Un terç dels trastorns mentals comencen abans dels 15 anys

BarcelonaLa majoria dels trastorns mentals apareixen en l'adolescència, quan el cervell viu els canvis més importants del procés de maduració. Abans de fer 15 anys un terç dels afectats ja en noten els primers símptomes i un 50% els experimenten abans dels 18. Ho constata un estudi d'àmbit internacional de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Hospital Clínic, que ha recopilat els resultats de 192 estudis d'arreu del món amb més de 700.000 pacients. Aquest recull de dades evidencia que els trastorns mentals comencen molt abans del que es pensava i planteja que saber a quines edats concretes emergeix cada trastorn mental permetria fer prevenció primerenca per evitar-ne l'aparició o tractar-lo de forma precoç per reduir-ne les conseqüències.

La fòbia o l'ansietat per separació -ansietat excessiva en separar-se de les persones amb un fort lligam emocional- es diagnostica de mitjana als 8 anys; els trastorns de l'espectre autista (típics de l'etapa infantil), als 9 anys; i els trastorns de la conducta alimentària (TCA), als 17. Però en general es diagnostiquen tard: en tots tres casos, els trastorns s'activen entre els 5 i els 16 anys. Altres trastorns es manifesten a edats més avançades, com l'esquizofrènia (25 anys), la depressió (30), el trastorn bipolar (33) o els episodis de psicosi (35). En general tots aquests trastorns es diagnostiquen entre els 18 i els 49 anys, però s'inicien a edats primerenques.

Els trastorns es comencen a fer notar durant la joventut, especialment abans dels 25 anys. El 62% dels que n'acaben desenvolupant, abans d'aquesta edat ja tenen com a mínim un trastorn declarat. "Els psiquiatres ja sabíem que hi ha trastorns molt típics de la vida adulta, com la bipolaritat, que es diagnostica de mitjana a la trentena, que sovint comencen durant els primers anys de vida. En el cas de la bipolaritat, amb altres símptomes o arran una depressió infantil. Fins ara, però, ens costava molt demostrar-ho", admet la directora de l’Institut Clínic de Neurociències de l'Hospital Clínic, Josefina Castro, que creu que aquesta compilació d'estudis permetrà aportar evidències per millorar la pràctica clínica a escala internacional. 

Qüestionar el model actual

Segons els investigadors, els resultats evidencien que no és ni eficient ni útil fragmentar les atencions als trastorns mentals als 18 anys entre Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil i Centres de Salut Mental d'Adults, ja que molts dels trastorns considerats d'adults ja s'inicien a la joventut. El cap del grup de recerca d'imatge dels trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat de l’Idibaps, Joaquim Raduà, qüestiona la "divisió rígida" dels dispositius d'atenció a la salut mental i aposta per coordinar més els dos nivells amb professionals referents que puguin fer el traspàs i evitar canvis bruscos.

"Els dos serveis s'han de coordinar per evitar desvinculacions o pèrdues durant aquest trànsit, i per a això cal fer molta feina d'integració", insisteix el cap del servei de psiquiatria i de psicologia del Clínic, Eduard Vieta. Aquesta col·laboració entre serveis adreçats a menors i adults ja s'ha aconseguit en l'atenció als episodis psicòtics, però els experts admeten que encara és tot un repte per a la resta de trastorns. De fet, tots tres experts advoquen perquè, si tot i tenir 18 anys l'afectat viu un moment molt complex i el seu professional de referència sap que avançaria més en la teràpia mantenint-se en el servei infantojuvenil, hauria de poder continuar amb el seguiment pediàtric. O bé tenir una unitat intermèdia per afavorir aquesta transició, segons Castro.

Emmascarats i desapercebuts

L'estudi de l'Idibaps, fet amb la col·laboració de la Universitat de Pàdua i el King's College de Londres, té algunes limitacions a l'hora de calcular l'edat d'inici d'un trastorn mental. És un procés complex amb molts condicionants en joc, com la predisposició genètica o els factors de risc socioeconòmics, i diferències evidents entre la població dels diferents països. Raduà destaca, per exemple, que s'ha demostrat que al Regne Unit ser d'origen afrocaribeny, pertànyer a una ètnia minoritària en un territori on hi ha una densitat ètnica baixa o ser immigrant de segona generació és un condicionant de risc social, i per tant modificable, per patir episodis de psicosi (pèrdua de contacte amb la realitat). També remarca que un 30% dels trastorns poden atribuir-se a situacions d'adversitat, com els traumes.

Aquesta diversitat social ha fet que durant anys hi hagués discrepàncies de fins a cinc anys entre diferents estudis sobre l'edat d'inici d'un mateix trastorn. En part, per la diversitat d'opinions sobre què és el començament del trastorn, si s'ha de considerar a partir del primer símptoma o, en canvi, des del diagnòstic. "Però per aconseguir que un programa sigui efectiu, cal adequar-lo a les edats", explica Raduà, que tot i així apunta que les edats de l'estudi responen a la detecció dels símptomes, si bé les patologies comencen abans. L'investigador apunta que al llarg de la infantesa i l'adolescència molts trastorns queden emmascarats i passen desapercebuts, i quan es comença a sospitar és perquè els símptomes es manifesten de forma evident, alguns amb episodis greus, anys després que el trastorn s'iniciés i quan la persona arriba a l'edat adulta. 

"Si fóssim capaços de detectar a temps els possibles trastorns mentals, potser podríem corregir-los i aconseguir que el cervell maduri d'una forma sana", resumeix Raduà. En persones sense bipolaritat, però amb risc, suggereix, es podria disminuir la prevalença a la meitat. Els investigadors remarquen que les persones amb trastorns mentals tenen una esperança de vida entre 10 i 15 anys inferior a la de la població general. Castro explica que durant molts anys els trastorns infantils o juvenils no es prenien seriosament, i es considerava que només hi havia problemes de salut mental entre els adults. "En detecció i conscienciació, els trastorns dels joves sempre han anat per darrere dels dels adults", subratlla. L'any de la pandèmia, en canvi, ha evidenciat que els trastorns mentals s'aguditzen també entre els més joves: el confinament i les restriccions han fet aflorar molts problemes ocults i ha agreujat els que ja estaven diagnosticats.