Un terç dels estudiants no entren al grau i la universitat que trien com a primera opció

BarcelonaFins a 39.775 estudiants –139 menys que l’any passat– s’examinaran entre dimarts i divendres de les proves d’accés a la universitat (PAU), que aquest any arriben amb poques novetats. Es manté la flexibilitat (més opcions a respondre), la dispersió territorial dels tribunals –n’hi haurà 225, repartits en 62 municipis– i la mascareta.

Es tracta d’un moment vital important, perquè és l’hora de decidir estudis i, potser, professió. 

Però a l’ARA hem comprovat, a través de vuit testimonis, que els camins professionals no són mai en línia recta, que estudiar obre moltes portes i que fer una carrera no vol dir encasellar-s’hi. Ho demostra la trajectòria d’Eduard Costa, que va estudiar ciències ambientals abans d’implicar-se durant 13 anys en els Amics de les Arts. O el cas de la Maria Aurell, que va deixar una feina fixa en una agència de publicitat per ser professora de ioga. 

A l’hora de triar estudis intervenen molts factors. Un de clau és la vocació, decisiva perquè l’infectòleg Oriol Mitjà optés per medicina, o perquè la Mariona Badenas, que sempre havia mostrat passió per l’espai, es dediqués a l’astrofísica. Hi ha qui decideix segons les sortides laborals, com el futbolista Rafa Marañón, que va estudiar arquitectura mentre jugava a primer nivell per assegurar-se feina després.

Per a moltes persones, com l’Asia El Mghyly, estudiar és una oportunitat de progressar: serà la primera universitària de la seva família. I això que no va entrar a la seva primera opció. Malgrat que el 95% aproven les PAU, aproximadament el 30% no assoleixen la nota de tall necessària per estudiar la seva primera preferència.

A les portes d’una selectivitat en qüestió –el departament d’Educació vol que el nou model, més competencial, s’instauri el curs 2023-24–, vuit professionals amb trajectòries molt diverses evidencien que triar una carrera no és una decisió definitiva ni irreversible.