El territori reclama un model de renovables més ordenat i participatiu

BarcelonaEls grans projectes de parcs eòlics i fotovoltaics sorgits els últims mesos en diversos punts de Catalunya han rebut com a resposta la mobilització de municipis i comarques que demanen al Govern un model de renovables més planificat al territori, que els doni veu en els projectes i que protegeixi molt més el patrimoni natural i paisatgístic, el qual veuen amenaçat amb algunes de les sol·licituds que estan sobre la taula.

El malestar de moltes entitats i plataformes locals és compartit, i aquest migdia l'han expressat en una primera concentració conjunta a Barcelona convocada per l’Associació de Micropobles de Catalunya i la Xarxa per la Sobirania Energètica amb el suport d’Unió de Pagesos. "Renovables sí, però així no", han cridat en diverses ocasions els concentrats. Cada entitat fa mesos que es mobilitza pel seu compte davant d'alguns projectes que ja han rebut llum verda de la Generalitat per començar la tramitació. Tot i tractar-se d'un primer pas perquè tirin endavant —la ponència de renovables és només un filtre inicial i no vol dir que arribin a construir-se encara—, les entitats viuen amb angoixa la situació i demanen una estratègia planificada, en la qual es dibuixi sobre el mapa les zones on poden anar projectes i es tinguin en compte les administracions locals i comarcals.

"Se'ns vol culpabilitzar dient que anem en contra de les renovables, i això no és cert en absolut. Molts fa anys que lluitem justament per les renovables i la sostenibilitat", explica a l'ARA Josep Barjuan, membre de la plataforma Defensem lo Masroig, al Priorat. Lamenta que l'actual desplegament de les renovables a Catalunya s'ha deixat a iniciativa de les grans empreses i s'expressa en "macroprojectes sense consens inicial, sense respectar les directrius territorials". Per a Barjuan, el filtre que havia de ser la ponència de renovables —l'organ col·legiat que depèn del departament de Territori però on hi ha representades també les veus d’Agricultura i Patrimoni— "no funciona ni té els recursos per mirar a fons els projectes".

Cinc projectes al Priorat

En el cas del Priorat, assenyala Barjuan, hi ha ara mateix cinc projectes que ja tenen autoritzada la tramitació: un a Bellmunt del Priorat - El Masroig, dos a Capçanes i dos més a la zona de Falset. "Parlem de 233 hectàrees afectades en total, entre les quals hi ha boscos, vinya i olivera", subratlla, i diu que només en el projecte del Masroig queden afectades 72 hectàrees, de les quals 38 es cobriran amb plaques fotovoltaiques. "Diuen que això ha de generar feina. De debò? Jo em pregunto els jornals de la vinya i l'olivera d'on sortiran si ens els carreguem".

Barjuan afegeix que aquests projectes al Priorat no casen amb l'aposta de consens a la comarca que subscriuen des d'ajuntaments fins a les DO vinícoles per tenir cura del paisatge com un valor estratègic —es va crear la candidatura perquè fos Patrimoni Mundial de la Unesco— i fomentar un agroturisme i un model socioeconòmic agrícola. Per això, demana al Govern que es replantegi la implantació d'aquests projectes i s'estudiïn "espais ja desnaturalitzats que es poden aprofitar".

La situació i les demandes són compartides en el conjunt d'entitats que s'han trobat aquest migdia a Barcelona, vingudes de la Segarra, l'Alta Anoia, la Terra Alta i l'Empordà, entre d'altres. Volen fer visible una "protesta social" per un model de transició energètica que veuen "imposat" i contrari als principis de participació territorial i model més democràtic que figuren al decret català per al desplegament de les renovables.