El centre temporal per a immigrants, desbordat
Més d’un miler d’estrangers s’hi recuperen
MelillaEl Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) de Melilla és el lloc on els estrangers que han aconseguit entrar a la ciutat autònoma esperen els tràmits per ser transferits a la Península. Tot i que va ser dissenyat amb una capacitat de 480 places, actualment acull 1.024 persones. La sala polivalent i gairebé totes les aules de formació s’han hagut d’habilitar com a dormitoris, amb lliteres, i, a més, l’exèrcit ha col·locat dues tendes militars amb capacitat per a 80 persones en un dels patis.
“Si els trasllats a la Península fossin més àgils i no tinguéssim tanta pressió migratòria, podríem treballar molt millor coses com l’ensenyament del castellà i la formació professional”, admet Carlos Montero, director del centre. Al CETI hi conviuen persones de més de 40 nacionalitats, la majoria subsaharians, però també sirians, pakistanesos i bangladeshians. També hi ha famílies senceres: uns 70 menors, alguns de curta edat, però n’han arribat a tenir 200. Una de les proves que es fan als residents, a més d’exàmens mèdics, és l’anàlisi d’ADN per assegurar-se que no es trafica amb els menors, ja que els que els acompanyen tenen prioritat per obtenir el trasllat a la Península.
Màfies i prostitució
“Intentem lluitar contra les màfies. Sabem que hi ha dones, sobretot nigerianes, que surten amb un deute de 40.000 euros, que després han de pagar als traficants prostituint-se durant anys. Quan tenim sospites de tràfic alertem els serveis socials i la policia perquè facin un seguiment, encara que és molt difícil”, reconeix Montero.
Al centre hi regna un bon ambient, malgrat la falta d’espai. Els immigrants poden sortir durant el dia i molts van a Melilla a guanyar-se alguns diners rentant cotxes o oferint-se a portar la compra als clients dels supermercats. Després de mesos o anys de viatge per l’Àfrica i d’espera al Marroc, per fi poden fer tres àpats al dia i reben roba i periòdicament un lot de productes d’higiene bàsica.
Del CETI en surten amb dos estatus: o bé són expulsats i traslladats a un centre d’internament per a estrangers, o bé, els pocs que reuneixen els requisits de la llei d’estrangeria, són acollits en centres gestionats per ONGs que col·laboren amb la secretaria de Migracions. Els de la primera categoria acabaran o bé expulsats als seus països d’origen si hi ha acords d’extradició o bé seran posats en llibertat sense papers.
“Hem vist augmentar les arribades en els últims tres mesos: ara ens trobem les conseqüències de l’empitjorament dels conflictes a l’Àfrica subsahariana i també de la inestabilitat que va obrir la Primavera Àrab”, explica el director.
A la infermeria es curen les ferides del salt a la tanca i també poden rebre tractament per a la sida i les malalties de transmissió sexual. Divendres hi havia un immigrant en quarantena per una tuberculosi.
Malgrat tot el drama humà que s’acumula al recinte, encara hi ha espai per a les rialles. En una sala, una dona de Melilla treballa amb un grup d’una vintena de subsaharianes que cusen disfresses de Carnestoltes per a les seves criatures: “Em fan parar boja... totes em reclamen alhora que les ajudi”.