Tarragona s’imposa eliminar barreres

TarragonaL’Ajuntament de Tarragona posarà fil a l’agulla al pla d’accessibilitat de la ciutat l’any que ve, abans que s’acabi el mandat municipal. Aquest és el compromís que va assumir la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, després que el portaveu del col·lectiu Tarragona Sense Barreres, Jordi Planas, denunciés fa uns dies que el consistori tarragoní havia ajornat la redacció d’aquest pla per falta de recursos econòmics, a conseqüència de l’escàs marge de maniobra que concedeix la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local -aprovada pel govern espanyol- als ajuntaments.

Aquest pla és el document que ha d’impulsar les polítiques per fer la ciutat més accessible a les persones que tenen algun tipus de discapacitat, un document que, segons una normativa de la Generalitat de l’any 1991, han de tenir tots els municipis, i que Tarragona encara té pendent.

Planas assegura que l’Ajuntament s’havia compromès a tirar endavant les mesures el 2015 en el marc del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, però fa pocs dies va comunicar que no ho podria fer “per falta de recursos”. Una versió diferent de la que explica la regidora de Mobilitat, Begoña Floria, que apunta que “l’accessibilitat és una qüestió transversal que no afecta només les barreres arquitectòniques i la mobilitat, sinó moltes més àrees de l’Ajuntament”. Floria posa com a exemple les webs accessibles per a invidents. “Per això, l’any que ve crearem una comissió transversal per començar a treballar en el que ha de ser el pla d’accessibilitat de la nostra ciutat”, apunta la regidora, que estima en dos anys el termini necessari per tirar endavant el pla. “És un document complex que afecta molts departaments i els ciutadans hauran de dir-hi la seva mitjançant una fase d’exposició pública”, diu. Uns terminis que situarien el gruix de la confecció del document i l’entrada en vigor per a la pròxima legislatura, ja que l’actual s’esgota el maig vinent.

Un pla necessari

Des del col·lectiu Tarragona Sense Barreres defensen la urgència de tirar endavant aquest pla per fer una ciutat més amable per a les persones que tenen alguna disfunció, “però també per a la població en general”, diu Planas, que posa com a exemple la gent gran i una societat cada cop més envellida, amb una gran diversitat funcional. Per això, defensa que el pla “és una inversió de futur”. Pel que fa a les mancances més urgents, el portaveu del col·lectiu esmenta les voreres de la part baixa, que són impracticables per a les persones que es desplacen amb cadira de rodes, els desnivells als passos de vianants, i la necessitat de més bancs per descansar en zones com la part alta, on no entra el transport públic i cal fer trajectes llargs, a més de “millorar la situació als barris, on els problemes d’acessibilitat són molt generals”.

Planas reconeix que el govern municipal “ha fet un important esforç per anar introduint mesures puntuals per fer la ciutat més accessible”, però insisteix en el fet que cal un pla que les harmonitzi, perquè sovint la falta de coordinació fa que algunes d’aquestes mesures acabin no sent efectives. Planas posa com a exemple els passos per a vianants amb una textura adaptada als invidents, perquè quan la brigada els repinta en alguna actuació urgent, ho fa amb pintura convencional. Detalls que provoquen que la ciutat faci un pas enrere.