L'Artemis I fa història i s'enlaira camí a l'espai exterior
Nosaltres ja ens acomiadem del directe per avui. Però si voleu saber més detalls de la missió Artemis I podeu llegir la crònica del nostre periodista científic Xavier Pujol. Adeu! 👋
11 de desembre: data de tornada
Es preveu que l'Orion torni cap a la Terra l'11 de desembre. Per tornar s'acabarà separant dels propulsors que han de servir per fer el camí cap a casa, llavors totes les restes s'autodestruiran i la càpsula Orion caurà en algun lloc de la costa oest dels Estats Units, a prop de San Diego. Quan torni a la Terra haurà recorregut uns 2,1 milions de quilòmetres, i això el convertirà en l’artefacte espacial que s’haurà mantingut més temps a l’espai sense dependre de cap estació espacial.
Què va fallar en les dues últimes ocasions?
Avui finalment l'Artemis I ha aconseguit enlairar-se. Però abans hi va haver dos intents en què va ser impossible. Què va passar? El primer intent de la NASA d’enviar un coet a la Lluna 50 anys després es va produir l'agost passat, i el segon, al setembre. La raó de fons que va portar a cancel·lar la missió en les dues ocasions va ser la mateixa: la dificultat del maneig de l’hidrogen líquid a 253 graus centígrads negatius. “L’hidrogen és una molècula petita. Qualsevol esquerda, per minúscula que sigui, pot originar una fuita”, explica Pujol.
Si el llançament d’avui s’hagués hagut de tornar a ajornar, la missió s'hauria considerat un fracàs?
Un fracàs seria que el coet s'enlairés i explotés, explica el periodista Xavier Pujol, i cal tenir en compte que hi ha un percentatge de possibilitats que això passi en algun moment. Ara bé, és una nau no tripulada, i totes les operacions de vol es controlen des de terra estant. Per tant, les pèrdues serien multimilionàries, no humanes, afegeix l’expert.
Comença un viatge de 26 dies
A partir d'ara s'inicia un viatge de 26 dies en què la nau Orion orbitarà al voltant de la Lluna i tornarà a la Terra. Cal recordar que en aquesta ocasió la nau no va tripulada, ja que es tracta d'una prova. De fet, a bord hi van un maniquí i dos torsos de plàstic per simular els futurs tripulants que, en la pròxima missió, que es farà el 2025, sí que ja aniran a la cabina de la nau i que en principi haurien de tornar a posar els peus a la Lluna. Concretament, al pol sud lunar, on es van trobar restes d'aigua congelada. Cal recordar que la missió Artemis no és més que un assaig per anar escalfant motors per quan la NASA intenti enviar les primeres persones al planeta Mart.
On és ara l'Artemis I?
El nostre periodista científic Xavier Pujol ens explica que el coet està orbitant la Terra. L'objectiu és agafar velocitat de creuer gràcies a l'impuls de la força gravitatòria. És en aquest moment quan els panells solars es despleguen.
Si ara esclatés, on caurien les restes del coet?
No és per cridar la mala sort, però encara que el coet ja s'hagi enlairat, encara hi ha possibilitats que exploti. Si això passés, ¿es repetiria la mateixa situació d'alerta que amb el coet xinès que va obligar a tancar l'espai aeri? En principi és de mal dir, ja que tot dependria de si l'artefacte ha superat les capes de l'atmosfera o no (moment crític per excel·lència en les missions espacials). Si les ha superat, les restes s'escamparan per l'univers i probablement es quedaran orbitant la Terra. Si, per contra, el coet no ha arribat a superar les capes de l'atmosfera, les restes cauran sobre la zona de Florida, on és ara (sense descartar que anés més enllà, perquè l'artefacte porta una càrrega de combustible molt alta i això podria impulsar les restes molt lluny). Ara bé, Xavier Pujol ens adverteix que la tranquil·litat no seria màxima tampoc en el primer cas, ja que no és descartable que, en algun moment, alguna de les peces en òrbita tornés a fer entrada i caigués a la Terra. Tot això només si esclata, esclar.
Comença la separació d'etapa
Un cop la missió ja s'ha enlairat, entra dins de la fase que es coneix com a separació d'etapa. El nostre periodista científic Xavier Pujol ens explica que el coet primer anirà desprenent-se de diferents parts, fins que travessi l'atmosfera i es posi en òrbita, moment en el qual ja només quedarà la nau Orion. Ja s'han separat els motors auxiliars i els sistemes de cancel·lació ràpida. Així que es dona per superada l'etapa central.
L'Artemis I s'enlaira!
Històric. L'Artemis I s'ha enlairat, finalment. Què passarà ara? L'Artemis I no aterrarà a la Lluna; l'objectiu és que es quedi orbitant. Es tracta d'una missió de prova i, tal com explica el nostre periodista científic Xavier Pujol, "el seu gran objectiu és verificar que funcionin tots els sistemes: l'electrònic, el de comunicacions, el de propulsió, el de combustible..."
Podria explotar, el coet, abans o durant l'enlairament?
Sí. De fet, no seria la primera vegada que passa. Dos dels records més clars per al públic general –ens recorda Xavier Pujol– són l'accident del transbordador espacial Columbia i la tragèdia del Challenger. El primer era una missió tripulada i va esclatar l'1 de febrer del 2003, quan la nau es va desintegrar sobre els estats nord-americans de Texas i Louisiana en el seu retorn a l'atmosfera terrestre. No hi va haver cap supervivent. Del segon ja en fa 36 anys: era un 28 de gener i la nau va explotar 73 segons després de l'enlairament per un error en els motors d'impuls. Van morir els 7 tripulants que hi anaven (sis astronautes i una mestra, Christa McAuliffe, que havia presentat la sol·licitud per ser part de la missió).
Malgrat que avui s’aconsegueixi enlairar el coet, encara poden aparèixer dificultats. Segons el periodista Xavier Pujol, l’escenari més catastròfic que es podria produir és que, un cop al cel, es perdés la comunicació amb la nau: això voldria dir que el control que es fa des de terra estant s’ha malmès. I a la curta o a la llarga, això podria tenir conseqüències catastròfiques. L’altre perill principal és que hi hagi problemes en la separació de les diferents fases del coet, una operació mecànica controlada des de la Terra. No obstant això, la possibilitat que això passi és reduïda, assegura l’expert.
Falten 10 minuts perquè es produeixi l'enlairament de l'Artemis I! Ja està tot a punt per tornar a la Lluna 50 anys després.
Bones notícies! Tot apunta que, ara sí, s'està preparant el compte enrere definitiu que donarà pas a l'enlairament de l'Artemis I.
Continua pendent d'actualitzar l'hora de llançament. El rellotge està aturat en aquests moments. Sembla que s'estava carregant un dels tancs de combustible, l'últim que faltava, i fent les últimes proves amb els sistemes de comunicació. En teoria no hi ha problemes meteorològics per a l'enlairament. De moment, totes les comprovacions que s'estan fent donen bons resultats.
Refresquem una mica en què consisteix la missió Artemis I: és un viatge de prova (per això no hi ha tripulants a bord) en què el coet viatjarà a la Lluna, orbitarà al seu voltant durant un cert temps i, al cap d'uns 42 dies, tornarà a la Terra. Es preveu que aterri a l’oceà Pacífic, a la costa de Califòrnia.
🚀 Bon dia! Ja som aquí per seguir l'enlairament de l'Artemis I. La finestra per fer-lo s'obria a les 7:04 h del matí, però resulta que de bon matí ja hi ha un retard de mitja hora fins que la NASA actualitzi la informació sobre la situació de la missió.
Si tot surt bé, dimecres 16 de novembre –després de dos intents que s’han hagut de cancel·lar– serà la primera vegada en 50 anys que la NASA envia un coet a la Lluna. Tot plegat després que l'agència espacial posés fi a les missions del programa Apollo, quan el desembre del 1972 va enviar amb l’Apollo 17 un grup d’astronautes. El llançament està previst que comenci a partir de les 01.04 hores de la nit (hora nord-americana), mentre que a Catalunya seran les 07.04 h del matí. Nosaltres a les 07.00 h del matí ja estarem en marxa per seguir en directe l'esdeveniment. Una vegada més, comptarem amb els comentaris del periodista científic Xavier Pujol per aclarir tots els dubtes i explicar-nos els detalls de la missió. ¿A la tercera anirà la vençuda? En principi tot apunta que sí, ja que, segons Pujol, aquesta vegada no s’haurien de produir les dificultats tècniques que van afectar la missió a l'agost i al setembre, perquè teòricament s’han revisat i arreglat.