Tensió per la gestió de l’aigua al canal de la dreta del Llobregat

BarcelonaEls pagesos de la dreta del Llobregat se senten exclosos de la gestió d’un recurs essencial per al futur del delta i els seus conreus: l’aigua. Consideren que la Comunitat d’Usuaris de la Vall Baixa i del Delta de Llobregat (CUADLL), formada principalment per empreses d’abastament com Aigües de Barcelona i indústries com Damm, els “margina” injustament de les decisions que afecten els aqüífers, on s’emmagatzemen les aigües subterrànies que serveixen de reserves per quan hi ha situacions de sequera. Els regants han recorregut a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que s’haurà de pronunciar ara sobre el conflicte.

Les tensions entre la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Llobregat i la CUADLL van esclatar quan aquesta última va fer un canvi en els seus estatuts i va tancar la porta a permetre que els regants en puguin formar part, tal com havien sol·licitat els agricultors. Si s’hi incorporessin, els regants passarien a ser el segon col·lectiu amb més vots dins de la CUADLL, al darrere d’Aigües de Barcelona, que és qui hi té més pes. Ara dins d’aquesta comunitat d’usuaris que gestionen les aigües subterrànies només hi ha una petita representació de regants (no arriben ni al 3%), que són els que tenen pous en propietat que també funcionen com a reserves. La comunitat de regants agrupa 578 propietaris agrícoles i usuaris de les aigües superficials de Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, el Prat i Viladecans.

Els regants critiquen la CUADLL per la maniobra d’excloure’ls: “Segueixen els seus interessos i així, en un cas de sequera extraordinària, diran que qui vulgui aigua, val tant”, va lamentar ahir el president de la Comunitat de Regants, Joan Estruch. Va afegir que incorporant els agricultors a l’organisme que gestiona les aigües subterrànies tothom tindria accés al recurs en cas d’una situació extrema, però “sense necessitat de passar per finestreta”.

Els agricultors han impugnat els estatuts modificats de la CUADLL davant de l’ACA, que ara haurà d’avaluar les al·legacions dels regants com a “part interessada” i decidir si les admet o no. Totes dues comunitats són corporacions de dret públic que estan adscrites a aquest organisme de la Generalitat.

La gestió de l’aigua ha de ser “unificada” i no té sentit traçar una frontera entre el que és aigua del canal (la de la superfície que utilitzen els regants) i la subterrània (que és la que gestiona la comunitat d’usuaris de la CUADLL), defensa el secretari de la Comunitat de Regants, Jordi Codina. Per demostrar que el sistema està connectat, explica que l’ACA ha sol·licitat als regants aigua del canal poder injectar-la a un aqüífer i evitar els riscos de salinització (entrada de massa aigua marina).

Fonts de l’ACA van reconèixer a l’ARA que estan analitzant “la solució més viable i efectiva per alimentar l’aqüífer”. Una d’aquestes solucions, van admetre, és recórrer a l’aigua del canal de la dreta del riu Llobregat. Els agricultors defensen que això evidencia que a l’hora de preservar les reserves d’aigua subterrànies i la seva qualitat “difícilment es pot prescindir de l’aigua en superfície”, per la qual cosa reclamen que l’ACA reconsideri la seva entrada a la CUADLL. L’ARA va intentar ahir, sense èxit, parlar amb algun portaveu de la comunitat d’usuaris.