BarcelonaEl primer malalt del Covid-19 detectat a Andalusia, un empresari sevillà de 62 anys que tenia una pneumònia greu després d’haver coincidit amb dos turistes de Xangai, es podria haver curat en un temps rècord. L’Hospital Virgen del Rocío li va administrar un còctel experimental que combina dos fàrmacs per al VIH, el Lopinavir i el Ritonavir, juntament amb un interferó beta, una proteïna que blinda les cèl·lules de l’estesa de les infeccions.
La resposta va ser tan bona que l’home va rebre ahir l’alta i continuarà la recuperació a casa, sota vigilància mèdica activa, i se li faran també posteriors analítiques que confirmin la desaparició de la malaltia.
La combinació de Lopinavir i Ritonavir ja es fa servir per bloquejar els enzims que el virus del VIH necessita per reproduir-se i es considera un fàrmac segur en humans. L’objectiu d’administrar-lo al pacient andalús era provar si també podia funcionar contra el nou coronavirus, i els resultats el catapulten com una eina prometedora: l’home estava greu i, segons les últimes proves, el virus havia desaparegut.
Ara per ara no hi ha cap tractament específic per combatre el Covid-19. Sí que hi ha en marxa assajos clínics amb un arsenal de fàrmacs que funcionen per tractar infeccions de virus semblants. Unes teràpies que preveuen els tècnics del ministeri de Sanitat entre les opcions terapèutiques contra el Covid-19, si bé moltes s’han de fer en el marc d’un assaig clínic i han de ser aprovades tant per les autoritats sanitàries cas a cas -la majoria per a un ús compassiu, perquè no hi ha cap alternativa per al malalt- com pel mateix pacient, que ha de consentir-ne el procés.
Els científics treballen a contrarellotge per identificar quins antivirals d’ampli espectre poden frenar el coronavirus. I entre el ventall de candidats per esborrar el virus dels cossos hi ha el Remdesivir, segons explica la investigadora del grup de coronavirus del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Júlia Vergara-Alert. Creat el 2014 per atacar de soca-rel l’Ebola, estudis recents van demostrar que aquest antiviral era útil per reduir la càrrega d’altres coronavirus com la primera SARS o la MERS en models animals. Per similituds, sembla lògic que els investigadors creguin que funcionaria també amb el nou coronavirus i, de fet, sembla que actuen adequadament en cultius cel·lulars infectats al laboratori. “Tot està en fase experimental i encara no se n’ha aprovat l’ús”, explica Vergara-Alert.
Amb tot, no falten veus crítiques contra aquest antiviral, que denuncien que és un tractament molt car i fabricat pels laboratoris Gilead Sciences, que -diuen- ja havien generat controvèrsies en l’anterior crisi epidèmica, la de la grip A.