Tatxo Benet: “A l'UCI vaig veure que m'havia d’esforçar per salvar-me”
Des del confinament a casa seva, Tatxo Benet explica a Antoni Bassas com va viure els moments més crítics del coronavirus
BarcelonaEl periodista i soci gestor de Mediapro Tatxo Benet explica com en qüestió de minuts va empitjorar la seva lluita contra el coronavirus. S'estava a la golfes de casa seva aïllat de la família perquè havia donat positiu de covid-19: "La meva dona em deixava el menjar a la porta i teníem converses a dos metres de distància". Assegura que cada dia anava millorant i que els símptomes eren similars a una grip, perquè tenia el pit carregat i febre de fins a 38. Però, de sobte, en qüestió de minuts va notar com li pujava la febre i tenia la sensació d'estar molt cansat i tenir certa dificultat respiratòria. Va anar a urgències de l'Hospital Clínic i el van ingressar. "Vaig donar el meu DNI a la porta perquè no portava ni la targeta sanitària, i de cop t'adones que hi ha un munt de gent dedicada a salvar-te la vida en circumstàncies molt complicades".
Va ingressar a l'UCI perquè tenia la saturació d'oxigen molt baixa. "Vaig entendre que havia de ser conscient de cada respiració, no podia respirar com a acte reflex. Durant 30 hores mirava com estava la saturació d'oxigen", explica Benet. Admet que va tenir clar que no podia deixar-se tractar i prou, que havia d'actuar per salvar-se.
La soledat és un dels grans problemes que envolten aquesta malaltia, assegura. "Estàs a l'UCI aïllat, el personal sanitari porta unes mesures de protecció que dificulten poder tenir-hi cap contacte. Em vaig emocionar el dia que una infermera, mare d'un amic del meu fill, em va reconèixer i em va atendre. Perquè et trobes molt sol, ara no seria capaç de reconèixer el personal sanitari que em va tractar".
Aquest dimecres li faran una última prova per estudiar la immunitat de la malaltia i potser ja podrà sortir de les golfes de casa seva per ajuntar-se amb la seva família. Sobre la tornada a la feina d'alguns dels sectors ja avui dilluns, Benet creu que haurien sigut necessàries mesures més dràstiques de confinament, perquè, "fins que no hi hagi testos per a tothom, hi haurà repunts de la malaltia, és com anar amb els ulls tancats".