El tió explota a la plaça Sant Jaume de Barcelona

Barcelona“Des que hi ha la Colau...”, repotegava un home just a l’entrada de la plaça Sant Jaume, a tocar de la interacció del carrer de Ferran, mentre a la façana de l’Ajuntament hi apareixien projectades imatges de canelons, escudella i el tortell de reis. “No ho entenc”, remugava una dona uns metres més enllà. “És la pausa publicitària”, ironitzava un noi més jove que avançava mirant les imatges sense aturar-se. “Una mica més de color, eh?, senyora Colau”, rondinava un home enganxat al mòbil, sense deixar de gravar per intentar immortalitzar el pessebre que aquest any es projecta a l’epicentre de Barcelona.

Si el cronista hagués donat per acabada la seva tasca, el veredicte sobre el videomapatge interactiu de la plaça de Sant Jaume d’enguany hauria sigut palmari. Totes les veus pescades a l’atzar només entrar a la plaça eren crítiques punyents amb la nova proposta: quatre escenes de 10 minuts que mostren imatges de tradicions nadalenques nostrades, que se succeeixen una rere l’altra a la façana de l’Ajuntament. Però les opinions es van endolcir a mesura que s’engreixava l’enorme tió projectat sobre la zona central de l’edifici consistorial. El tió va anar creixent al ritme que marcaven, a través d’una aplicació i un codi QR, turistes i barcelonins, fins que va acabar provocant el primer "oh!" de sorpresa de la multitud que omplia la plaça. El tió va desaparèixer i el confeti virtual va inundar la paret de pedra. “Ara sí que surt un pessebre”, va exclamar una família. Les imatges icòniques de menjar van donar pas a una projecció que s’apropa molt més a l’imaginari popular sobre què és un pessebre: Sant Josep, Maria, Jesús, el bou, l’àngel, camells i, esclar, el caganer... “A mi m’agrada, el pessebre de l’Ajuntament sempre és així d’original, ens han anat preparant al llarg dels anys”, explicava l’Elisabet, incapaç de convèncer la Mari Luz, que necessitava “alguna cosa més tradicional” i ho trobava tot plegat “massa avantguardista”. “Al Jordi li agrada”, apuntava el mateix Jordi, sense apartar la mirada del mòbil. Era la imatge més repetida de la plaça. La gent amb l’aparell a la mà intentant interactuar amb la projecció, sigui escollint una fruita o una figura, o escrivint el nom perquè aparegués a la façana.

Fugir del clàssic

Això, de fet, era el que més agradava a la canalla. A les joves Luya i Anna els encantava precisament la possibilitat que el seu nom aparegués a la projecció, tot i que no acabava de sortir. No van defallir. Estaven meravellades amb les imatges: “És molt bonic, molt, molt!”, exclamava efusiva la Luya, amb la mateixa mirada innocent que l’Anna, que no dubtava a afirmar que aquest muntatge era més entretingut que el de les figures tradicionals.

Tot i que els separen prop de 70 anys de diferència respecte a la Luya i l’Anna, la Glòria i l’Elisenda també aplaudien la proposta. El muntatge audiovisual és més “imaginatiu i filosòfic”, defensava la primera, que tenia clar que el millor de l’obra és que no sigui clàssica. “M’encanta”, reforçava l’Elisenda al seu costat, convençuda que una proposta creativa com aquesta defineix un “concepte de ciutat”.

També aprovaven l’experiment el Guiu i la Laia, intentant explicar als seus fills petits –Bru, Foix i Blau– com funciona el QR. “És més participatiu per als nens, millor això que un pessebre amb bombones de butà”, argumentava el Guiu fent referència a les anteriors edicions del pessebre, algunes de polèmiques, que ha organitzat el consistori de Colau. De fet, per a la Laia, el d’enguany no és dels més moderns que s’han fet, sinó tot al contrari: “El màping està molt vist, però està bé”.

L’inconvenient, però, la limitació horària. La projecció necessita que hi hagi poca llum i el pessebre no s’inicia fins a la nit, fet que redueix l’oferta per a les famílies. Per això, ahir, hi havia poca canalla. També poc ambient festiu. Més enllà dels crits de sorpresa quan el tió explotava, primava el mormoleig apagat de la multitud, ofegat pels crits de protesta d’uns treballadors sota el lema: “Aquesta economia mata”.