Els TGV entre Barcelona i la frontera francesa no circularan a velocitat màxima fins que entri en servei la MAT
El conseller de Territori assegura que els 400 kV són necessaris per ampliar el servei fins a París i Tolosa de Llenguadoc
GironaEls TGV que cobreixen el trajecte Barcelona-Girona-Figueres no circularan a velocitat màxima fins que no entri en servei la línia de 400 kV. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha assegurat al Parlament que l'entrada en servei de la MAT és "necessària" per garantir les velocitats comercials dels combois i per poder ampliar el servei amb garanties fins a París i Tolosa de Llenguadoc. En resposta a una pregunta del diputat de la CUP Quim Arrufat, el conseller ha recordat que, a Girona, l'energia per abastir el TGV arriba a través de dues subestacions propietat de la concessionària TP Ferro, i que això suposa limitacions pel què fa al trànsit de combois i a les velocitats.
Santi Vila ha estat clar en resposta a la pregunta que li ha adreçat el diputat de la CUP al Parlament. Quim Arrufat ha interpel·lat el conseller tot demanant-li quina era la necessitat real de la MAT, després que s'insistís que els 400 kV eren necessaris per alimentar el TGV i que, des de fa ja tres mesos, els combois d'alta velocitat circulin sense que la línia encara no hagi entrat en servei.
Santi Vila ha assegurat que, tot i que els combois entre Barcelona i la frontera francesa ja circulen, encara hi ha mancances que s'han de resoldre. En concret, el titular de Territori i Sostenibilitat ha fet referència a dues assignatures pendents: la velocitat dels trens i la necessitat d'ampliar el servei, un cop es rebi el vistiplau per cobrir el trajecte sencer fins a París.
El conseller ha explicat que, avui, la línia del TGV s'alimenta a través de dues subestacions propietat de la concessionària TP Ferro, que en un futur s'hauran de "reforçar". D'entrada, per permetre que els trens vagin a velocitat màxima, però també davant la previsió d'incloure nous serveis a la línia, que arribin fins a París i Tolosa de Llenguadoc.
"Les dues subestacions actuals només garanteixen la possibilitat de passar dos trens simultàniament i que, a més, mai poden coincidir en el mateix punt intermedi", ha dit Santi Vila. I hi ha afegit: "A més, també hi ha limitacions de velocitat que s'han de poder revisar si volem optimitzar aquesta infraestructura".
El conseller ja ha avançat que, un cop entri en servei la MAT –i s'engeguin les subestacions de Santa Llogaia i la futura de Riudarenes– aquesta barrera es podrà superar.
"A més, en un futur, l'operadora francesa SNCF ha previst dos combois Barcelona-París, i Renfe n'ha previst dos més entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc", ha avançat el Santi Vila. I ha subratllat, en referència a la necessitat de completar l'estesa dels 400 kV: "Fer possible aquesta ampliació del servei ens obliga a completar l'esquema d'alimentació, per garantir la millora de prestació dels serveis ferroviaris".
Xarxa elèctrica mallada i amb garanties
Més enllà del punt de vista estricte dels beneficis que suposarà per als TGV, el conseller de Territori ha tornat a insistir en la necessitat de construir la MAT i completar la interconnexió elèctrica. "Serà impossible que les comarques gironines tinguin una xarxa elèctrica mallada, que garanteixi la distribució a tota la Costa Brava, si aquesta infraestructura de transport no està completada", ha dit Santi Vila.
Per acabar, el titular de Territori també ha recordat que, amb els 400 kV, la capacitat d'interconnexió elèctrica de l'Estat augmentarà del 3 al 6% (tot i que, com ha precisat, seria desitjable situar-se en el 10%). "La MAT és un objectiu estratègic per superar l'isolament del sistema elèctric peninsular", ha conclòs Santi Vila.