La teràpia cel·lular obre esperances per al tractament de la leucèmia aguda

The New York Times / Nova YorkUn tractament contra el càncer que altera genèticament les cèl·lules immunes del pacient ha aconseguit, per primer cop, la remissió en adults de la leucèmia aguda, una malaltia que sol ser letal. Segons els investigadors, a un pacient greument malalt li han desaparegut tots els rastres de leucèmia en vuit dies. "Teníem esperances, però no prevèiem que la reacció fos tan contundent ni tan ràpida", diu Renier Brentjens, el principal autor d'un nou estudi d'aquest tipus de teràpia i especialista en leucèmia del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Manhattan. El tractament, que està en fase experimental, s'ha aplicat només a un reduït nombre de pacients i no ha tingut efecte en tots els casos. Però els experts consideren que és molt prometedor per a una sèrie de càncers, com ara el de la sang i altres tumors en òrgans com la glàndula prostàtica. El nou estudi, en què han participat cinc adults amb leucèmia aguda que no havien respost bé a la quimioteràpia, s'ha publicat a la revista Science Translational Medicine .

La leucèmia limfoblàstica aguda és més agressiva en els adults que en els nens, amb un índex de curació de només el 40% en comparació amb el 80% o 90% dels nens. En els adults és una "malaltia devastadora, galopant", diu Michel Sadelain, el principal autor d'aquest nou estudi i director del Centre d'Enginyeria Cel·lular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center. Als pacients que recauen després de la quimioteràpia, com els que han participat en l'estudi, només els solen quedar uns quants mesos de vida, segons Sadelain. Però ara dels cinc casos n'hi ha tres que ja fa entre 5 i 24 mesos que estan en remissió. Els altres dos pacients han mort: un d'ells estava en remissió, però va morir a causa d'un coàgul, i l'altre va patir una recaiguda. Als supervivents se'ls ha practicat un trasplantament de medul·la òssia. El pronòstic és bo, però encara hi ha possibilitats de recaiguda.

El tractament fa servir les cèl·lules T dels pacients, que són un mena de glòbuls blancs que acostumen a combatre els virus i el càncer. La sang del pacient es fa passar per una màquina que n'extreu les cèl·lules T i retorna la resta de la sang al cos. Tot seguit, els investigadors fan una mica d'enginyeria genètica: utilitzen un virus desactivat com a vector per introduir nou material genètic en les cèl·lules T i reprogramar-les de manera que siguin capaces de reconèixer i matar qualsevol cèl·lula que porti a la superfície una proteïna concreta. Aquesta proteïna, anomenada CD19, es troba a les cèl·lules B, que formen part del sistema immunitari. La proteïna va ser l'objectiu d'atac seleccionat perquè els pacients tenien un tipus de leucèmia que afecta les cèl·lules B i, per tant, calia ensinistrar les cèl·lules T dels pacients perquè aprenguessin a destruir les cèl·lules B. Les cèl·lules B sanes -que produeixen anticossos per combatre les infeccions- moririen juntament amb les canceroses, però aquest era un efecte secundari que després es podria tractar. "Estem creant uns medicaments que tenen vida", afirma Sadelain. "És una història apassionant que tot just acaba de començar".

Resultat sorprenent

Un dels pacients més greus de l'estudi era David Aponte, de 58 anys, que treballa a la cadena ABC News. El novembre del 2011 es va descobrir que el que semblava un cas greu de colze de tennista era leucèmia. Aponte es va preparar per a un llarg i esgotador tractament de quimioteràpia. El seu oncòleg li va suggerir que abans de començar la medicació deixés que li extraguessin i reservessin algunes cèl·lules T. Així, si tenia una recaiguda podria participar en un estudi en què es farien servir aquestes cèl·lules, i Aponte hi va accedir. Al principi la quimioteràpia va funcionar, però l'estiu del 2012, quan encara estava en tractament, les anàlisis van posar de manifest que la malaltia havia tornat. "Després de tot el que havia passat, la quimioteràpia, la caiguda dels cabell, la malaltia... em vaig quedar destrossat", recorda Aponte.

Aleshores es va incorporar a l'estudi de les cèl·lules T. Durant uns dies va semblar que no hi havia cap novetat, però després li va començar a pujar la temperatura. Estava immers en plena "tempestat de citocines". Les cèl·lules T, que lliuraven una furiosa batalla amb el càncer, estaven produint una enorme quantitat d'unes hormones anomenades citocines. A més de fer pujar la temperatura, la febre hormonal pot fer que la pressió arterial del pacient es desplomi i que se li dispari el ritme cardíac. Van portar-lo a cures intensives i el van tractar amb esteroides per controlar la reacció. Al cap de vuit dies la leucèmia li havia desaparegut. Segons Brentjens, aquest resultat va deixar astorats fins i tot els metges, que van repetir les anàlisis. Després que entrés en remissió, li van practicar un trasplantament de medul·la òssia, igual que a tres dels pacients que participaven en l'estudi. N'hi havia un altre que tenia problemes mèdics que impedien el trasplantament, i va ser ell qui va recaure i morir.

Pel que fa als altres pacients, no se sap si realment es necessitaven els trasplantaments. Segons Brentjens, les cèl·lules T encara estan en fase experimental, mentre que els trasplantaments són el tractament estàndard per a la leucèmia aguda perquè s'ha demostrat que són el que ha ofert als pacients més probabilitats de supervivència. L'estudi tira endavant, i com més pacients es tractin més dades hi haurà per saber si per a alguns pacients n'hi ha prou amb les cèl·lules T.