El TC desisteix i arxiva un recurs clau contra la llei catalana de l'habitatge

BarcelonaAl davant d'unes oficines del BBVA i entre crits de 'Sí que es pot'. Aquest ha estat l'escenari triat pel grup promotor de la llei de l'habitatge –la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC– per explicar que el Tribunal Constitucional ha desistit en un dels recursos clau que hi havia vigent contra aquesta norma.

Segons la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, les entitats ja han rebut la sentència, amb data 31 de gener, a la qual també ha tingut accés l'ARA. Al text, el Constitucional accepta el desistiment parcial de l'advocat de l'Estat i arxiva un dels recursos interposats sobre els articles clau que seguien qüestionats, els quals, per tant, tornen a quedar vigents. Els dos més importants per al grup promotor són l'article número 5, que permet aturar els desnonaments derivats d'un impagament d'una família en situació vulnerable i obliga els grans tenidors a negociar un lloguer social; i l'article número 7, un dels més polèmics, que assenyala que els pisos de bancs que estiguin buits podran passar temporalment, durant tres anys, a mans dels ajuntaments per augmentar la borsa d'habitatge social.

"Som aquí davant d'aquesta entitat perquè el 2015 el president del BBVA es va encomanar al Partit Popular perquè bloquegés aquesta llei; doncs bé, avui som aquí per tornar-los la bufetada, a ells i als partits que han passat aquests interessos per davant dels de la gent vulnerable", ha etzibat Delgado. "La sentència està ratificada per les parts i es publicarà en breu", ha assegurat la portaveu de la PAH, que ha celebrat la decisió del TC com una victòria clara: "Ara ja, els 55 desnonaments que hi ha diàriament a Catalunya per impagament són del tot il·legals".

Les entitats que van promoure la llei, coneguda com la 24/2015, també han demanat una reunió amb la Generalitat per exigir que facin complir la norma. A més, tant la PAH com l'APE i l'Observatori DESC han penjat a les seves pàgines web els formularis necessaris per als afectats. "Volem facilitar la feina i que l'aplicació de la llei sigui fàcil també per a les famílies", ha explicat la portaveu de l'Observatori DESC, Irene Escorihuela. "Tothom ha d'estar informat que aquesta llei existeix i volem que les administracions l'apliquin amb tota la potència que té, fins i tot amb les sancions que preveu la norma", ha insistit Delgado.

Pròxim objectiu: eliminar el deute de les famílies

Des que va entrar en vigor, el 2015, la nova llei de l'habitatge ha aconseguit aturar més de 30.000 talls de subministrament a famílies econòmicament en problemes. Tot i això, aquest és, segons les associacions, només el primer pas: "Des que es va començar a aplicar, els articles que fan referència a la pobresa energètica mai han estat suspesos i gràcies a això hem aturat milers de talls", ha explicat la portaveu de l'APE, Maria Campuzano. "Però en aquests tres anys i mig encara no s'han signat molts convenis", ha advertit.

Per això, Campuzano ha exigit que, ara que la llei s'ha recuperat íntegrament, "també se signin tots els convenis possibles entre administracions i empreses per tal que les famílies es puguin desfer de tot el deute que han acumulat aquest temps". "Si no resolem els deutes que arrosseguen, és impossible que aquestes famílies surtin de la situació de vulnerabilitat", ha assegurat. Entre els objectius del grup promotor per al futur més pròxim també hi ha seguir lluitant per aconseguir la regulació del preu del lloguer per evitar els anomenats desnonaments invisibles. "Hem recuperat aquesta llei i a patir d'ara serem el pitjor malson de les entitats que vulguin desnonar", ha conclòs Delgado.

El tercer sector va més enllà

Després de conèixer la resolució del Tribunal Constitucional sobre la llei catalana d'habitatge, la Taula del Tercer Sector Social també ha reclamat a l'administració que la norma s'apliqui de manera urgent i íntegra. I no només això, les entitats socials han demanat que es recuperin la resta de lleis que va tombar aquest alt tribunal com la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum; la Llei 14/2015 de l’impost sobre els habitatges buits i de modificació de normes tributàries i la Llei d’Urbanisme 3/2012, i de la Llei 21/2017 de l’Agència Catalana de Protecció Social.

"Són imprescindibles en un moment d’emergència habitacional i de vulneració del dret a l’habitatge, un dret fonamental per assegurar-ne d’altres com el treball, la salut o l'educació", ha expressat la Taula en un comunicat.