Temporers que malviuen fora de temporada

LleidaLa dura realitat dels temporers que treballen al camp de Lleida ja no només és patrimoni de l’estiu, el moment de màxima activitat agrícola i quan solen fer-se visibles nombrosos conflictes socials. Des de l’hivern passat es detecta una població fluctuant de persones que, a l’espera de l’oportunitat laboral que els brinda la temporada de la fruita, es veuen condemnades a malviure en diversos indrets de les comarques del Segrià i la Noguera.

Malgrat que el gruix de les ofertes de treball a Lleida encara no arribarà fins a mitjans de maig, el sindicat UGT assegura que des de fa mesos té comptabilitzades com a mínim 200 persones, la majoria immigrants sense permís de residència, que viuen en assentaments irregulars, com coberts abandonats o granges clausurades.

“I temem que aquesta xifra vagi creixent a partir d’ara per un fals efecte crida”, explica el secretari general de la federació d’indústria, construcció i agro de la UGT a Lleida, Xavier Perelló. “Encara falten prop de dos mesos perquè comenci la campanya de la cirera”, adverteix Perelló, que continua: “I tot just ara estan fent algunes tasques d’aclarida, que no requereixen gaire mà d’obra”.

En qualsevol cas, la xifra és difícil de precisar. Es tracta d’una població fluctuant, mòbil i en les últimes setmanes creixent. De moment el sindicat ja té registrats assentaments de temporers en finques, habitatges i instal·lacions abandonats dels voltants de Lleida ciutat, Alcarràs, Corbins, Torrelameu, Térmens, Vilanova de la Barca, Soses, Albatàrrec, Almenar, els Alamús i fins i tot a Fraga.

“Durant tots els meus anys com a dirigent de la federació del sindicat a Lleida mai m’havia trobat amb tants temporers fora de temporada”, assegura Antonio Rodríguez, que va estar en el càrrec entre els anys 2004 i 2019, i que troba insòlita aquesta població que es passa els mesos d’hivern i primavera esperant feina.

“Sempre se solen quedar uns quants temporers durant els mesos d’inactivitat, però no en la quantitat que estem registrant”, afegeix Perelló, que recorda la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu davant de possibles casos d’explotació laboral. “Per aquest motiu els anem visitant regularment per assegurar-nos que no pateixen abusos”, conclou el sindicalista.

En hiverns passats, la immensa majoria de temporers de Lleida acostumaven a traslladar-se al sud d’Espanya per continuar treballant, sobretot en hivernacles d’Andalusia. Enguany, no.

Molts immigrants que malviuen en aquesta situació no es volen bellugar gaire d’aquests assentaments perquè no tenen permís de residència i temen ser detinguts i deportats. Majoritàriament són subsaharians (ghanesos, malians i senegalesos, entre altres nacionalitats). Un d’ells és l’Isaac, nom fictici d’un ghanès que viu amb nou companys més en una granja de porcs abandonada del Segrià.

Pa, arròs i carn de porc senglar

Diversos caçadors lleidatans que viuen a la comarca els ajuden obsequiant-los amb porcs senglars, que ells després cuinen i distribueixen entre altres temporers d’assentaments semblants, relativament propers. “Venen aquí companys de Lleida, Balaguer i Fraga. Els donem diverses peces de carn i a canvi ens subministren altres aliments o ens donen una mica de diners per anar tirant”, explica l’Isaac. Se sustenten amb arròs, pa, mongetes i llet, i també viuen de la caritat de veïns de municipis propers. No tenen ni llum ni aigua potable, però es poden rentar quan els pagesos obren les séquies de les finques veïnes. “Lluitem per arribar a l’estiu i així treballar a la campanya de la fruita”, afegeix.

“Estem desemparats, ningú ens ajuda, ningú es preocupa de nosaltres”, lamenta un altre dels inquilins de la granja, que denuncia la doble moral de la societat catalana, que s’ha bolcat últimament en els refugiats ucraïnesos. “Nosaltres fa molt més temps que som aquí, vam fugir de la pobresa dels nostres països i aquí vivim en la misèria”, afegeix el mateix temporer.

Protocol d’ajuda

Quan la UGT detecta un d’aquests assentaments, informa tots els ocupants de la possibilitat de contactar amb l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), una ONG que treballa per la integració social, laboral i política de les persones migrades. “El primer que els diem quan venen és que intentin regularitzar la seva situació al país”, explica la portaveu d’AMIC, Janet Vallejo. Segons l’entitat, el primer consell bàsic que se’ls dona és empadronar-se immediatament. “L’empadronament és la porta que els obrirà els serveis més essencials, com el de l’atenció sanitària”, argumenta Vallejo, tot i que recorda que amb els últims canvis normatius ara ja no és tan fàcil.

AMIC també recomana als estrangers la importància de la integració lingüística. “Al nostre país tenim una àmplia oferta de cursos, com els del Consorci, dels consells comarcals i dels ajuntaments, perquè persones sense permís de residència aprenguin la llengua i puguin comunicar-se amb l’administració”, conclou Vallejo.

L’entitat reconeix que els sistemes d’acollida als temporers a Lleida (bàsicament, allotjament i alimentació) no se solen activar fins a l’estiu, “i és per això que és difícil donar-los ara sortides a aquestes opcions”.