Teresa Jordà: «Hem de fer compatible el Prat i la Ricarda, però de moment només hem vist un 'powerpoint'»

La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, repassa amb Antoni Bassas els principals temes que té sobre la taula el seu departament. Des de l'ampliació del Prat fins a la contaminació, passant pel repte de combatre i adaptar Catalunya a la realitat de l'emergència climàtica.

Hem vist un nou incendi a l’Empordà, aquest cop a la zona boscosa del Montgrí.

— Estem en un moment en què s’acumulen la sequera, la baixa humitat, les altes temperatures i el vent, i sobretot a l’Empordà. Cal màxima precaució, perquè ja multipliquem per 15 les hectàrees cremades l’any passat: van ser 70 i anem per sobre de les mil. La situació és extremadament delicada i aquest cap de setmana és molt clau.

Han anunciat un pla de 60 milions per prevenir incendis. Cal planificar el paisatge i l’hem d’adaptar a les noves circumstàncies mediambientals. Què pensen fer?

— El Govern està treballant per aconseguir nous pressupostos i nosaltres demanarem això. Al Cap de Creus es van cremar 400 hectàrees, que és moltíssim, però se’n podien haver cremat 3.000. Evidentment cal agrair la intervenció fantàstica de tots els equips en l'extinció, però a més vam tenir sort que allà hi tenim pastures, conreus i franges de protecció. Això és molt important, perquè cada cop que perdem conreus i pastures vol dir més arbustos, més bosc i més combustible, que en una situació d’emergència climàtica és un polvorí. Hem de ser capaços d’exportar això arreu.

Aquesta setmana la cancellera Merkel, després de les inundacions, deia que cal accelerar el ritme de les mesures per lluitar contra el canvi climàtic. ¿Podem esperar també un gran desplegament pressupostari del seu departament?  

— Esperem-ho, perquè no s’entendria de cap altra manera. Ara començarem a recaptar l’impost del CO₂, per exemple. Aquest any recaptarem uns 67 milions d’euros, l’any que ve uns 150, i tots els diners han d’anar dirigits a mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic. La CE ens ha dit que el 2035 tots els cotxes que es venen haurien de ser elèctrics. 2035 és demà passat, per tant, vol dir que ens hem de posar molt les piles. 

Com es fa aquesta transició sense que hi hagi una revolta social? Molts d’aquests impostos van a parar a butxaques de gent que estira el cotxe perquè no se'n pot comprar un de nou o bé viu en zones on no hi ha connexions de transport públic

— Això ho hem de tenir sempre en compte, per qualsevol política que es faci. Però no hem de preveure cap revolta, sinó ser capaços de conscienciar i que la ciutadania ens acompanyi en aquesta transició.

Parlant de transició, en renovables anem molt endarrerits. S’han compromès a retocar el decret per exigir projectes pactats amb la propietat del terreny, que s’informi els ajuntaments i que es blindin les zones agrícoles. ¿Així els parcs no acaben anant sempre a les Terres de l’Ebre?

— No. El que volem és que el territori sigui un actor més, no un instrument, el territori no són un munt d’hectàrees i prou: hi viu gent. Estic convençuda que ha de ser una oportunitat, però ho hem de fer bé. Volem aportar solucions, i de ben segur que això anirà a una velocitat molt més ràpida, perquè volem modificar aquest decret abans de Tot Sants, que això són quatre dies. T'has descuidat d’apuntar que també volem accelerar a les zones urbanitzades desenvolupades o no, on podrem posar plaques, i impulsar les comunitats energètiques i l’autoconsum, que és vital, perquè això ens pot solucionar també el preu de la llum i la butxaca.

Potser no hi ha hagut prou valentia política. Quan la gent diu "Aquí no", bé, en algun lloc s’han de posar.

— El territori ha d’entendre que ho hem de fer i que hi ha de participar, perquè al final volem que aquest model sigui transformador socialment i econòmicament.

Però t’espatlla el paisatge. 

— Això ja és un tema molt subjectiu. Hem de ser capaços de fer-ho, si volem desconnectar-nos de les nuclears, abaixar emissions i continuar engegant l’aire condicionat.

Sobre el debat de l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat, avui l’ARA ha publicat que la Generalitat està més a prop del sí que del no. ¿Hi ha una part del govern que ja està dient clarament que sí a la inversió i una part del govern, en aquest cas vostè, que està dient que no? 

— No. El vicepresident Jordi Puigneró coincideix perfectament amb mi que hem de preservar la biodiversitat en aquesta zona del delta del Llobregat. Les coses s’han de fer amb rigor i amb dades, i per això esperem les conclusions dels treballs. 

¿És compatible protegir la Ricarda i fer l’ampliació de la pista? 

— És el que han de dir els estudis. Tot pot ser compatible, per alguna cosa existeixen alternatives, i potser aquesta és la més fàcil i jo el que dic és busquem la que ens acontenti a tots.

Normalment la queixa era "Aena no inverteix" i impedeix a l’aeroport de Barcelona ser un 'hub'. 

— Sí, hi estic d’acord. Per això dic que hem de fer-ho compatible, però de moment només hem vist un powerpoint.

Fins quan tenen temps? Perquè han de donar una resposta a Aena, no? 

— És veritat que anem collats amb el tema d’entrar en el Dora, que és aquest pla d’inversió d’Aena. Però jo entenc que això no ens hipoteca a fer l’ampliació tant sí com no o, en tot cas, fer-la d’una determinada manera. Temps en tindrem per fer-la de les millors de les maneres. Estic convençuda que això ho decidirà Europa.

Europa també ha advertit de la contaminació d'aigües subterrànies dels purins de les granges. Vostès van aprovar una moratòria que impedeix noves granges de porcs en una seixantena de municipis. Quin efecte ha tingut la mesura? 

— N’ha tingut, el que passa és que ens hem quedat curts, ens falta temps, han passat dos anys i per això ara l’hem hagut d’allargar més, aquest decret, que també inclou la declaració anual de tots els empresaris ramaders sobre els purins que generen i què en fan. El que hem de fer és reconvertir tot això en plantes de compostatge i fer-ne fertilitzant orgànic. El sector està amb les piles molt molt posades i nosaltres no podem fer altra cosa que acompanyar-los. 

Des del 3 de juliol no es poden vendre productes de plàstic d’un sol ús, segons la UE. Però ens falta la llei catalana que assumeixi la directiva.

— L’estat espanyol no ha transposat encara la directiva, i per més que nosaltres la tinguéssim feta, que no ho està, tampoc podríem sancionar. Anem tard. Treballem en la llei d’embalatges i també en la de residus, que és importantíssima. Hi havia un esborrany fet que ens semblava molt poc ambiciós. Ens hem compromès a tenir-la a l’equador de legislatura.

¿Es plantegen allò que s’havia fet, jo encara ho recordo, de pagar l’envàs i després quan el retornes et tornen uns cèntims? 

— Seria fantàstic. Aquesta és la idea, i treballem en aquesta direcció.