"¿Hem de permetre que els nostres fills no tinguin aigua calenta per dutxar-se?"

BarcelonaEl 16 de novembre del 2015, a les 8 del matí, el Ricardo va portar els nens a l'escola. Quan va tornar, al vespre, es va trobar que els havien tallat la llum. Feia uns mesos que s'havien endarrerit amb els pagaments, una situació amb què es troben un 10% de les famílies europees. El mateix dia va iniciar una intensa campanya a les xarxes socials, amb l'ajuda de la PAH i de la plataforma Aliança Contra la Pobresa Energètica. Gràcies a la pressió, la companyia elèctrica li va enviar un missatge directe a través de Twitter on li demanava el seu DNI per comprovar si hi havia hagut algun error. Al cap de 24 hores els tornaven a donar la llum.

"Un dels problemes amb què ens trobem les famílies vulnerables és que, tot i que la llei ens empara, les companyies no compleixen", alerta el Ricardo. És una situació que ja va denunciar la setmana passada l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va amenaçar amb sancions Endesa i Gas Natural per no complir la llei de pobresa energètica i evitar els talls. Per això, diu el Ricardo, és tan important que la llei sigui ferma i no faci ni un pas enrere, tal com pretén la suspensió parcial del Tribunal Constitucional al decret del govern que garanteix el subministrament de llum i gas a les famílies vulnerables. "¿Hem de permetre que els nostres fills no tinguin aigua calenta per dutxar-se?", esgrima aquest pare, que afirma que lluitar pel decret anul·lat i també per la llei vigent 24/2015, aprovada al juliol i que permet a la Generalitat garantir els subministraments tot i la resolució del TC.

L'argument de les competències

La sentència del Tribunal Constitucional que anul·la el decret defensa que la Generalitat no té la competència per impulsar aquest decret, ja que la protecció de consumidors vulnerables està regulada per la llei del sector elèctric i la llei del sector d'hidrocarburs, a través de les quals l'estat espanyol opta per sistemes de bonificació i no per prohibir la desconnexió de subministrament, de manera que la despesa va a càrrec de l'administració, i no de les companyies energètiques. "Conclusió: que som els mateixos ciutadans els qui ho paguem, mentre les companyies tenen beneficis multimilionaris", denuncia el Ricardo.

La situació és similar a la de l'impost sobre els dipòsits bancaris impulsat per la Generalitat i també declarat inconstitucional pel TC. La seva aplicació a Catalunya depèn de les polítiques que es facin a l'estat espanyol. En el cas del decret de pobresa, aquesta setmana el Congrés va admetre a tràmit l'anomenada llei 25 –impulsada per Podem–, i que preveu que durant els mesos d'hivern no es pugui tallar la llum, l'aigua i el gas a cap família sense recursos. Tanmateix, les opcions que la llei prosperi són mínimes, ja que si hi ha eleccions la proposta decaurà amb la dissolució del Congrés.

Més enllà dels conflictes competencials, les directives europees de gas i llum 2009/73/EC i 2009/72/EC insten tots els estats membres a prendre mesures per protegir els consumidors més vulnerables, entre les quals inclou la prohibició d'imposar-los talls per impagament, una mesura que apliquen un 40% dels països de la Unió Europea, com ara França o el Regne Unit, segons recull un informe de la Comissió Europea.

El Parlament Europeu aprova una resolució per evitar talls

Precisament aquest dijous, la portaveu del Govern, Neus Munté, ha celebrat que el Parlament Europeu vagi "en la línia" de la Generalitat en la lluita contra la pobresa. Munté ho ha dit en referència a la resolució aprovada a la cambra europea demanant que "es garanteixi que durant el període d'hivern no se li talla l'energia a cap llar i que es reprèn el subministrament a les que ja no en tinguin"

Concretament el Parlament ha aprovat la resolució amb 310 vots a favor, 73 en contra i 26 abstencions. La resolució ha estat presentada per l'hongarès Tamás Meszerics i reclama una "moratòria en la desconnexió de la calefacció". "Creiem que una moratòria és imperativa, ningú hauria de morir a Europa per no tenir calefacció", ha dit Meszerics.

En declaracions a l’ACN, Meszerics es mostra partidari de que les autonomies, i no només els governs estatals, també puguin actuar en casos de pobresa energètica. "Si el govern regional o local és capaç de trobar els recursos amb els quals pot finançar, ni que sigui parcialment, aquesta política, no veig perquè no ho hauria de fer", defensa.