Terrassa aprova la primera gran municipalització de l’aigua
La gestora privada Mina alerta de les incògnites que obre el nou escenari i reclama indemnitzacions
BarcelonaLa primera gran municipalització de la gestió del servei de l’aigua a Catalunya és un fet. L’Ajuntament de Terrassa, quart municipi en població amb més 215.000 habitants, serà el nou gestor directe del servei després que el ple municipal avalés majoritàriament -20 vots a favor dels 27 possibles- aquest canvi de model. La decisió posarà fi a 76 anys de concessió a l’empresa privada Mina Pública d’Aigües de Terrassa, que ja té en marxa una demanda judicial i reclama una indemnització que pot oscil·lar entre els 40 i els 60 milions d’euros.
El ple va aprovar ahir la constitució i els estatuts de l’entitat pública empresarial Aigua de Terrassa EPEL. L’alcalde de la ciutat, el socialista Jordi Ballart, va destacar el “dia històric” assegurant que, fent aquest pas, l’aigua “estarà blindada davant qualsevol intent de controlar-la, monopolitzar-la o posar-la al servei d’interessos econòmics o estratègics que no tenen a veure amb la ciutat”.
El canvi cap a la remunicipalització va rebre el sí dels 9 regidors del PSC -que ostenta l’alcaldia-, els 6 de la confluència Terrassa en Comú -que inclou Guanyem, Podem, ICV, EUiA i Procés Constituent-, els 4 d’ERC i la de la CUP. El PDECat, tot i ser soci de govern del PSC, va decidir abstenir-se esgrimint el cost incert que pot tenir per al municipi el contenciós presentat per Mina. “La crítica que fem és que una liquidació pactada no hauria costat el mateix import que el que acabi dictant el jutge”, va lamentar el regidor i segon tinent d’alcalde Miquel Sàmper. Els quatre vots en contra van ser els dels 3 regidors de Ciutadans i el del regidor del PP.
Liquidació als tribunals
Liquidació als tribunals Mina, l’empresa gestora, té el contracte prorrogat fins al 9 de desembre d’aquest any, però ja dona per fet que caldrà una tercera pròrroga forçosa per assegurar un traspàs de la gestió amb totes les garanties. La companyia va advertir ahir que hi ha massa incògnites encara per resoldre sobre la nova gestió pública. “Ens preocupa la seguretat del personal, que serà subrogat, però se li han de garantir les condicions actuals”, va afirmar ahir a l’ARA el director general de la companyia, Josep Lluís Armenter. També va reconèixer que la liquidació a què es veurà abocada l’empresa és un punt de discòrdia amb l’Ajuntament de Terrassa. “Hi ha un aspecte de valoració d’actius, que està molt per sobre dels dos milions d’euros que ha xifrat el govern”, va afegir Armenter. L’empresa reivindica que aquests actius venen d’abans de la concessió, ja que els orígens de Mina -avui participada en un 35% per Aigües de Barcelona (Agbar)- es remunten al 1842, quan va començar a abastar d’aigua Terrassa, llavors una potència tèxtil.
Onada de remunicipalitzacions
Onada de remunicipalitzacionsLa fita situa Terrassa com el primer municipi de més de 20.000 habitants que recupera la gestió de l’aigua. Últimament, molts pobles de mida més petita han fet el pas -vegeu gràfic-, però la ciutat vallesana obre el camí a nuclis molt més grans que ja han manifestat que estudien seguir-ne els passos. “En vindran molts més”, va vaticinar ahir la regidora de la CUP, Maria Sirvent.
Barcelona, Badalona i Sabadell, governades per les anomenades forces del canvi, estudien remunicipalitzacions, i juntament amb Cerdanyola del Vallès i Santa Coloma de Gramenet -que estan en el mateix punt- han constituït l’Associació de Municipis per a la Gestió Pública de l’Aigua, de la qual també formen part Terrassa i el Prat de Llobregat, una ciutat que va ser pionera el 1988 en la municipalització d'aquest servei.
En el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però, tot està pendent de si el Tribunal Suprem confirma o no l’anul·lació de la concessió a Agbar, actual gestora del servei. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va trobar irregularitats en la manera com s’havia fet la concessió i la va declarar nul·la, però Agbar va recórrer la sentència al Suprem.
El debat és viu en altres ciutats on els pròxims anys expiren les concessions. “Sant Cugat del Vallès, Girona i Igualada s’hauran de pronunciar”, va dir el portaveu de la plataforma Aigua és Vida, Pau Ortínez. Ortínez va destacar que el procés de Terrassa ha resultat “exemplar” per la participació ciutadana -l’han impulsat moviments socials i col·lectius civils- i l’ampli consens polític que ha trobat.
