Toc d'atenció a l'escola inclusiva: hi ha més alumnes en centres d'educació especial que fa cinc anys
Entitats de persones amb discapacitat intel·lectual també denuncien la llista d'espera per a residències i el dèficit de serveis d'atenció precoç
BarcelonaEl col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual ha crescut en els darrers cinc anys un 28% a Catalunya. Amb tot, continuen tenint els mateixos problemes per accedir a recursos i serveis públics, fet que vulnera els seus drets i oportunitats. En l'àmbit educatiu, un estudi de la patronal del sector, Dincat, denuncia que aquests infants només representen el 0,8% del total de matriculats d'infantil a secundària, malgrat el decret de l'escola inclusiva, que potencia la matriculació als centres ordinaris. En canvi, les inscripcions als centres especials va créixer el curs passat gairebé un 2% seguint la tendència a l'alça. La realitat que viu el col·lectiu "continua sent preocupant" pel que fa a drets i oportunitats, avisa l'entitat.
En aquesta radiografia sobre el sector, que és la segona d'aquest tipus, es desgrana la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual en diversos àmbits. En l'educatiu, subratlla que la major part de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual que estudia en centres ordinaris va a escoles públiques, mentre que els centres privats i els concertats estan "per sota de [la xifra] que els correspondria". El curs 2022-2023 hi havia 8.207 infants en escoles especials, la xifra més elevada dels darrers tretze anys i un 20% més que fa cinc anys.
L'informe, elaborat per Dincat i i Granés Fundació, també assenyala que només una de cada deu persones té un contracte laboral, fet que condiciona la seva capacitat per viure autònomament. María Sánchez, coautora del document, ha explicat que la pensió mitjana no contributiva, que és la que reben majoritàriament les persones amb discapacitat intel·lectual, es troba per sota dels 440 euros mensuals, fet que suposa el 44% del salari mínim interprofessional i que és una dificultat més perquè aquestes persones puguin optar a una vida independent. A més, només un 16% de persones amb discapacitat intel·lectual entén la informació de l'administració pública, segons l'estudi.
"No es dona una bona resposta"
Pel que fa als centres residencials, com també passa amb els geriàtrics, a Catalunya hi ha un dèficit de places públiques fins al punt que la llista d'espera és de més de 3.800 persones i, en alguns casos, l'adjudicació d'un servei pot trigar anys.
De la mateixa manera, hi ha moltes mancances per entrar a la roda dels serveis d'atenció precoç, previstos per a criatures de 0 a 6 anys. En aquest sentit, segons les dades de Dincat, el centenar de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) que hi ha a Catalunya van atendre 50.291 menors (s'hi compten també els que no tenien discapacitat intel·lectual), dels quals 20.642 eren nous casos. En les dues últimes dècades els usuaris d'aquests serveis s'han multiplicat per 10, i tot i que hi ha hagut un augment de les hores d'atenció des del 2022, la freqüència assistencial mitjana el 2023 va ser de 0,69 hores setmanals, per sota del mínim legal que es mou entre les 0,8 i les 1,2 hores setmanals.
A la presentació de l'informe han assistit la nova consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i el seu antecessor (que també havia dirigit el Dincat), Carles Campuzano. La consellera s'ha mostrat disposada a revisar la cartera de serveis (el catàleg amb els serveis públics), a reduir les llistes d'espera i a donar prioritat a la inserció laboral del col·lectiu, i ha reconegut que "no es dona una bona resposta" des de l'administració a l'accessibilitat cognitiva.
