Llorca fa les maletes
Milers de veïns abandonen les seves cases per buscar allotjaments provisionals. El mal estat dels edificis i la por a que hi hagi més sismes provoquen un èxode que podria superar les 30.000 persones
LlorcaResignats, carregant les maletes i demanant que s'acabi el malson. Així estan milers de veïns de Llorca (Múrcia), que van abandonant progressivament la ciutat a causa del mal estat en què estan les seves cases -es calcula que un 80 per cent de les construccions han patit alguna mena de dany- o bé per la psicosi a que es repeteixin més sismes en les properes hores. La imatge al llarg de tot el dia d'avui és la mateixa: un formigueig de gent que es desplaça pels carrers arrossegant maletes i tota mena d'objectes personals. Uns per carregar els cotxes i marxar directament a casa de familiars o amics en municipis més allunyats de l'epicentre; altres per dirigir-se cap a les zones que s'estan habilitant, mitjançant tendes de campanya amb capacitat per a 30 persones, disposats a passar-hi la nit. "Qualsevol cosa menys ficar-se sota un sostre de ciment", exclamava Maria Jesús Pulido. I és que el primer terratrèmol la va agafar fent la migdiada i des d'aleshores que no ha tornat a clucar ull, la qual cosa es fa evident en el seu rostre. El que no es vol que torni a passar són les imatges de la passada nit, quan moltes persones han hagut de dormir al ras, a Llorca mateix, o en camps i polígons industrials de les rodalies.
Els testimonis es compten a desenes. Cadascun amb la seva història personal. Però si alguna cosa sorprèn és que, malgrat la magnitud de la tragèdia, es respira un ambient de serenitat. No hi ha escenes de nervis, tampoc s'observa massa caos. O en qualsevol cas és un caos controlat, el mínim indispensable. Un ordre que avui només s'ha trencat amb les visites del vicepresident Rubalcaba, la ministra Chacón i el líder del PP, Mariano Rajoy. El seguici de cotxes oficials i de forces de seguretat ha trasbalsat el centre de comandament d'emergències ubicat al Huerto de la Rueda, l'espai que habitualment acull el mercat ambulant de Llorca, i que avui és un amunt i avall de familiars de les víctimes, afectats, ferits. Al costat hi ha el camp de futbol, que és on s'està habilitant l'hospital de campanya per anar atenent els ferits que poden anar engruixint la llista de daminificats. I és que, malgrat sigui un tòpic molt gastat, "això sembla Beirut", deia un dels quiosquers. No era gratuïta la recomanació que la gent no passés per les voreres sinó pel mig de les calçades, perquè és fàcil que, de tant en tant, encara es desprengui runa d'alguna façana. Mentrestant, els tècnics municipals inspeccionen un a un els edificis i, segons el seu estat, hi col·loquen una marca -que potser una enganxina o una taca de pintura- de color verd (pot entrar), groc (pot entrar, però només uns minuts per recollir les pertinences personals més bàsiques), o vermell (prohibit accedir).
La zona més afectada és el centre i el nucli històric, amb el barri de La Viña i San Javier al davant. Són les zones més humils, també les més castigades i on hi ha les construccions més antigues. Allà els danys són molt importants. També impacten les imatges de l'avinguda Joan Carles I o la de les Forces Armades. El més curiós és que quan un arriba en vehicle a Llorca, no és capaç d'adonar-se que hi ha hagut un terratrèmol pràcticament fins que creua el rètol que dóna la benvinguda a la ciutat. És com entrar en un món paral·lel, en el qual l'acumulació de runa als carrers, les esquerdes a les façanes, les sirenes dels vehicles d'emergències i les cares d'angoixa de la gent són la imatge més repetida. Més enllà, visualment els efectes són imperceptibles, excepte en alguns nuclis de les rodalies, en els quals també hi ha hagut danys.
Més enllà del balanç de nou víctimes mortals i quasi 300 ferits, preocupa també l'estat del patrimoni històric i arquitectònic de Llorca, que ja es presenta als visitants com una ciutat monumental. I preocupa fins a quin punt els desperfectes a la majoria d'edificis poden ser estructurals. Els primers anàlisis apunten a que, majoritàriament, no serà així, segons les conclusions del centenar d'arquitectes i aparalledors que hi estan treballant. Precisament d'això en depèn que, més tard o més d'hora, els carrers de Llorca es tornin a omplir de maletes, però aquesta vegada per tornar a casa.