Allau de crítiques a Premià de Mar per haver endurit l'accés al padró

BarcelonaReacció unànime de les entitats socials i dels partits de l'oposició contra l'Ajuntament de Premià de Mar després que el consistori (amb els vots de JxCat, PSC i Cs) aprovés la setmana passada una moció que dificulta l'empadronament i el limita només a aquells veïns que tinguin un pis en propietat o bé un contracte de lloguer. La iniciativa, avançada diumenge per TV3, neix d'una associació veïnal amb l'argument de controlar l'augment d'ocupacions il·legals de pisos en aquest municipi.

L'empadronament –recorden les entitats socials– és un tràmit bàsic per a qualsevol veí d'un municipi per poder accedir a una targeta sanitària, a l'educació pública, a un gran nombre d'ajudes o a l'arrelament en el cas de persones immigrants. A més, limitar-ne l'accés a través de la titularitat d'un pis o lloguer contravé una directriu estatal de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que remarca que el padró no pot ser una via per controlar la titularitat dels habitatges i que s'ha de poder empadronar sense un domicili fix per garantir els drets més bàsics a la població més vulnerable.

La decisió de l'Ajuntament, liderat per Miquel Àngel Méndez (JxCat), ha posat en peu de guerra tant les entitats locals com també internacionals. Ahir a la tarda Amnistia Internacional va fer un toc d'atenció al consistori i li va recordar, a través d'una piulada a les xarxes, que "els requisits per obtenir l'empadronament no han de representar cap obstacle a l'accés de drets humans" bàsics, com la salut o l'habitatge. Des de la Xarxa d'Habitatge del municipi, la portaveu Yolanda Hidalgo afegia ahir a l'ARA que la moció no només afectarà les persones que ocupaven un pis il·legalment, "sinó que també repercutirà sobre els que estan sobrevivint en habitacions rellogades, pisos massificats o en les persones sense llar del municipi, que viuen al carrer".

"És una barbaritat i una vulneració de drets flagrant", sentencia Ferran Busquets, portaveu de la federació Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que apunta que la resolució de l'Ajuntament també podria empènyer moltes persones vulnerables i desesperades per la seva situació a recórrer a màfies o persones que fan negoci demanant diners a canvi de contractes de lloguer per fer el padró. Busquets afegeix que la decisió del consistori, a més, és il·legal: "D'una banda perquè estan infringint una directriu estatal, i de l'altra perquè hem de veure si al darrere hi ha una qüestió ja no de discriminació, sinó de menyspreu per les persones amb components de xenofòbia –adverteix– perquè el que estan dient, amb altres paraules, és que no volen pobresa o immigració al seu municipi".

Per la seva banda, l'oposició en bloc a Premià, formada per Esquerra Republicana, la Crida i Premià En Comú - Podem, ja ha advertit que està "valorant totes les opcions" per revertir la moció. Sobre la taula hi ha les opcions de portar la resolució al Síndic de Greuges o impugnar la moció. "Ja ho vam advertir prèviament", explica Elena Martín, de Premià En Comú - Podem, que recorda que "en altres municipis veïns on ja s'ha intentat dur a terme la moció, havien sortit informes desfavorables de diverses institucions". Tot i això, l'Ajuntament no es va voler esperar, segons Martín, a rebre aquests informes.

No és un cas aïllat

El cert és que el posicionament de l'Ajuntament de Premià no és únic. Tal com assenyala Martín, altres municipis ho han intentat abans i, de fet, la federació Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) va fer un sondeig a l'abril per a la televisió pública en què va identificar "com a mínim" una vintena de municipis que encara posen traves als veïns més vulnerables per accedir a l'empadronament. Entre aquestes localitats hi ha municipis grans com ara l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró, Cornellà o Santa Coloma de Gramenet i d'altres com Arbúcies, Mollet, Olot, Rubí, Roses o Tortosa, entre d'altres.