El TC avala deu anys després el règim lingüístic de la llei d'educació de Catalunya

BarcelonaDeu anys després de l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya aprovada pel Parlament i del recurs del PP a la norma, el Tribunal Constitucional ha dictat sentència per unanimitat. I ho ha fet amb una de freda i una de calenta: si bé n'ha tombat articles perquè imiten la llei espanyola i envaeixen competències de l'Estat, també ha desestimat les impugnacions del PP que feien referència al model lingüístic de l'escola catalana. Ara bé, això no significa que el TC avali el model d'immersió lingüística: el Constitucional no s'hi ha posicionat perquè el PP no va recórrer l'article 11, que és el que estableix l'ús del català com a llengua vehicular. "El recurs no qüestiona realment la constitucionalitat del sistema de conjunció lingüística", diu la sentència del TC.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha dit que la lectura de la sentència és "a grans trets positiva" perquè el TC modifica la llei "en qüestions de redactat teòric però no de pràctica educativa". Bargalló ha celebrat que el que havia generat més preocupació al departament, que era la possible alternació del model lingüístic, "quedi intacte" amb la sentència. "No altera res respecte al model lingüístic de l'escola catalana", ha afirmat. El PP havia impugnat els articles que feien referència al "suport lingüístic específic" als alumnes nous, a l'oferta educativa en català, a la necessitat de reforçar la llengua i el seu aprenentatge en tant que "llengua pròpia de Catalunya" o a la disposició per no aplicar la tercera hora de castellà, però res de tot això ha estat tombat pel TC. El Constitucional també ha avalat que la Generalitat sigui qui determini què i quant s'estudia cada assignatura i com s'avalua.

En canvi, el TC sí que ha declarat inconstitucionals deu dels 38 articles que el PP va recórrer en relació a la primària, la secundària i els cossos docents, perquè entén que repeteixen o són "una còpia literal" de la llei espanyola o bé són un resum de la norma estatal però amb interpretacions que n'envaeixen les competències. En aquest sentit, Bargalló s'ha mostrat "preocupat" perquè, si bé el TC dona permís a la Generalitat per crear un sistema educatiu propi, estableix que ha de ser sempre a partir dels criteris de la funció pública espanyola. "Es fa difícil crear un sistema educatiu modern a partir d'una funció publica antiquada", ha lamentat. L'exemple és que el cos propi d'inspectors que vol crear Educació s'haurà de fer seguint les directrius de l'Estat.

La llei d'Educació de Catalunya es va aprovar el 2009, amb el tripartit al Govern, i regulava per primera vegada tot l'ensenyament no universitari. Després d'un llarg debat social i polític, la llei, que protegia l'autonomia del centre i el català com a llengua vehicular, va ser votada per 103 vots a favor (PSC, CiU i ERC) i 26 en contra (el PP, el grup mixt, on hi havia Ciutadans, i ICV, que sí que va votar a favor d'alguns articles). El PP la va recórrer perquè considerava que discriminava els alumnes que volien estudiar en castellà i permetia crear cossos propis de docents, un fet que els populars deien que limitava el moviment de funcionaris d'altres comunitats.

Les reaccions

La sentència ferma del TC arriba en mig de la campanya electoral, en què els partits també s'han posicionat sobre els temes educatius (i de llengua). Així, les reaccions sobre la decisió del Constitucional no s'han fet esperar.

Junts per Catalunya

La candidata de JxCat, Laura Borràs, ha dit que la resolució del TC és un "fracàs" dels diputats del PP que van portar la llei al Tribunal Constitucional i "no han complert amb les seves expectatives". "No necessitàvem la sentència del TC per saber que la immersió lingüística és un model d'èxit i de cohesió social", ha dit Borràs, que ha dit que el català és una llengua "minoritzada" per l'estat espanyol, perquè hi va en contra, i ha recordat que no es pot parlar en català al Congrés de Diputats ni tampoc al Parlament Europeu. "Hi ha un intent d'humiliació sistemàtica dels catalanoparlants. Si hi ha una llengua discriminada el 2019 a Catalunya és el català", ha conclòs Borràs, informa Núria Orriols.

PP

La candidata del PP a Barcelona el 28-A, Cayetana Álvarez de Toledo, ha dit que "és una bona notícia perquè s'acabi amb l’adoctrinament a les aules i perquè es deixi d’ensenyar mentides als nens catalans", informa Mireia Esteve.

Comuns

La número dos a la llista d'En Comú Podem al Congrés, Aina Vidal, ha celebrat que el TC avali el règim lingüístic recollit a la llei d'educació de Catalunya. Vidal també ha insistit que cal blindar el model d'immersió lingüística català davant les forces polítiques que el qüestionen i ha assegurat que és "un ascensor social" i que és "fonamental" a Catalunya. La representant dels comuns no ha volgut valorar la part de la sentència que anul·la deu articles perquè "no s'ajusten a la normativa estatal bàsica" i ha explicat que han d'estudiar la sentència a fons.

PSC

La ministra i candidata del PSC al 28-A, Meritxell Batet, ha considerat que la sentència del TC "és positiva" i que avala el model lingüístic que el PSC ha defensat "sempre". La cap de llista ha reivindicat la immersió lingüística argumentant que garanteix la "competència" en català i el castellà i, per tant, "la cohesió social, la integració i la igualtat d'oportunitats", informa Marc Toro.

Asamblea por una Escuela Bilingüe

L'entitat anti-immersió s'ha afanyat a desmentir que la sentència avali la immersió. “Ratifica el model de conjunció lingüística”, ha dit Ana Losada, la portaveu de l’entitat. L’organització va reclamar una nova llei d’educació que respecti la cooficialitat lingüística i no desbordi el marc competencial espanyol.

Plataforma per la Llengua

Des de Plataforma per la Llengua han emès un comunicat per deixar clar que la immersió "segueix amenaçada per les sentències judicials" perquè el que ha resolt el TC "no reverteix l'amenaça del 25% d'imposició del castellà, només que ho demani un alumne". "El català segueix desprotegit", han lamentat, i han dit que es demostra que "continuem sense sobirania per a decidir el model educatiu i lingüístic que volem i que genera grans consensos a la societat catalana".