Territori intentarà canviar els hàbits de l'os Goiat quan desperti de la hibernació
Es crearà un dispositiu per foragitar-lo dels llocs humanitzats i on hi ha ramats
BarcelonaEls tècnics del departament de Territori i Sostenibilitat intentaran canviar els hàbits de l'os Goiat abans d'extreure'l del medi. Ho ha explicat el director de Polítiques Mediambientals, Ferran Miralles, a la comissió de medi ambient del Parlament, on també ha avançat que aquest "dispositiu" s'aplicarà quan Goiat es desperti de la hibernació, a la primavera. Aquesta serà la segona fase del protocol d'extracció que va anunciar a l'estiu el conseller Damià Calvet arran dels múltiples atacs d'aquest exemplar des que es va introduir al Pirineu el 2016 provinent d'Eslovènia. A la tardor es van canviar les bateries del collar per tenir Goiat geolocalitzat. Si no s'aconsegueix reconduir el seu comportament per allunyar-lo dels llocs humanitzats i amb bestiar, s'extraurà definitivament.
Miralles ha remarcat que abans d'extreure Goiat del medi el departament "té l'obligació, com s'ha fet en altres països", d'intentar reconduir la seva actitud depredadora amb els altres animals. És per això que un cop l'os es desperti de la hibernació, per mitjà del geolocalitzador que porta al collar se l'esperarà per intentar foragitar-lo dels centres habitats i on hi ha ramats. S'intentarà que Goiat canviï d'actitud, però si això no passa s'optarà per aplicar la fase tres del protocol que ha consensuat el Govern amb la resta de territoris amb presència de l'os, que és extreure l'exemplar del medi.
Durant la seva compareixença al Parlament, Miralles ha recordat que el 2018 es van comptabilitzar 45 ossos al Pirineu i que malgrat l'elevada mortalitat dels exemplars joves, la població va creixent lentament. Pel que fa als danys que provoquen els ossos, el 2016 es van comptabilitzar 69 depredacions, 114 el 2017 i 167 el 2018. En aquest sentit, Miralles ha explicat les mesures que implanta el Govern per prevenir els atacs de l'os i s'ha referit als ramats agrupats, als quals l'any passat es van destinar uns 252.000 euros.
El director general ha assegurat que l'any passat hi va haver sis baixes als ramats agrupats del Pallars i el 2017 n'hi va haver dues. A l'Aran n'hi va haver 13 el 2017 i ha volgut desmentir les acusacions que l'os pugui ser el responsable de la fi de la ramaderia de muntanya. En tot cas, Miralles ha considerat que aquest animal ha canviat "la gestió i la vida", ja que amb la seva extinció els ramaders es van acostumar a no vigilar els ramats, encara que ha subratllat que la societat demana la protecció de la biodiversitat i per això es va decidir reintroduir l'os al Pirineu.