“Tindrem respiradors, però falta personal”

BarcelonaFins dimecres el comitè de crisi de l’Hospital Clínic es reunia cada dos dies. A partir de dijous va començar a reunir-se cada dia. La segona onada de covid-19 ja ha picat a la porta del Clínic: els malalts ingressats amb covid-19 ja ocupen el 30% de l’UCI, i això que encara falten dos mesos per a l’hivern. “Si l’escalada de casos continua així, per Nadal no podrem ser més de sis a taula”, avisa el doctor Antoni Trilla. Els 5.500 treballadors del Clínic s’estan preparant per al pitjor, amb una diferència en relació amb el mes de març: ara ja saben el que els espera. Per a bé i per a mal.

A les vuit del matí, puntual com un rellotge, comença la reunió del comitè de crisi. La veu cantant la porta el doctor Antoni Castells, director mèdic. Repàs a les consultes a urgències, gràfiques d’ingressos a planta i ingressos a UCI. Ara ja no hi ha dubte: la segona onada de covid-19 ha inundat fins als turmells l’Hospital Clínic. Les ganyotes de disgust no es veuen, a causa de les mascaretes, però el to dels assistents no enganya: oh, no. Caldrà més espai i més personal. Espai, rai. Al març, l’espai que no van poder guanyar dins del Clínic el van aconseguir en hospitals privats i fins i tot en hotels convertits en centres hospitalaris. Si cal ho tornaran a activar. Saben a qui trucar. “No hem reduït l’activitat quirúrgica, i intentarem que sigui un mínim”, diu Castells. “Però d’aquí 15 dies no ho sé. De moment som autosuficients en recursos de personal i espais”. ¿Però el personal d’infermeria d’on el trauran? “Aquest és el punt crític. Podem moure infermeres però per contractar-ne de fora cal una empara legal que ara mateix no tenim”. I com està el personal? “Del juliol al setembre ens vam recuperar del cansament, però només una mica, perquè vam arribar molt justos”.

El cap d’urgències, el Dr. Miquel Sánchez, precisa que ja estan atenent uns 25 casos al dia de covid-19, dels quals n’acaben ingressant uns 8 o 10. “Aquest percentatge d’ingressos comença a ser alarmant, perquè si això continua així, per tenir més espai caldrà començar a suspendre l’activitat programada de la resta de patologies no covid-19. És l’única manera d’ingressar més pacients. I tenim un agreujant: els primers dies de la segona onada vèiem malalts molt joves que se’n tornaven a casa perquè no tenien símptomes o eren molt lleus. Però ara, a poc a poc, ja comencen a venir malalts més grans, cosa que vol dir que és més fàcil que necessitin ser ingressats i també que és més fàcil que necessitin ser ingressats a l’UCI”.

Preparats per créixer

El Clínic data del l’any 1906, com testimonia la monumental façana neoclàssica de la Facultat de Medicina del carrer Casanova. En aquest segle llarg d’existència l’hospital ha sigut ampliat, redistribuït i compartimentat en tota mena de pedaços i estils, que fan conviure passadissos de robustes voltes d’aresta amb terminals digitals que informen de les constants vitals dels pacients. En un d’aquests passadissos hi ha ben bé una trentena de tubs de coure que baixen cada dos metres fins a mitja paret, units per una canonada general al sostre. Es van soldar al març per si l’allau d’infectats era tan gran que no cabien a la sala i calia tenir-los en lliteres als passadissos.

En aquest passadís parlem amb Pilar Torres Marí, infermera del Clínic des de fa 27 anys i que només de saber que la segona onada ja és aquí s’esgarrifa: “[La primera onada va ser] El més fort que m’ha passat en la meva vida professional. Les amigues em preguntaven: «Què faràs aquest cap de setmana?» I jo els deia: «¿Cap de setmana? Però si no sé què faré demà!» Penseu que els malalts de l’UCI poden estar dues o tres setmanes sedats i es desperten tan lentament que estan desorientats, no saben què els ha passat, i quan en són conscients s’angoixen perquè no saben res de les seves famílies. A vegades l’angoixa és abans de la intubació. He assistit a un parell de trucades amb tauletes i són molt dures, perquè són un comiat pel que pugui passar: «Ara m’intubaran, cuideu-vos molt...» Són coses que no havia viscut mai, és molt estressant”.

A l’edifici de l’altra banda del carrer Casanova la doctora Marta Tortajada, responsable de salut laboral del Clínic, acaba de començar la campanya de vacunació de la grip entre els seus companys, i està aconseguint un notable 40% de vacunació, tot i que encara bastant per sota del 70% que demana l’OMS per al personal sanitari: “Ens costa que es vacunin, els sanitaris”. Aquest any s’estan vacunant més, però el seu departament s’ha convertit gairebé en un cribatge constant de covid-19: “Procurem fer detecció precoç: fem cribatge entre les persones més exposades, com poden ser els sanitaris de les UCI. Els fem les PCR setmanalment”.

El doctor Antoni Trilla, cap d’epidemiologia del Clínic, no té el millor despatx dels que hem vist, precisament. Treballa en una planta baixa, amb llum del carrer Rosselló que entra per un vidre translúcid. En una paret hi té un una foto de Marilyn Monroe, i darrere la porta, un pòster de Looney Tunes amb la frase “ That’s all, folks! ” Què hi fa això aquí? “Cadascú té la seva manera d’entendre la vida. Vaig pensar que quan alguna visita se’n va del despatx, i fins i tot per a mi mateix quan plego, està bé ser acomiadat per la frase «Això és tot, amics!»”. Del covid-19 encara no ho podem dir.