Tensió per les polítiques contra el trànsit i un transport públic en hores baixes
CALIA REACCIONAR DE PRESSA i adaptar la ciutat a la maleïda nova normalitat i ningú pot discutir que el govern de Barcelona s’hi ha esforçat. En un obrir i tancar d’ulls l’equip d’Ada Colau havia anul·lat carrils sencers per ampliar voreres -i permetre que els vianants poguessin circular mantenint la distància-, i algunes places d’estacionament per a cotxes s’havien transformat en terrasses de bars i restaurants, una mesura que volia fomentar que el sector faci una mica de caixa. Això sí, la rapidesa i l’estètica no sempre van de bracet. Les terrasses en calçada són les més lletges que ningú pugui imaginar. Al mateix temps, es posava un carril bici al carrer València i es preparava el del carrer Aragó, dues de les vies més ràpides de la ciutat. Tot plegat ha despertat una sèrie de veus que denuncien el que consideren “una guerra” contra el cotxe. L’any vinent aquest pols augmentarà segurament quan, a la tardor, comencin les obres per connectar els dos tramvies per la Diagonal. En joc hi ha un model de ciutat, però, sobretot, la salut del planeta i la dels seus habitants.
EL TRANSPORT PÚBLIC, que és clau per poder reduir el trànsit privat, passa per un moment nefast. La caiguda de l’activitat econòmica, el teletreball, l’absoluta desaparició del turisme i la por a contraure el virus han fet caure el nombre de passatgers de metro i autobús un 47% i han fet créixer el forat econòmic en 180 milions. La situació trigarà a canviar i la factura de fer funcionar el metro i el bus seguirà creixent. Davant d’aquesta situació l’Ajuntament de Barcelona ha demanat a l’Estat una ajuda econòmica. A més, confien en les ajudes que puguin arribar de la Unió Europea.
LES FINANCES de l’Ajuntament per primera vegada en molts anys no només no eixugaran deute, sinó que l’incrementaran. Els pressupostos del 2021, que el govern municipal (comuns i socialistes) va aprovar amb el suport d’ERC i de Manuel Valls, arribaran als 3.200 milions d’euros, tot un rècord. L’increment de la despesa -necessària per ajudar els més necessitats- arriba, però enmig d’una caiguda d’ingressos públics sense precedents agreujada per la desaparició del turisme.
