Teràpia a casa (o al parc) per a joves amb anorèxies greus i brots psicòtics
Salut atén els primers casos complexos de trastorns mentals a domicili amb 10 equips nous
BarcelonaUna noia jove que pateix una anorèxia nerviosa greu, que ja està fent teràpia clínica, però encara un episodi agut que li agreuja el trastorn, que també fa que s'autolesioni i que li impedeix avançar en la recuperació. O un jove que viu tancat a la seva habitació des de fa un any i mig, sense saber quina hora és o en quin dia de la setmana està i que requereix l’ajuda d’un educador per abordar, juntament amb la família i l’institut, com sortir de la seva reclusió i reincorporar-se a classe. Són alguns exemples reals de pacients que ja s’estan beneficiant del programa d’atenció a les crisis infantils i juvenil de salut mental de Catalunya. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha presentat aquest dilluns el pla que busca el desplegament de 52 equips d'intervenció psicològica i psiquiàtrica a domicili per ajoves d'entre 6 i 17 anys amb crisis psicopatològiques greus, com ara brots psicòtics.
Fa tot just un any Argimon va presentar les línies mestres dels plans de Salut per a la legislatura, que tenen com a horitzó el 2024, i aquest programa d’atenció a la salut mental dels joves hi ocupava un lloc preponderant. De moment s’han posat en marxa 10 dels 52 equips per atendre desenes de casos de gran complexitat, sis dels quals es van activar l’any passat i quatre aquest any. Cadascun té només entre tres i cinc pacients en seguiment perquè encara no s’han consolidat els equips a tot el territori. Operativament, aquests casos estan lligats als CAP i a 12 centres de la xarxa de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), que són els que fan les derivacions dels pacients greus.
L’objectiu és oferir atenció ràpida a joves que pateixen una crisi psicopatològica greu en les primeres 72 hores de l’episodi i fer-los un seguiment molt actiu amb dues o tres visites a la setmana a domicili. “Pot ser a casa seva o al parc del seu barri, allà on el pacient triï perquè s'hi sent còmode”, diu Santi Bertomeu, educador social del nou equip d’atenció a la crisi del centre de salut mental d’infants i joves (CSMIJ) del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. Aquest nou programa busca canviar el model amb què ara s'atén la salut mental dels joves modificant la interacció entre els professionals i el pacient, allunyant-lo de la idea de centre de salut mental que sovint l'espanta i oferint-li un vincle de confiança.
L’atenció d’aquest programa es preveu que sigui puntual i s’allargui un màxim de dos mesos (un període a curt termini). Segons explica la cap de l'Àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu i especialista en psicosi d'inici precoç i trastorns mentals greus, Montse Dolz, el punt fort d’aquest model és que l'equip atén l’episodi de crisi agut i busca uns objectius concrets, però el pacient ja forma part de la xarxa de salut mental i, un cop estabilitzat, pot continuar fent el seguiment amb el seu equip de professionals ordinari. “Ens apropa a un model d’intervenció d’excel·lència i proximitat per a joves que necessiten una intervenció d’alta intensitat i especialitzada, però també una alternativa assistencial que s’adapti al seu entorn natural”, explica Dolz. És a dir, a casa seva, a l’escola, a les activitats de lleure o a la feina, si el jove ja treballa.
L’experta ha deixat clar que no es tracta de prestar atenció a joves amb malestar emocional, sinó que és un pla per a pacients amb patologies complexes. Per exemple, trastorns de la conducta alimentària, que han crescut un 86% en l'últim any. Per fer-ho, el departament ha incorporat als CSMIJ treballadors socials, educadors socials i terapeutes ocupacionals. “El 2018 hi havia 5 educadors socials i un sol terapeuta ocupacional en aquests centres. Ara n’hi ha 40 i en un any i mig n’hi haurà un total de 148”, ha explicat Argimon.
Les proves pilot que s'han anat fent a diversos territoris del país, com la Catalunya Central o les Terres de l'Ebre han demostrat que aquestes intervencions ràpides i intensives, en l'entorn més proper del pacient, redueixen les assistències a les urgències de l'hospital i millora la situació clínica i la vinculació amb l'escola, així com eviten que es medicalitzi la vida dels joves.