El 'Gloria' afecta més de la meitat dels municipis catalans i arrasa 18.000 hectàrees

BarcelonaMés de la meitat dels municipis catalans han patit afectacions durant el temporal Gloria, que ja ha passat de llarg però que ha deixat un balanç material desolador de destrosses en platges, ports, carreteres, serveis ferroviaris i, molt especialment, camps de cultiu. Les primeres valoracions del Govern xifren en 18.000 les hectàrees afectades per les intenses pluges i les inundacions causades pel desbordament de rius i rieres: 15.000 a la demarcació de Girona, de les quals unes 300 a la conca de la Tordera, i unes 3.300 al delta de l'Ebre.

El Govern ha donat aquest divendres per tancat l'operatiu d'emergència per fer front la borrasca, que s'ha acarnissat especialment amb el Mediterrani i ha causat 13 víctimes mortals (quatre de les quals a Catalunya, on encara hi ha una persona desapareguda), si bé ha recomanat precaució i prudència els propers dies per possibles esllavissades i allaus en zones de muntanya. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, no ha donat xifres concretes del cost econòmic de l'afectació, però ha assegurat que l'impacte ha sigut "molt gran". Si bé les conseqüències més evidents es veuen en camps i conreus, la virulència del temporal també ha causat destrosses en els equipaments públics de mig miler de municipis, per exemple en un 20% de les escoles del país.

Qui sí que ha gosat donar una primera dada sobre el cost dels desperfectes del temporal ha sigut el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que ha quantificat el pressupost per reparar els danys al litoral, en ports i en carreteres en uns 20 milions d'euros com a mínim. En declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller ha detallat, per exemple, que les actuacions als ports requeriran uns 6 milions i les que s'han de fer a les platges uns 15. Pel que fa al sistema ferroviari, ha explicat que també caldran 5 milions per solucionar l'ensorrament dels ponts a la línia que uneix Blanes i Malgrat i que s'estima que estigui inoperativa entre sis i nou mesos.

Calvet ha explicat que s'hauran de fer servir els fons de contingència per pagar aquestes reparacions, però ha reconegut que si aquestes reserves s'esgoten "algunes actuacions ordinàries dels departaments s'hauran de reprogramar per més endavant". El conseller ha afegit que la cua d'obres que hi ha actualment "s'allargarà una mica més" per destinar els recursos "a l'emergència".

Actuacions al Delta

El Govern defensa que amb aquestes actuacions es pretén retornar la normalitat al país i Budó ha assegurat que l'administració ja treballa en una "avaluació exhaustiva" per posar sobre la taula solucions a les zones més afectades, sobretot als extrems del país. Entre els més damnificats hi ha els municipis del delta de l'Ebre, on Calvet ha reconegut que caldrà fer-hi "moltes actuacions" no només per solucionar els desperfectes, sinó també per prendre mesures que permetin que no es repeteixi una situació com la d'aquests dies. Entre d'altres, ha apuntat que cal solucionar el canal perimetral, establir un sistema de bombeig o fins i tot estudiar mesures com un sistema inflable que pugui protegir el Delta davant de l'embat del mar. Paral·lelament, ha explicat que cal prendre mesures estructurals com solucionar el fet que els sediments no arriben al Delta.

Una de les vies per restablir la normalitat en els territoris devastats pel temporal hi ha la declaració de zona catastròfica, mesura a què ja s'han acollit, precisament, diferents municipis del Delta de l'Ebre. La portaveu del Govern ha afirmat que s'ha de poder valorar "bé" cas per cas, però ha dit que és un tràmit "que dona drets i no obligacions" a qui el demana i que cada administració té les seves competències a l'hora d'atorgar-les, tot i que no són incompatibles entre elles.

En aquest sentit, ha remarcat que per accedir als ajuts estatals –que poden ser a títol personal o col·lectiu, per reparar infraestructures locals o pal·liar danys al sector agrari i forestal, així com adjudicar préstecs o reducció d'impostos– , primer s'ha de comptar amb aquesta declaració per part de les autoritats catalanes.

La delegació del govern, per la seva part, ja ha demanat als ajuntaments catalans que remetin una primera avaluació dels danys causats per la borrasca perquè dimarts vinent el proper consell de ministres activi els corresponents ajuts. També, la Unió Europea ja ha activat el programa d’emergència del sistema de navegació per satèl·lit Copernicus per tal d’avaluar els danys a les zones més afectades pel temporal, així com valorar la possibilitat d’activar mecanismes com el Fons Europeu de Solidaritat per facilitar la seva reconstrucció.

En xifres, Calvet ha explicat que només la defensa del canal perimetral requerirà entre 5 i 6 milions d'euros; crear un sistema de bombes en algunes zones, entre 1,5 i 2 milions, i reparar-ne l'actual un milió més. El conseller ha remarcat, però, que aquestes actuacions no les ha de finançar exclusivament la Generalitat, sinó també l'Estat i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Defensa de la gestió de Sau-Susqueda

El conseller de Territori i Sostenibilitat també ha defensat la gestió que es va fer dels embassaments de Sau i Susqueda durant el temporal i ha reconegut que els va sorprendre la intensitat de les pluges. "La meteorologia ens ha superat però l'hem sabut gestionar", ha dit. En aquest sentit, Calvet ha explicat que el sistema Sau-Susqueda té uns 400 hectòmetres cúbics i abans de la tempesta estava a dos terços de capacitat, per la qual cosa hi havia un terç de reserva amb què "se n'havia de tenir prou" per absorbir l'episodi de pluges, però que finalment no va ser suficient. Tot i això, ha defensat la gestió posterior al centre de coordinació i a través de Protecció Civil, a través de les ordes de confinament.

Pèrdues de 12 milions d'euros a Barcelona

Per la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha valorat en més de 12 milions d'euros els danys causats a la ciutat per la borrasca i ha anunciat que l'Ajuntament sol·licitarà que el litoral de la capital catalana sigui declarat zona catastròfica. Colau ha explicat que les platges barcelonines s'han reduït una mitjana d'un 30% i ha urgit l'Estat a intervenir-hi "com més aviat millor" per aportar-hi sorra. L'alcaldessa ha remarcat que la valoració econòmica definitiva dels danys serà superior, ja que encara falta conèixer l'afectació en els comerços de la zona.

Malgrat que el temporal ha causat estralls a tota la ciutat, la zona litoral ha sigut la més afectada. "Treballarem perquè les platges puguin obrir, però no sabem quanta sorra hi haurà. De manera natural es recuperarà una mica, però necessitem que l'Estat hi intervingui com més aviat millor", ha dit Colau. La platja més afectada ha sigut la de la Mar Bella, que s'ha vist reduïda un 44% i en algunes zones ha desaparegut completament. La zona del Port Fòrum també ha patit afectacions greus, que el consistori ha valorat inicialment en uns 5 milions d'euros.