Tenir tendència a fumar cànnabis pot estar escrit als gens

BarcelonaVa començar a consumir com ho fa la gran majoria: per parlar més amb els amics, per sentir-se millor... Diu que fumar porros el feia estar més tranquil, sobretot quan era adolescent. Però la cosa va anar empitjorant amb l’edat. De fet, es calcula que un de cada sis menors que consumeixen marihuana amb regularitat acabarà sent addicte a aquesta substància; i el Jose va ser un d’aquests. “Ho deixava, hi tornava; ho deixava, hi tornava”, explica des d’una dependència de l’Hospital de la Vall d’Hebron. No va ser fins que va sol·licitar ajuda professional que va poder desenganxar-se del tot. Ara, però, un estudi internacional assegura que si persones com ell han acabat desenvolupant aquesta drogodependència podria ser perquè ho porten escrit als gens.

Aquest és el resultat d’una investigació que ha conclòs que hi ha persones que tenen més risc genètic de consumir marihuana. Si fins ara només es coneixien dues regions del genoma que indicaven una tendència al consum d’aquesta substància al llarg de la vida, un grup d’investigadors coordinats pel Consorci Internacional de Cànnabis n’ha desvetllat 16 de noves. “[Les persones portadores d’aquestes variants genètiques] no consumeixen perquè tinguin molt més desig, més ganes... Són persones que tenen certa vulnerabilitat al consum de cànnabis”, va explicar Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, que ha sigut una de les unitats que han col·laborat en l’estudi. La recerca, que ha comptat amb la participació de 184.765 pacients -entre ells, el Jose-, permetrà desenvolupar tractaments per fer front a la dependència de la marihuana, ja que actualment no n’existeix cap. També diuen que contribuirà a la desestigmatització de les drogodependències, ja que “moltes vegades es pensa que consumir cànnabis és un factor de voluntat”.

Quan va arribar a l’hospital, però, el Jose també presentava un quadre d’esquizofrènia. En aquest sentit, la mateixa publicació ha descobert que el risc de consumir aquesta substància es triplica en els pacients amb esquizofrènia i que, alhora, consumir-la pot agreujar la malaltia. Amb tot, la investigadora del grup de psiquiatria, salut mental i addiccions de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, Marta Ribasés, va apuntar que conèixer que hi ha poblacions amb més risc facilitarà teràpies més personalitzades, una intervenció més primerenca i l’elaboració de polítiques preventives més acurades. Des de l’associació Obertament per la salut mental celebren els resultats però demanen que no estigmatitzin més aquest col·lectiu. També recorden que aquesta realitat pot tocar tothom de prop: segons l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones passarà per un trastorn mental al llarg de la seva vida.