El temps per trajecte augmenta un 30% a la zona de baixes emissions

BarcelonaTrajectes més llargs. Paradoxalment, les mesures per reduir la contaminació del trànsit rodat han fet que hi hagi més congestió a la xarxa viària de l'àrea metropolitana i que, per tant, el temps que es dedica als desplaçaments hagi augmentat en un 30%. És a dir, per a un trajecte que es feia en 30 minuts, ara se'n necessiten 39.

La causa d'aquest increment no es deu tant a un augment dels vehicles a la carretera, sinó al fet que s'han eliminat carrils per a cotxes en favor de la bicicleta, el bus o el vianant, per a qui s'ha obert trams exclusius o amb prioritat. Així que els mateixos cotxes tenen menys espais per on transitar. També hi ha altres motius més puntuals, com la vaga de Rodalies o la supressió dels peatges, que han fet que usuaris del transport públic s'hagin decidit pel vehicle privat. La congestió ha suposat que no s'hagin reduït els índexs de contaminació desitjables, tal com marca l'Organització Mundial de la Salut, en gran part perquè el transport ha sigut l'únic sector que ha mantingut a l'alça les emissions.

No obstant això, el vicepresident de transport i mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el socialista Antoni Poveda, sosté que sense la creació de la zona de baixes emissions (ZBE) a les rondes de Barcelona, el gener del 2020, la qualitat de l'aire seria molt pitjor, ja que la política de prohibicions i de sancions ha tret de la carretera el 18% dels vehicles més contaminants, fins a situar-se actualment en menys del 2%. "L'objectiu principal és millorar la salut de les persones i evitar els efectes del canvi climàtic", defensa el responsable, fins la setmana passada alcalde de Sant Joan Despí, que també planteja quina seria la qualitat d'aire si no s'hagués blindat l'àrea als vehicles contaminants.

Les ZBE són, per llei, obligatòries per als municipis de més de 50.000 habitants. A l'àrea metropolitana de Barcelona actualment hi ha 95 quilòmetres quadrats sota aquesta figura ambientalista, i ara tant els ajuntaments com l'AMB pretenen aprofitar els fons Next Generation de la Unió Europea per fer-ne fins a sis de noves: a Viladecans, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. Però abans d'acabar l'any –és a dir, sense fons europeus– s'hi afegirà Sant Joan Despí, després que al maig s'estrenés la de Sant Cugat del Vallès.

Les demandes dels ajuntaments metropolitans per als fons europeus suposarien una inversió extra de 230 milions d'euros, però l'última paraula la té el govern espanyol, que ha de decidir a finals de desembre quins són els projectes i les partides que s'assignen. En total, el consell metropolità de l'AMB ha aprovat 19 actuacions acordades pels consistoris i l'ens supramunicipal per potenciar la mobilitat sostenible i reduir la contaminació ambiental. Així, a part de l'ampliació de les ZBE en l'àmbit local al llarg del 2022, també s'opta per renovar la flota d'autobusos amb la compra de 162 vehicles elèctrics nous i la promoció de l'ús de la bicicleta, amb la creació de nous carrils específics per a les dues rodes o l'adquisició de bicicletes públiques per moure's per tota la zona metropolitana.

L'objectiu que marca Brussel·les és arribar a l'anomenada neutralitat climàtica, és a dir, zero emissions l'any 2050, però ja el 2030 s'hauran hagut de reduir les emissions contaminants en un 55% respecte a l'any 2019. Quan entrin en vigor totes les ZBE locals, l'àrea metropolitana quedarà gairebé blindada a un transport privat sense etiqueta mediambiental, augura Poveda: "Serà difícil que un vehicle contaminant pugui circular-hi sense ser detectat i multat".