"El test d’espanyolitat és molt absurd. Només el fan per recaptar diners"

BarcelonaEn Samir és d’origen marroquí i fa 22 anys que va abandonar el seu país per establir la seva residència a Barcelona. Fa pocs dies va saber que havia superat les dues proves de coneixement que es requereixen per sol·licitar la nacionalitat espanyola, i ara ha començat els tràmits burocràtics amb el ministeri de Justícia per tal d’aconseguir el certificat de ciutadà espanyol, inscriure’s al Registre Civil, obtenir el DNI i posar punt final a la seva odissea per obtenir la nacionalitat espanyola. "He hagut d’enviar un piló de paperassa i pagar una taxa de 100 euros. Legalment, es comprometen a respondre’t en un termini màxim d’un any. Però ja ho veurem. Conec gent que s’espera des del 2013".

Des de l’octubre de l’any passat, els estrangers que volen optar a la nacionalitat espanyola han de superar dos exàmens oficials que acrediten per una banda, el seu coneixement de la llengua espanyola –diploma DELE, que acredita un nivell A2 o superior–, i per l’altra, el grau d’integració a la societat mitjançant un test que avalua els coneixements constitucionals i socioculturals sobre Espanya –examen CCSE, per les seves sigles–, conegut popularment com el test d’espanyolitat.

El responsable d’organitzar aquestes proves és l’Institut Cervantes, que depèn del ministeri d'Afers Exteriors espanyol. Fins a l’octubre del 2015, eren els jutges els qui acreditaven el grau d’integració de cada sol·licitant, amb preguntes no exemptes de polèmica. El nou test oficial, però, tampoc se salva de les crítiques.

"El test d’espanyolitat conté preguntes molt, molt absurdes. Tu creus que per demostrar que estic integrat a la societat espanyola he de saber qui és Enrique Iglesias?", lamenta en Samir en declaracions a l'ARA. Per contra, explica que el test també inclou altres qüestions que "potser no sabria respondre ni un espanyol". De totes maneres, en Samir considera que, en general, el test de coneixements constitucionals i socioculturals és "superfàcil", bàsicament perquè "et pots descarregar un manual per estudiar-te les 300 preguntes, de les quals extreuen les 25 que conté el test", que és diferent cada vegada, però sempre combinant preguntes del 'catàleg'. Per això, conclou que aquest examen "només té l’objectiu de recaptar diners".

I és que el cost total de les proves són 209 euros: 85 per al test CCSE i 124 més per a la prova de llengua, la qual en Samir considera "molt complicada", a diferència del test d’espanyolitat. "La prova més cara és la de llengua, que és la realment difícil. A sobre, només tens una oportunitat per aprovar-la. Si suspens, l’has de tornar a pagar". Un fet que constata, segons en Samir, l’afany recaptatori de la prova. "Per molt que parlis bé l’espanyol, és difícil de superar. Jo he vist gent sortint plorant de les proves", lamenta en Samir, que encara hi afegeix una crítica més: "Per assegurar-te que podràs aprovar la prova de llengua et recomanen que facis un curs que consisteix, només, en una hora lectiva cada dia durant un mes, i val 300 euros".

L’ONG Papeles para Todos y Todas avala les crítiques d’en Samir. Denuncien que les preguntes que integren el test d’espanyolitat no són representatives dels "valors d’Espanya" i, per tant, consideren que saber-ne la resposta no és "indispensable" per tal d’obtenir la nacionalitat. També són crítics amb el cost de les proves. Per tot plegat, l’ONG ha engegat una campanya en contra d’aquests exàmens i en demanen la retirada.

El 93% dels inscrits superen la prova

El 'test d’espanyolitat' consta de 25 preguntes amb resposta tancada tipus test. Quinze són qüestions relacionades amb el govern espanyol, la llei i la participació ciutadana. Les altres 10 són sobre la cultura, la història i la societat espanyola.

Des que es va començar a fer el test CCSE, n'hi ha hagut sis edicions –les convocatòries són l’últim dijous de cada mes, excepte agost i desembre– i s’hi han inscrit 31.013 persones, segons dades de l’Institut Cervantes. D’aquestes, un 93% han superat les proves, segons la mateixa font.

Els sol·licitants tenen un màxim de 45 minuts per respondre el test i, per aprovar-lo, cal que responguin correctament un mínim de 15 preguntes.

Per tal de preparar-se l’examen, l’Institut Cervantes posa a disposició dels sol·licitants un manual d’informació que inclou 300 preguntes, d’entre les quals se seleccionen les 25 que integren el test.

La pròxima convocatòria d’exàmens és avui dijous a la tarda, i es fa simultàniament a 163 centres –127 dels quals, ubicats a Espanya, i 36 més, a l’exterior–. La d'avui també és la primera en què els centres poden organitzar dues sessions d’exàmens el mateix dia.