Tisorada al sexisme acadèmic
Vicerectora de la UOCSom conscients del sexisme acadèmic? Pensem-hi un moment. I és que a tot Europa patim l’efecte del gràfic tisora. Us heu d’imaginar unes tisores obertes en posició horitzontal, amb la part de posar-hi els dits a l’esquerra i les ganivetes a la dreta. Una mena d’ics ajaguda on la línia ascendent representa els homes, i la descendent, les dones. A la part esquerra, doncs, veuríem com en nombre de titulacions universitàries hi ha més dones (60%) que homes (40%). El punt on es creuen és el nombre de tesis doctorals llegides per homes i dones (50%) i les línies van divergint entre uns i altres quan s’assoleixen les diferents categories de professorat permanent a la universitat, de manera que hi ha en la màxima categoria un 80% d’homes i només un 20% de dones. Les dades precises es poden obtenir de l’informe She Figures que publica la Comissió Europea cada tres anys i des del 2003. L’evolució a cada informe per aconseguir tancar la tisora és minsa. Catalunya, malauradament, mimetitza aquesta tisora oberta. I, francament, només voldria una tisora si metafòricament servís per retallar aquestes diferències d’oportunitats entre sexes.
Si es miren dades només de recerca, a Catalunya s’observa que en categories primerenques -predoctorals- no hi ha diferències. Però a mesura que s’avança en la carrera científica -finançament d’estades postdoctorals o direcció de grups de recerca- es van ampliant les diferències en favor dels homes. Els gràfics tisora d’aquestes dades els trobareu a Doctes, doctores i catedràtiques, publicat pel Consell Interuniversitari de Catalunya. També hi veureu que, desgraciadament, en les etapes més avançades de la carrera hi ha menys sol·licituds de finançament de recerca presentades per dones. Una cosa semblant passa al Consell Europeu de Recerca: de totes les convocatòries del període 2007-2013, només un 25% s’han concedit a científiques. I, sí, com bé deduïu, les diferències ja hi són també abans: només un 30% de les sol·licituds eren de dones.
Tornem-hi a pensar uns segons, doncs. Per què es produeix el sexisme acadèmic? Si bé el gràfic tisora universitari evoca una discriminació negativa envers les dones, el cert és que això sol no explicaria per què hi ha marcades diferències en alguns tipus de disciplines acadèmiques -menys enginyeres i més infermeres, per exemple- o per què les dones s’inhibeixen de presentar-se a determinades convocatòries de recerca. Hi ha factors que podrien explicar-ho, com ara els estereotips de gènere, la pressió social i la compatibilitat amb els objectius de vida. Tot i que ara no m’hi puc estendre, per sort hi ha acadèmics, aquí i arreu, estudiant-los. Conèixer-los ens ajudarà a posar remei a aquests efectes barrera.
Discriminació per sexisme
Per la seva banda, el sexisme per discriminació s’ha demostrat en diversos estudis. En un article a la revista Nature es posava de manifest que a Suècia les científiques havien de tenir dos cops i mig més currículum que els científics per aconseguir finançament per a recerca. En un altre de la revista Annals of Internal Medicine es mostrava que les professores de medicina dels EUA tenien un 20% menys de probabilitats d’assolir reconeixement, incloent-hi el salarial. Un aspecte que la revista The Lancet difonia respecte a les universitats del Regne Unit: els professors percebien, a finals dels 90, 8.000 lliures anuals més que les professores.
El tema és recurrent, punyent i sagnant. I, sobretot, profund. Si resulta que pel fet de ser dona no només no s’és reconeguda científicament, sinó que ja no s’escullen determinades disciplines o es renuncia a presentar determinades sol·licituds de finançament de recerca, la societat està malbaratant talent. Alguns motius no explícits impedeixen que la intel·ligència emmagatzemada en cervells femenins no tingui les mateixes oportunitats que l’acumulada a les neurones masculines. Fem-los explícits, aflorem-los i minimitzem-los. Només així podrem retallar les diferències i finalment tancar la tisora per aprofitar tot el talent que la societat mereix.