Thomas Buergenthal: “Encara tinc fe en els drets humans, però estic en minoria”

BarcelonaJutge de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) fins al 2010, Thomas Buergenthal és un dels principals experts a nivell internacional en drets humans. Nascut l’11 de maig del 1934 a Lubochna, a l’antiga Txecoslovàquia, va créixer al gueto jueu de Kielce (Polònia), primer, i més endavant als camps de concentració d’Auschwitz i Sachsenhausen. Després de sobreviure a l’Holocaust, el 1951 va emigrar als Estats Units per formar-se en dret internacional. Més enllà de la CIJ, destaca el seu pas per la Cort Interamericana de Drets Humans i la Comissió de la Veritat per al Salvador. És incapaç de veure imatges de la barbàrie nazi, però el 2007 va decidir explicar la seva vida en una autobiografia titulada Un nen afortunat. Va ser a Barcelona, on va rebre el premi Roca Junyent Dret i Societat.

Vostè va ser un nen afortunat?

Vaig ser afortunat de sobreviure als camps de concentració, però el títol del llibre té una història molt diferent. Abans de la guerra una endevina va dir a la meva mare que la seva família tindria molts problemes, però que tenia un fill que sobreviuria. Això va fer que ella tingués fe per buscar-me després de la guerra.

Com ha influït en la seva vida el pas pels camps de concentració?

És la raó per la qual em vaig dedicar als drets humans. Alguns dels supervivents es van fer metges, però jo mai he sigut bo en matemàtiques.

¿Va escriure el llibre per donar veu a un testimoni de l’Holocaust?

El vaig començar amb la intenció d’escriure-ho per als meus fills. En tinc tres, i després van arribar els néts. Volia que sabessin què va passar.

Té por que quedi en l’oblit?

Cada cop que parlo en una conferència recorden que sóc un dels últims testimonis d’aquella època. M’afecta molt. [Riu.] Amb el temps canviarà la percepció de la història però no s’oblidarà, com tampoc hem oblidat el genocidi d’Armènia.

A Espanya s’ha avançat poc en memòria històrica. S’impedeix investigar els crims del franquisme.

No vull valorar qüestions internes, però la meva experiència em diu que per a un estat és millor investigar el passat, com van fer els alemanys. L’estat que no ho fa sempre tindrà problemes. La història passarà a ser política en lloc de veritable.

Tornem al present. El govern espanyol tramita una llei que avala les devolucions en calent d’immigrants. Què en pensa?

No conec la llei i no jutjaré el govern espanyol, però és un problema seriós. Als Estats Units s’han deportat molts nens que arribaven de Centreamèrica i és terrible. El dret internacional obliga a examinar si els immigrants tenen dret a l’asil. Això només ho pot determinar un jutge o l’administració. No se’ls pot deportar quan arriben.

Cada any milers d’immigrants arrisquen la seva vida per arribar a Europa. Què s’hi pot fer?

No tinc la solució, però un primer pas seria ajudar l’economia dels seus països d’origen.

Contràriament al que imaginen molts immigrants, la situació al sud d’Europa no és gaire esperançadora actualment.

En aquests moments molta gent ho està passant malament, però crec que no és una situació permanent. Tinc l’esperança que millorarà.

Vostè també ho ha passat malament però diu que pocs cops ha sentit ràbia o desig de venjança.

El que em va passar em segueix afectant, però no per això odio els alemanys. L’odi ens porta a un cercle viciós en què la violència no té fi.

Per la seva violència, la Segona Guerra Mundial havia de ser una lliçó, però veient com està el món sembla que no hem après res.

Al contrari. No sabem quants genocidis s’han evitat gràcies a les lleis internacionals de protecció dels drets humans. Jo crec que molts. Mai aconseguirem evitar tots els genocidis, però si no existissin aquestes lleis el món seria terrible.

L’any 2004, com a jutge de la CIJ, va oposar-se a condemnar el mur d’Israel. Per què ho va fer?

Crec que els palestins tenen dret a ser protegits i que els assentaments jueus són il·legals. Però la meva posició era que, mentre una part del mur només serveix per prendre més territori als palestins, n’hi ha una altra que pot ser utilitzada pel dret internacional si és per protegir. La Cort va condemnar tot el mur i per això m’hi vaig oposar.

El conflicte entre Israel i Palestina està enquistat. Hi ha solució?

Les dues parts haurien de negociar amb bona fe i no ho fan, però sóc optimista. En un moment o altre arribaran interessos més forts per acceptar una solució. I el president Obama hi està treballant molt.

Parlant d’Obama, com veu que un Nobel de la pau bombardegi països?

No hi veig una contradicció. Va rebre el Nobel per l’expectació que tenia el món quan va arribar a ser el primer president afroamericà a la Casa Blanca. Sobre els bombardejos, penso que són l’única solució davant de situacions com les que hi ha a Síria i l’Iraq.

I què en pensa de les tortures de la CIA a presumptes jihadistes?

Estic molt d’acord amb la decisió que ha pres el Senat de publicar aquesta informació, encara que tingui males conseqüències diplomàtiques per als Estats Units. El país ha d’admetre què va passar i jutjar els culpables.

Veient situacions com aquestes, com manté la fe en els drets humans?

Jo encara tinc fe, i això que hi ha molta gent en contra. Estic en minoria. [Riu.]

Tot i això, va deixar la CIJ abans d’acabar el mandat.

Ho vaig fer pels meus néts. En tenim nou. Després de 10 anys a l’Haia vaig pensar que si no ho deixava no em coneixerien.

¿Educar bé els nens és la clau per no cometre errors en el futur?

Exacte. Cal educar els nens a partir dels drets humans i, sobretot, la tolerància, cosa que sovint falta als centres escolars.