Tercera dosi: és realment necessària per tenir immunitat contra el covid?

GironaL’OMS va fer una crida aquesta setmana a no aplicar una tercera dosi –o dosi de reforç o de recordatori– fins que almenys el 10% de la població mundial estigui vacunada. Tot i això, països com Israel ja han començat a injectar-la als pacients immunodeprimits i a les persones majors de 60 anys, i França i Alemanya van anunciar dijous que també l’aplicaran a les persones grans i les més vulnerables. Una opció que també es planteja Espanya: la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va afirmar que “tot apunta que la tercera dosi s’haurà d’administrar” –malgrat que no va especificar si a determinats col·lectius o a la població en general–, i la secretària de Salut Pública de la Generalitat, Carmen Cabezas, va apuntar que estan estudiant posar una tercera injecció als pacients immunodeprimits, com són, per exemple, les persones trasplantades o que segueixen algun tractament contra el càncer. Però ¿realment és necessària una tercera dosi per tenir immunitat contra el covid?

Els tres experts consultats són unànimes amb la resposta: sí que la recomanen en el cas dels pacients amb problemes d’immunosupressió o en el cas de les persones grans, però creuen que calen més evidències científiques abans d’injectar-la a la població en general. A més, tots tres plantegen un dubte ètic i moral: ¿és just que una part del món administri una tercera dosi quan d’altres països no han rebut ni una sola injecció i no tenen ni tan sols protegits els sanitaris ni la gent gran?

Diferenciar grups de població

“Una cosa és la població general, i l’altra els grups més vulnerables com les persones que estan en residències, els majors de 80 anys o els malalts amb una immunodeficiència”, indica el vicepresident de l’Associació de Vacunologia Espanyola, Ferran Moragas Llop, que aposta per fer més estudis per veure si la resposta estàndard a les vacunes en aquest perfil de persones ha sigut més baixa i si, per tant, realment és necessària la tercera dosi. 

En aquest sentit, l’investigador de l’IRTA-CReSA Joaquim Segalés considera que, abans de posar cap injecció, cal monitoritzar les persones per saber com estan. “El pitjor dels escenaris seria que una persona amb un grau d’immunosupressió elevat no respongui a les vacunes. I tu pots anar-lo vacunant, però no genera una immunitat protectora o en genera tan poca que, si s’infectés, la vacuna seria poc efectiva o gens”. 

Precisament aquesta setmana es va fer públic un estudi en tres residències que mostra que les persones generen més anticossos protectors si, a més d’haver-se vacunat, han passat el covid. De fet, els nivells d’anticossos de les persones que no s’havien infectat baixaven molt significativament tres mesos després d’haver-se inoculat i eren menys potents a mesura que s’incrementava l’edat. “Encara no tenim dades de quin nivell de protecció tenen sis mesos després de rebre la vacuna, però l’estudi mostra que hi ha persones que han respost poc a la vacuna i tenen més risc d’infectar-se”, indica l’investigador de l’IrsiCaixa Julià Blanco, que creu que en aquest grup de població una tercera dosi “probablement augmenta” la resposta relativament baixa que han presentat algunes persones grans o pacients amb tractaments immunodepressors. “Veiem que hi ha un percentatge de persones que no ha generat una resposta correcta, i potser amb la tercera dosi són capaces de generar-la”. “És una necessitat que ens hem de plantejar”, sosté. 

Vacunes per a les noves variants 

Pzifer i Moderna han admès que probablement serà necessària una tercera dosi per mantenir el nivell de protecció, ja que el nombre d’anticossos disminueix amb el pas del temps. Ara bé, ni Moragas, ni Segalés ni Blanco creuen que es pugui aplicar a tota la població en general sense més estudis científics que ho avalin. A més, l’investigador de l’IRTA-Cresa recorda que la immunitat no només es pot mesurar a partir de la quantitat d’anticossos que genera el cos. “No estem mesurant tota la protecció generada per la immunitat cel·lular i podria passar que, tot i que baixin els anticossos, es pot estar igualment protegit, com passa en altres malalties”. El problema és que per mesurar la immunitat cel·lular calen tècniques de laboratori molt complexes que no permeten anàlisis a gran escala.

"Diuen que probablement la immunitat cel·lular duri més del que duren els anticossos neutralitzants. És una hipòtesi, s’ha d’anar estudiant”, puntualitza Segalés, que justament participa en un estudi per mirar quant de temps duren els anticossos neutralitzants. “Hem vist que disminueixen amb el pas del temps, però molt lentament. La immunitat ens pot durar mínim un any, segurament més, però encara no ha passat prou temps per tenir dades”, insisteix.

En el cas que calgués, l’investigador de l’IrsiCaixa –el centre impulsat per la Fundació La Caixa– defensa que s'hauria d'aplicar una tercera dosi però de les noves vacunes que sorgeixin i que estiguin preparades per lluitar contra les noves variants que han aparegut, perquè “seria més efectiu que donar una tercera dosi de la mateixa vacuna de fa un any, que està basada en un virus que ja no circula”, diu en referència al covid que va sorgir de Wuhan i que, al llarg de l’últim any i mig, ha anat canviant en forma de noves variants. 

Així mateix, el vicepresident de l’Associació de Vacunologia recalca que sí que seria necessària una tercera injecció a tota la població en general si sorgís una variant que s’escapés de les actuals vacunes, o si s’aprovés una vacuna esterilitzant, és a dir, que també tallés al 100% la infecció i no només protegís de la malaltia greu, com fan les que s'injecten actualment.