“Tenia 15 anys, però l’Estat deia que mentia”

BarcelonaSi el mar i les tanques no són un obstacle, l’edat encara ho és menys per a molts immigrants que travessen el Mediterrani per aconseguir una vida digna. Només en la primera quinzena d’aquest mes d’abril a les costes de Lampedusa hi han arribat 7.500 immigrants, dels quals 615 eren menors d’edat.

El Nurudeen Shaibo va arribar a Barcelona fent un recorregut semblant al que intentaven fer les més de 700 persones que van naufragar a les costes d’Itàlia aquesta setmana. Va arribar des de Ghana a través de Líbia l’any 2009, quan tenia 15 anys. Ara en té 21. No coneixia ningú a Barcelona i una entitat social el va portar a la policia, que després el va traslladar als serveis socials. Però no es van creure el que posava al seu passaport. “Jo tenia la documentació, però deien que mentia, que sí que era major d’edat”. Per això la Fiscalia va ordenar que se’l sotmetés a unes proves mèdiques (que molts consideren no del tot fiables) que, en canvi, van determinar que tenia més de 18 anys.

Des del juliol de l’any passat, però, quan un menor arriba sense cap tutor legal i en situació irregular a Espanya i amb un passaport legal, no se’l pot sotmetre a proves mèdiques per determinar la seva majoria d’edat. Ho va establir el Tribunal Suprem (TS) després d’una sentència favorable a una noia menor d’edat que havia sigut sotmesa a les proves malgrat que tenia documentació vàlida. Però la Fiscalia no sempre fa cas d’aquesta sentència. L’Audiència de Barcelona ja aplica la doctrina, tot i que diverses entitats socials i l’advocat Albert Parés -que s’ha dedicat a casos de menors no acompanyats des del 2000- denuncien que, en molts casos, encara s’ordenen aquestes proves malgrat que les persones immigrades sí que tenen passaport.

Aquest és el cas del Nana Adarkwah, que va arribar el 21 de setembre del 2014 a Barcelona, des de Ghana, sense passaport. Gràcies a una entitat social de Manresa va poder sol·licitar el certificat de naixement al seu país d’origen i l’ambaixada de Ghana a Madrid li va expedir un passaport que confirmava que encara no tenia 18 anys. Ningú va qüestionar la validesa d’aquesta documentació, però les autoritats van ordenar les proves mèdiques igualment. Els resultats també van determinar que tenia 18 anys. “Jo sé l’edat que tinc, faré 18 anys el dia 22 d’agost”, explica ara el Nana.

Per què tots són majors d’edat?

Quan un menor d’edat “no acompanyat” arriba a Espanya en situació irregular, els serveis socials estan obligats a acollir-lo i tramitar-li un permís de residència en un període màxim de nou mesos. A Catalunya, l’entitat encarregada d’aquesta tasca és la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Aquesta obligació legal provoca, segons les autoritats -però també tal com reconeixen els mateixos nouvinguts-, que molts arribin sense documentació o amb passaports falsos al·legant que tenen menys de 18 anys. És en aquests casos que la llei preveia -malgrat les excepcions- la possibilitat de fer unes proves de determinació de l’edat a través de radiografies de canell i de mandíbula.

“Em van posar la mà en unes plaques i em van fer radiografies a la mà i després a la boca”, explica el Nurudeen. Aquestes proves, però, comportaven dos problemes: el debat científic i ètic, i la fiabilitat. Segons denuncia un informe del Defensor del Poble espanyol publicat l’any 2011 i titulat Menors o adults?, es tracta d’una estimació forense que determina una edat legal a través de proves biològiques. Un altre informe del Síndic de Greuges insisteix que la majoria d’edat és un concepte jurídic que no es pot determinar biològicament.

Qüestionats sistemàticament

Aquests tests que calculen el nivell de maduració òssia i de les dents es basen en la comparació dels resultats obtinguts amb una mostra poblacional de nord-americans i ciutadans caucàsics. Aquest factor fa que ONGs com la Fundación Raíces o el mateix advocat en qüestionin la fiabilitat. A part d’aquest debat científico-ètic que hi ha entre professionals i entitats socials, el que va provocar el canvi de jurisprudència en la sentència de mitjans de l’any passat va ser la manera com les autoritats utilitzen aquestes proves: “Fins ara es qüestionava sistemàticament el passaport o la documentació d’aquests menors”. Tal com explica l’advocat Albert Parés, ell ha portat més de 80 casos en què la Fiscalia prenia per falsa la documentació directament i obligava els menors a fer-se la prova d’edat. “En la majoria els resultats els acabaven qualificant de majors de 18 anys”, explica.

Per sort, diu Parés, “ara hi ha aquesta sentència del Suprem tant per a futurs casos com per als casos en curs”. Tot i això, el mateix advocat denuncia que encara no s’aplica correctament, com en el cas del Nana. D’altra banda, l’advocat també afirma que la DGAIA actua de manera còmplice en permetre que la Fiscalia faci aquestes proves a menors que té sota tutela. Tot i això, Joan Mayoral, subdirector d’aquesta entitat de la Generalitat, defensa que la DGAIA està sotmesa a la llei i que, per tant, si les autoritats legals ho ordenen, l’han de complir. “Nosaltres tenim el màxim interès que aquests menors estiguin ben protegits”, apunta Mayoral.

De fet, el subdirector d’aquest servei d’atenció als menors d’edat considera que “acollir o no una persona depenent de si té 17 o 18 anys és un tema controvertit”, i afegeix: “Comprenc humanament les reclamacions: si tens 18 anys i mig no pots tenir permís de residència?” Tot i això, Mayoral recorda que és una qüestió legal que ve imposada des de les autoritats i que la DGAIA “no hi pot fer res”. Albert Parés, però, ha interposat diversos recursos contra la gestió que fa aquest servei de la Generalitat en considerar que no facilita la regularització de la situació dels menors. Mayoral, per la seva banda, defensa que sempre intenten “actuar al màxim en benefici del menor” i que “si s’ha comès algun error ha sigut una excepcionalitat”.

En uns llimbs

Les conseqüències que tot això té per als menors van més lluny. “Al final ja no saps ni quants anys tens”, diu el Nurudeen. “Nosaltres érem quatre el dia de fer les proves, i a tots ens van dir que teníem més de 18 anys”, explica. Des del seu punt de vista, “les autoritats ho fan per evitar que vingui més gent”. Tant ell com el Nana s’han trobat indocumentats i desemparats pels serveis socials malgrat ser menors d’edat. “Et diuen que no tens els anys que posa al teu passaport i et deixen en uns llimbs”, diu el Nana. Tampoc se’ls expulsa, però queden forçats a buscar l’ajuda d’entitats socials per anar tirant endavant mentre intenten solucionar la seva situació a través d’aquests processos legals, que acostumen a durar anys.