisfacció és tan gran que aprofitaran el viatge per "celebrar-ho", com si fos l'aperitiu de les festes de Nadal. "És molt millor que si ens hagués tocat la Grossa", afirma Montse Calpe, la mare de la Júlia, que als 22 anys s'incorporarà com a subalterna al departament d'Acció Climàtica, i que no descarta d'aquí uns anys optar a una categoria superior.

Per als pares d'Àlex Batlle, veí de Sant Cugat del Vallès de 29 anys, la plaça de funcionari és "la pau absoluta" de saber que el noi deixarà les dues feines que tenia ara per passar a guanyar el mateix amb una de sola. A més, li ha tocat una plaça en un institut de la ciutat, així que hi podrà anar caminant des de casa. "No hi ha alegria més gran", se sent com si fos un eslògan.