El nou pla de Salut: tests PCR en menys de 48 hores a qui tingui símptomes

BarcelonaLa nova fase del desconfinament comença aquest dilluns a tres regions sanitàries. Però fa només dos mesos i mig, el 25 de febrer, que es va detectar el primer positiu de coronavirus a Catalunya. En aquest temps s'han contagiat més de 60.000 persones i n'han mort més d'11.000. El secretari de Salut Pública de la Generalitat, el doctor Joan Guix, explica en una entrevista a l'ARA com es treballarà des d'aquesta setmana per evitar un rebrot, per què s'ha trigat a fer més tests PCR, com es va actuar al principi de la pandèmia i la importància de la vigilància epidemiològica per controlar les malalties.

Frenar contagis

"Ara hem de ser molt més ràpids en detectar i aïllar"

El nou pla que comença a aplicar el departament de Salut és que a qualsevol persona que vagi a un centre sanitari –inclosos els CAP– i tingui símptomes del covid-19, "automàticament" se li ha d'ordenar l'aïllament preventiu "per evitar que pugui contagiar a ningú". "També s'ha de demanar el test PCR, que s'ha de fer en un màxim de 24 hores, tirant molt llarg 48 hores", assegura Guix, alhora que "s'ha de generar una informació mínima dels contactes més estrets perquè estiguin en quarantena". "Després el test ens confirmarà si té el virus, però ara hem de ser molt més ràpids en detectar i aïllar", defensa.

Donar resposta

"Amb els laboratoris hospitalaris cobrim les necessitats"

"S'està acabant d'apoderar el sistema, sobretot l'atenció primària, per donar resposta al protocol. Els miracles no succeeixen d'un dia per l'altre, però es començarà a funcionar així aquesta setmana i en pocs dies ho tindrem plenament assumit", diu Guix sobre el nou pla de Salut per combatre el coronavirus. La consellera, Alba Vergés, va explicar que a partir d'avui els CAP de les regions que entren a la fase 1 faran els tests PCR. Les proves es faran als laboratoris hospitalaris, que inclouen els públics i els privats, amb els quals "es cobreixen les necessitats", segons Guix. Per tant, sense utilitzar el programa Orfeu que ha muntat la Generalitat per fer tests PCR.

Dèficits

"Ens faltaven eines informàtiques i professionals"

Els laboratoris privats es van intervenir el 14 d'abril, però ¿per què fins ara, gairebé un mes després, no s'ha tingut més capacitat per fer tests? "Ens faltaven eines informàtiques noves, que era un dels dèficits en vigilància epidemiològica. I això requereix un temps. També hem incrementat notablement el nombre de professionals en aquest servei. La salut pública i la vigilància epidemiològica sempre han sigut el germanet pobre. Per a les situacions que havíem tingut fins ara era suficient. Davant una epidèmia com aquesta, no tot és automatitzable. Feien falta molts recursos humans que en bona part no existien", admet Guix.

Salut pública

"Els països que han reaccionat ràpid no ho han fet gratuïtament"

El doctor lamenta que no s'ha donat prou importància a la salut pública a Catalunya, Europa i al món perquè "és molt de fons i poc glamurosa". "Si preguntes què és un salubrista [que es dedica a la salut pública], no sabran què dir-te. Si preguntes què és un cirurgià, sí. No se'ns coneix, i no es valora prou que aquesta feina ens permet tenir els estàndards de vida i de qualitat de salut", assegura. Guix afegeix que els països que "han pogut reaccionar més ràpid" davant el covid-19 "no ho han fet gratuïtament". Posa d'exemple Corea del Sud i Singapur, que fa uns anys van passar altres epidèmies i "ja tenen l'organització preparada".

Perspectiva

"Si al febrer haguéssim tallat la mobilitat, ningú ho hauria entès"

Fa uns dies el Consell Assessor de Salut de la Generalitat va retreure a Salut haver infravalorat la pandèmia del coronavirus. Guix respon que seguien "el que marcava l'OMS i el centre de control de malalties d'Europa, i que semblava lògic". El primer positiu a Catalunya, trobat el 25 de febrer a l'Hospital Clínic, va ser una dona que havia estat a Itàlia, però fins aquell dia el protocol deia que només s'havien de fer tests PCR a les persones procedents de la Xina. "Encara no havíem formalitzat al protocol, tot i que ja estàvem atents dels que podien venir del nord d'Itàlia –defensa–. Ara tenim tota la informació, i podem dir que el protocol estava molt limitat. Però cada vegada que apareix una malaltia nova tenim el risc de trobar-nos amb el mateix", explica Guix.

"Si a finals de febrer haguéssim tallat la mobilitat, els resultats haurien sigut diferents, però ningú ho hauria entès. No hauria sigut factible. Si això passés de nou, ara s'entendria. Els països que havien estat afectats per altres epidèmies també estaven mentalitzats", apunta.

Decisions

"Hi ha veus que opinen. Dictar polítiques s'ha fet des de Salut"

Des del Consell Assessor de Salut també s'ha criticat que no s'hagi pogut identificar clarament qui porta el control epidemiològic al Govern per l'aparició de diversos experts. Guix discrepa i valora que la consellera ha sigut la cara visible. I prefereix anomenar "persones que aconsellen, i no assessors, a les veus que opinen" per diferenciar-ho de "dictar polítiques, que això s'ha fet des del departament de Salut".