Els tartamuts es rendeixen amb les subvencions de Barcelona

BarcelonaDurant molts anys, l'Associació de la Tartamudesa de Catalunya, l'ATCAT, rebia 5.000 euros anuals de subvenció de l'Ajuntament de Barcelona que li servien per fer alguns actes i xerrades de conscienciació i formació de la parla. Però des del 2018 l'entitat ja no rep aquest ajut: els requisits per rebre els diners van passar a ser "molt restrictius" i només els permetien cobrar 1.000 euros, una quantitat tan baixa que ni els sortia a compte fer tota la paperassa. "Hem acabat tirant la tovallola", resumeix el president de l'ATCAT, Josep Sansalvador. El seu testimoni exemplifica, diu, "les dificultats que posa l'administració a les associacions petites".

L'Ajuntament va passar de donar-los 5.000 euros a 1.000 per tres motius. El primer és que no trobaven la manera de justificar que les activitats tenien un vessant social. "Els actes que fèiem, amb logopedes o psicòlegs, eren per millorar la parla i no eren oberts a tothom, sinó als socis", diu Sansalvador. El segon és que no complien el requisit que els socis estiguessin empadronats o fossin residents a Barcelona ciutat. "Som l'Associació de la Tartamudesa de Catalunya i, per tant, tenim socis de tot Catalunya, tot i que la seu és a Barcelona i fem totes les activitats a Barcelona", argumenta. I el tercer argument, i el que més va indignar l'entitat, és que no complien la quota de paritat entre els associats. "Ens demanaven equiparar la presència d'homes i dones al 50%, però per molt que volguéssim mai ho podrem complir: la tartamudesa afecta quatre homes per cada dona", certifica Sansalvador. Es calcula que la tartamudesa o disfèmia, un trastorn evolutiu i fluctuant del control de la fluïdesa de la parla, afecta prop de l'1% de la població mundial adulta.

"Les normes són les normes"

"Vam tenir diverses reunions amb l'Ajuntament, però ens van dir que no podien fer res, perquè les normes són les normes", assegura, i lamenta que els requisits de l'administració "són molt restrictius, rebuscats i difícils de complir". Segons Sansalvador, hi va haver "un abans i un després amb l'entrada de Colau" a l'Ajuntament: fins al 2015 van rebre els 5.000 euros, després van passar a ser 1.000 i finalment la mateixa entitat va deixar de presentar les sol·licituds. "Vam desistir perquè per mil euros no ens sortia a compte", assegura. "Tant els ajuntaments com les administracions que donen ajuts tenen el sistema pensat per a grans associacions o fundacions que poden destinar persones contractades a fer tota la paperassa", diu Sansalvador. Però l'ATCAT, afegeix, és una entitat petita, amb uns 60 o 70 socis, tots voluntaris. "La nostra secretària ens va dir: «Em surt més a compte donar-vos els 1.000 euros de la meva butxaca que les hores que estic perdent per fer tots els tràmits per aconseguir-los amb la subvenció»".

Un d'aquests tràmits necessaris, explica el president, era presentar un certificat per comprovar que l'entitat estava al corrent de pagament. En aquest punt també van tenir problemes: tal com es van donar d'alta al sistema tributari, l'ATCAT havia de demostrar cada any que no estava obligada a presentar l'impost de societats. "Com que hi ha entitats sense ànim de lucre que, per l'activitat que fan, sí que poden estar obligades a presentar aquest impost, a nosaltres no ens van permetre posar que no en teníem l'obligació. Cada vegada que havíem de demanar la subvenció, havíem de fer un certificat previ, enviant correus i demostrant que no estem obligats a presentar-lo", expliquen des de l'ATCAT. És arran d'aquest embolic que en el registre d'entitats de l'Ajuntament hi consta que es denega la subvenció a l'ATCAT perquè té deutes amb l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, és a dir, amb Hisenda.

"Ja vam veure que cada vegada era més complex reunir tots els requisits que ens demanaven. A l'exercici del 2018, quan ens van demanar el criteri de l'equitat de gènere i el territorial, vam tirar la tovallola", resumeix Sansalvador. Ara l'entitat sobreviu gràcies a les quotes dels socis, les participacions que fan de la Grossa i la petita subvenció de 400 euros anuals de l'Ajuntament d'Os de Balaguer, on viu el president de l'entitat i hi ha la seu de la delegació de l'associació a Lleida.