BARCELONACometien el delicte en territori espanyol i enviaven els diners obtinguts de manera il·legal al seu país. La xarxa xinesa desarticulada aquesta setmana a tot l'Estat movia grans quantitats de diners en efectiu que moltes vegades s'evadien tan simplement com transportant-los per carretera o tren en una maleta. L'Audiència Nacional va ordenar ahir presó incondicional per al cap de la trama, Gao Ping, i per als deu detinguts més que van declarar ahir.
El fiscal en cap anticorrupció, Antonio Salinas, que ha liderat la investigació, va assegurar aquesta setmana que no es tracta de màfia xinesa "sinó de grups criminals organitzats liderats per xinesos". "Quan ens referim als criminals xinesos, no parlem de clan a la manera, per exemple, de la Camorra, sinó d'entramats empresarials", assegura el periodista Joan Queralt, expert en màfies i autor de La Gomorra catalana . Es tracta de delictes econòmics, en què pot haver-hi la presència d'elements de màfia xinesa, com les tríades, forma amb què s'articulen. "La comunitat xinesa mou molts diners en metàl·lic", assegura Queralt. En aquest cas, l'organització criminal desmantellada enviava a la Xina fins a 300 milions d'euros a l'any, una part en metàl·lic i per carretera -durant els escorcolls es van trobar 10 milions d'euros en efectiu-, segons fonts policials. Un dels recorreguts habituals és el trasllat dels diners a Prato (Toscana), on hi ha una gran comunitat xinesa, i d'allà a San Marino per després enviar-los a la Xina. A diferència de la màfia russa, que durant molts anys ha invertit a l'Estat -sobretot en el sector immobiliari- per blanquejar diners de delictes comesos a l'estranger, els xinesos envien al seu país gran part dels diners aconseguits de manera il·legal a l'Estat. "Estan relacionats amb els delictes de blanqueig, però també amb el tràfic de drogues i el proxenetisme", explica el catedràtic de dret penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Maria Tamarit.
En els últims anys les organitzacions criminals xineses han invertit a Catalunya en el negoci de la prostitució. Una prova en són les xarxes desmantellades pels Mossos d'Esquadra -una de les més importants va ser l'octubre del 2011, quan es va desarticular una màfia que explotava un centenar de dones en 37 prostíbuls de Barcelona. Els grups criminals xinesos segueixen també molt lligats al contraban, com apunta el professor de dret penal de la Universitat de Barcelona (UB), José Ignacio Gallego, que destaca que les estructures són força jerarquitzades i funcionen mitjançant la creació d'empreses fantasma. El conseller d'Interior, Felip Puig, ha alertat en diverses ocasions que les xarxes de crim organitzat instal·lades a Catalunya ataquen l'economia. "La perillositat recau més aviat en l'àmbit econòmic i en la corrupció de l'administració local", indica Queralt.
Final de la bombolla
"Fins a l'any 2000 a l'estat espanyol la bombolla immobiliària afavoria la implantació dels grups criminals per blanquejar diners, però, des de la crisi, l'Estat no pot oferir res diferent a la resta de països europeus", raona Gallego. Els delictes de sang no són tan habituals entre les màfies -tot i que sí que se'n registren alguns casos- , ja que tenen interès a passar desapercebuts i evitar l'alarma social.
Els cossos policials concentren esforços en la lluita contra el crim organitzat, que es mou entre fronteres i requereix cooperació a escala internacional. La legislació espanyola s'ha adaptat en els últims anys -definint, per exemple, el concepte de crim organitzat com un grup de dues o més persones- per oferir més eines per condemnar els implicats. Encara queden algunes assignatures pendents, destaca Tamarit, com és el tractament de la figura del testimoni protegit: "Són essencials en l'estratègia policial i una important font per obtenir proves, però encara hi ha debilitats a l'hora de protegir-los per evitar les represàlies". I recorda que els programes de protecció són costosos.