Taüts de luxe i extres innecessaris: el preu de morir a Barcelona

BarcelonaQualsevol venedor intenta que les factures dels seus clients siguin com més altes millor. També en el sector funerari, amb uns preus que a Barcelona són al centre d’una polèmicaque va esclatar fa un any i escaig. El duopoli existent és l’origen de la situació. I per treure’n el màxim rendiment, els responsables comercials de les funeràries donen als venedors indicacions ben precises perquè el preu d’enterrar un difunt gairebé dobli els 3.100 euros que diuen que costa a les famílies barcelonines de mitjana, segons les conclusions d’un estudi de la UPF.

Correus interns de l’empresa Mémora, als quals ha tingut accés l’ARA, mostren com s’insta els agents comercials a encarir la factura amb extres per arribar a un mínim de 5.200 euros de mitjana en els serveis a particulars (6.892 euros amb l’IVA, que és del 21%, i la taxa de cementiris, aproximadament 600 euros). Tot i que l’únic que la llei obliga a adquirir és el fèretre, el trasllat del cadàver i el sepeli o la cremació, el preu del funeral més senzill s’acaba disparant amb tots aquests serveis de més que ofereixen les funeràries.

“Recordeu que per evitar la baixada del preu mitjà hem d’incloure sí o sí el concepte d’esmorzar i premsa”, diu als seus treballadors un directiu en un correu del febrer del 2016. Uns mesos abans, a punt d’acabar l’any, els recordava: “La direcció general de Serveis Funeraris de Barcelona demana que siguem capaços d’arribar a un preu de 5.200 euros”. Adjunt al correu -s’informa als empleats receptors- hi ha un arxiu amb alguns dels productes que poden carregar a les factures per encarir-les. “Us demanem que estudieu l’arxiu i que sigueu capaços d’incloure a cada servei el màxim nombre de conceptes”, continua el correu. Al document adjunt s’hi llegeixen productes com ara: “entapissat de més import”, “creu superior”, “cobredifunt”, “esmorzar”, “creu a les mans”, i un seguit d’extres sovint innecessaris que poden encarir la factura fins a 2.000 euros.

Pressupostos de 6.000 euros

Per comprovar-ho, aquest diari va demanar “un pressupost bàsic” en un dels tanatoris de Mémora, el de Sáncho d’Ávila. Després d’una visita de mitja hora i molta amabilitat, vam sortir amb una orientació pressupostària de 6.613,44 euros, IVA i cementiris inclòs. Com a servei més barat, l’empresa ens oferia el servei d’assegurança Electium, que calia pagar en vida i que tenia un preu de 4.495 euros (5.060 euros si s’inclou cementiris). Amb el pressupost de 6.613 euros a les mans, després de demanar treure extres per abaixar-ne el preu, l’assessor ens va assegurar que “màxim podria rebaixar-se 400 euros”, i que per tant valia més la pena contractar Electium que no retallar en extres.

Aquest diari també va demanar veure el taüt ofert, de 893 euros. La resposta sobre si en tenien més barats va ser aquesta: “En tenim de més barats, però són per a beneficència”. Una resposta que contradiu les tarifes que Mémora té penjades a la web, on es compten fins a sis taüts més barats que el que ens oferien, amb preu que va dels 100 euros -també n’hi ha de 258 euros i de 489- als 739 euros. El de beneficència, subvencionat per a famílies sense recursos (el 4,4% del total), val 62 euros i l’assumeix la mateixa funerària.

Aquest “pressupost bàsic”, cal ressaltar, és només per a particulars sense assegurança, un col·lectiu que representa el 20% dels clients de funeràries a Barcelona. La majoria, el 75,63% el 2016, són famílies que ja tenen una assegurança contractada. En aquests casos, Mémora factura a les empreses asseguradores -pels mateixos productes que als particulars- entre 2.300 i 2.700 euros (els 600 euros de la taxa del cementiri van a part), un preu molt més baix pel fet de ser una venda al major.

Tres-mil euros de diferència entre Ciutat Vella i Sant Gervasi

Segons el director de màrqueting i comunicació de Mémora, Fernando Sánchez Tulla, el preu mitjà a Barcelona per a un particular és de 4.500 euros (6.045 amb IVA i cementiris), “encara que varia segons la renda dels districtes de la ciutat”. “A mesura que augmenta la renda per càpita augmenta la despesa funerària”, assenyala Sánchez. Així, els que menys despesa fan són els veïns de Ciutat Vella, amb 4.800 euros (IVA i cementiri inclòs), lluny dels 7.488 de Sant Gervasi, la zona de la ciutat on més gasten en funerals. La mitjana de la ciutat, si es compten els assegurats i els particulars, és de 3.190 euros (4.459 euros, amb IVA i cementiri).

Sobre la pressió als comercials, el cap de màrqueting de Mémora defensa que l’empresa “s’ha dotat d’instruments de transparència per garantir un comportament ètic dels comercials”, com ara “el lideratge en la creació i l’adhesió alCodi de Bones Pràctiques de les Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya, elaborat amb el Síndic de Greuges i l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya, o l’adhesió a l’arbitratge de l’Agència Catalana de Consum”. “A més, l’Ajuntament, com a membre del consell d’administració de l’empresa exerceix la funció de control, de la qualitat, de les tarifes i de les pràctiques comercials”, conclou Sánchez.

Una funerària municipal

Justament avui, el ple de l’Ajuntament té previst votar la venda del 15% de la seva part de Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) -que pertany en un 85% a Mémora- i constituir una funerària municipal que abaixi els preus un 30%. La intenció del govern d’Ada Colau és rebaixar un terç el preu d’un enterrament, amb un servei bàsic aproximat de 3.800 euros, IVA i cementiri inclosos.

Caldrà veure si la iniciativa prospera. Tenint en compte que ERC va anunciar ahir el seu vot en contra per “poc ambiciosa”, el text fins i tot es podria retirar de l’ordre del dia i ajornar la votació fins a tenir més suport. Actualment a Barcelona també opera Áltima, que amb Serveis Funeraris de Barcelona representa el 87% dels serveis funeraris de la ciutat.

La síndica va investigar les tarifes

Ja el 2015, la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va obrir una investigació sobre les tarifes funeràries abusives, arran d’una denuncia de l’Associació Contra els Abusos Funeraris, que va criticar enterraments que, sense voluntat de luxes i després de sumar-hi tots els extres, es traduïen en factures de més de 10.000 euros. La síndica va exigir aleshores a l’Ajuntament que actués contra les tarifes abusives de les funeràries, alertada també per una altra denúncia de l’associació de petites funeràries Esfune, que calculava un sobrecost injustificat en els últims cinc anys de 85 milions d’euros, amb un sobrecost mitjà d’uns 1.000 euros per enterrament.